Si saps com és un ecosistema, entens d’economia

Preguntem a la IA per la creativitat i ens diu que en ella és fonamental la connexió de les idees. El cervell s’il·lumina com un arbre de Nadal d’eurekes. Així neix la innovació.

Amb l’economia passa una mica el mateix. L’associació d’empreses grans i petites, privades i públiques, centres de recerca i talents, tecnologies i coneixements, accelera l’avenç. El conjunt, és a dir, l’ecosistema d’idees i sectors, arriba més lluny que la suma de les seves parts.

A continuació, empreses, hubs i organitzacions expliquen des de la seva experiència per què es formen els ecosistemes i com podem orientar-los per obtenir un benefici social més enllà del monetari. Totes participen en BNEW 2025, un esdeveniment de referència pel que fa a aliances, organitzat per l’empresa pública Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB).

Un ecosistema anomenat BNEW

“Vivim en un món cada cop més interrelacionat. BNEW recull aquesta interrelació per adaptar-se a l’economia real, integrada per tots els sectors d’activitat”, apunta Pere Navarro, delegat especial de l’Estat en el CZFB. Per a la seva directora general, Blanca Sorigué, els intercanvis d’idees innovadores, networking i estratègies de desenvolupament tecnològic, d’eficiència operativa i sostenibilitat en tots aquests camps, són la seva raó de ser.

“Connectem mons que d’una altra manera no es coneixerien —continua Navarro— i ajudem a generar projectes, solucions i reptes en el dia a dia de la nova economia”. Per exemple, les sinergies d’una empresa danesa que produeix pinces per a robots amb una multinacional alemanya de vehicles de guiat automàtic en magatzems. O d’una companyia que produeix un innovador model de fanal amb una placa solar còncava patentada i una que fabrica cristalls d’última generació per a desenvolupar vidres solars molt més eficients en consum.

“Intentem impulsar els Objectius de Desenvolupament Sostenible i veiem en cada edició de BNEW que més empreses i sectors avancen cap a una societat més justa, una tecnologia més inclusiva i una economia més social, igualitària, que contribueix al desenvolupament de les poblacions i la sostenibilitat mediambiental”, amplia Navarro.

No parlem d’un camí recte sinó en ziga-zaga, d’aquí el valor de la cooperació entre empreses per a superar amenaces com “alguns moviments molt potents de negacionisme respecte a l’Agenda 2030”, continua el directiu. “Així i tot, estem convençuts que és un bon full de ruta que està garantint progressos objectius, que es poden mesurar. La ciència, que no és opinable, que és exacta, fa passes endavant. L’objectiu és que la col·laboració entre institucions i empreses aconsegueixi que aquests avenços vagin calant en el conjunt de la societat”.

“La nostra meta —intervé Sorigué— és que els assistents no sols s’emportin idees disruptives, també solucions pràctiques per a implementar en les seves empreses. Que BNEW sigui el catalitzador d’un canvi real en els seus models productius i els ajudi a ser més competitius en un entorn en constant evolució”.

Des de l’aire s’albira millor el futur

Per a entendre com la nova economia representa un esforç coral, pensem en un dron. La principal protagonista és la startup especialitzada en el seu desenvolupament. Però si finalment aconsegueix comercialitzar-ho és perquè col·labora amb una xarxa de companyies complementàries, “des d’especialistes en nous materials i sistemes de propulsió a bateries més eficients, de connectivitat i el processament de dades, d’infraestructures aeroportuàries o manufactura de precisió per a aeronaus o instruments de mesura”, explica Neus Olea, directora de AeroS (Ecosistema Aeronàutic i de l’Espai de Catalunya).

En realitat, tota la indústria 4.0 acaba connectada directament amb aquest dron, el sector aeri multiplica el seu impuls a l’economia si pot comptar amb una base industrial, com la catalana, que garanteix solucions relacionades amb la metal·listeria, l’electrònica o els materials compostos, entre altres.

És més, el teixit industrial es recolza en les organitzacions que veuen l’economia completa, des de dalt. Per això AeroS neix com “un ecosistema que connecta totes les cadenes de valor”, des de l’aeronàutica a la satel·litària, a pimes, multinacionals, clústers, centres tecnològics i institucions formatives. Aquesta coordinació de visió, inversió i talent “fa que tot l’ecosistema treballi de manera estratègica per a fomentar la innovació i superar barreres d’entrada”, apunta la directora.

“La xarxa crea comunitat, genera coneixement i obre portes. No som només una estructura, som un catalitzador. I com més participatiu sigui l’ecosistema, més valor podem crear per a tots els implicats”.

L’economia col·laborativa no corre, vola

Ellas Vuelan Alto (EVA), associació que impulsa la igualtat de gènere i la cooperació en el sector aeri, comparteix aquesta visió zenital: “Els grans reptes globals ja no poden abordar-se des de compartiments estancs. Necessitem enfocaments col·laboratius i solucions integradores”, apunta Ana Fernández, directora de Relacions Públiques i Institucionals del col·lectiu.

Així, un sector com l’aeronàutic, altament especialitzat, “trenca obstacles i basteix ponts”, evoluciona cap a una xarxa on col·laboren empreses de múltiples verticals, inclosos l’energia, la logística, la mobilitat o el turisme. “Allà on el coneixement flueix, les capacitats es complementen, la innovació es multiplica i s’escalen solucions per a aconseguir un impacte real i a temps”.

Vivim en un món cada cop més interrelacionat. BNEW recull aquesta interrelació per adaptar-se a l’economia real, integrada per tots els sectors d’activitat

Pere Navarro, delegat especial de l'Estat en el CZFB

Posa diversos exemples: la col·laboració d’aerolínies amb especialistes en combustibles sostenibles o vols urbans elèctrics; de bufets, administracions i associacions aeronàutiques per a desenvolupar normatives que regulin el vol dels drons, els espais aeris compartits o la ciberseguretat. “L’impuls col·lectiu va més enllà del tècnic. Suma capacitats entre enginyeria, tecnologia, normativa, talent, sostenibilitat, mobilitat i cultura”. Emergeix la capacitat creativa de la diversitat “entre perfils connectats que, a priori, poc sembla que tinguin en comú”.

Entre tants actors i factors, algun pot considerar-se el motor? Sí, el factor humà. En 2050 el transport aeri global s’haurà duplicat i necessitarà gairebé tres milions de professionals, amb una demanda crítica d’experts STEM. Un filó o un coll d’ampolla, depèn de la capacitat de col·laborar amb l’ecosistema formatiu. Precisament, EVA contribueix a reduir la bretxa estimulant vocacions femenines. En aquest terreny, gairebé tot està encara per fer: avui només el 5,1% dels professionals del sector són dones.

Descobrir un talent canvia la vida

El talent humà és el teixit conjuntiu dels ecosistemes. És aquesta qualitat humana la que ha fet possible el salt tecnològic amb més potencial transformador de tots els temps: la IA. I només el talent pot convertir-la en una eina positiva i de progrés.

“La humanització de la tecnologia ens ha de servir per a escalar, però sempre amb el focus en allò que ens fa humans. La IA mai podrà sentir i el talent és el nostre principal valor. Uneix tots els verticals. Avui les habilitats més demandades per les empreses són el treball en equip, la resolució de conflictes o la capacitat de presentar en públic. Són les tres potes troncals de tots els nostres programes i projectes”, explica Juan Castella, CEO i cofundador de Talent Factory, amb una dècada d’experiència pel que fa a sembrar, fer créixer i collir joves professionals.

El seu treball entrellaça la capacitat tècnica amb la gestió emocional. “He vist com a alguns joves que podrien ser un exemple de fracàs escolar se’ls obre la ment i canvien la seva vida tan bon punt són capaços de descobrir i enfocar el seu talent”. També “a una mare plorar orgullosa en veure com el seu fill defensava un projecte davant de 500 persones, quan abans ni tan sols es deixava veure per l’escola. O a una jove amb una vida complicada, sense pare, vivint en un pis d’acolliment, sent capaç de posar en marxa un projecte empresarial”.

Castella recorda que, tot i que només el 3% de la població sembla comptar amb altes capacitats, el 100% té algun talent. “Només cal saber quines tecles tocar perquè aflori i ajuda a aquestes persones a sortir del túnel. El més potent no és tot el que es veu, sinó el que fem sentir”.

El renaixement digital de les indústries

Clúster Digital de Catalunya, un altre exemple d’ecosistema (organitzatiu) que treballa per a crear un ecosistema (col·laboratiu) de pimes industrials i tecnològiques, universitats i centres d’innovació digital.

Aquest concepte aterra en projectes com NORMAN, que enllaça empreses farineres amb socis tecnològics que disposen de IA, big data, sensors IoT o sistemes d’automatització amb els quals poden augmentar la productivitat, redueir el desaprofitament i millorar l’eficiència energètica. “En la nova economia, la innovació sorgeix en la intersecció de disciplines i sectors”, explica Joana Barbany, presidenta del Clúster.

Aquesta visió alhora panoràmica i a peu de polígon li permet quantificar l’impacte d’aquesta transformació tecnològica. El 64% de les empreses industrials catalanes millora clarament la seva productivitat, traçabilitat i capacitat d’adaptació; el 40% redueix costos operatius, i el 42% millora el compliment normatiu, per exemple.

Segons Barbany, la digitalització en sectors estratègics cohesiona el territori perquè reforça també a pimes i empreses proveïdores. “Es diu que la digitalització elimina ocupació, però en el nostre entorn comprovem que, al contrari, genera valor afegit, crea treball de qualitat, impulsa models més sostenibles i reforça l’equilibri social”. Quan s’aplica amb sentit, “la tecnologia no substitueix a les persones: les capacita, les connecta i amplia el seu potencial dins d’organitzacions més resilients i competitives”.

Encara que sembli una paradoxa, l’important d’aquests beneficis és que es queden curts. Segons el propi Baròmetre del Clúster, “només un 9 % de les empreses disposa de perfils amb competències digitals avançades, i un preocupant 77 % no duu a terme cap acció per a millorar les capacitats digitals del seu equip”. La formació és l’altra gran indústria facilitadora.

La salut (del sistema de salut) és el primer

Segons l’informe anual d’ACCIÓ (Generalitat de Catalunya), Catalunya és la segona regió global en inversió de capital tecnològic estranger per al sector de la salut entre 2020 i 2024. El tercer lloc l’ocupa Madrid.

Sense els hubs especialitzats, no seria possible aquesta fita. “Impulsen la creació de centenars de startups que generen ocupació de qualitat, fomenten la innovació local i atreuen inversió estrangera, milloren la gestió de malalties cròniques, l’atenció mèdica remota i personalitzada. Contribueixen a reduir els temps de diagnòstic i hospitalització, i permeten estalvis rellevants en els sistemes sanitaris públics”, apunta Eva Rosell, CEO de Barcelona & Madrid Health Hub.

Catalunya és la segona regió global en inversió de capital tecnològic estranger per al sector de la salut entre 2020 i 2024 segons l’informe anual d’ACCIÓ (Generalitat de Catalunya)

Només aquest hub vincula a més de 600 organitzacions i teixeix aliances amb ecosistemes com el CZFB per a la transferència tecnològica entre sectors. Una mostra: la companyia Rotimpress imprimeix sensors intel·ligents que detecten amb precisió bacteris, virus o compostos químics en l’organisme. “Aquesta transferència urgeix perquè el sistema sanitari no col·lapsi i arribi de manera directa als pacients”.

La revolució tecnològica del diagnòstic, la validació clínica de tecnologies i tractaments o la medicina preventiva, entre d’altres, també reflecteix canvis culturals. Per exemple, “en la incorporació de professionals mèdics a les startups per a aportar una perspectiva clínica”.

El sector agilitza el desenvolupament i comercialització de solucions perquè avui una empresa ha d’invertir més de 250.000 euros i entre dos i cinc anys de treball en aquesta tasca. En tal context, “la col·laboració pública-privada resulta essencial perquè les innovacions no morin abans d’arribar al pacient”, conclou Rosell.

Si tens projecte, Barcelona t’activa

Pensem en una ciutat com a ecosistema d’ecosistemes. El seu nucli, perifèria, àrea metropolitana, diversitat i potencial ciutadans, les relacions econòmiques amb si mateixa i el món. D’aquí ve que Barcelona Activa, l’agència de promoció econòmica de l’ajuntament, treballi per a “diversificar i connectar pols estratègics com la tecnologia, la salut, la recerca, la formació, la cultura, l’economia blava…”, explica la seva presidenta, Raquel Gil.

Com? Amb aquesta visió comuna entre administracions i empreses. “De cara al futur aquesta és la gran tendència”, apunta. Però no es tracta d’una fórmula garantida, necessita enfocament: “La col·laboració pública-privada és fonamental sempre que persegueixi un objectiu compartit i un compromís per totes dues parts. La col·laboració amb els agents socials també és imprescindible, i entendre que les persones, amb nom i cognoms, amb necessitats pròpies d’ajuda empresarial, d’ocupació, són el centre”. Dos casos de sinergies: la indústria circular com a sector emergent connectat amb el teixit industrial i la convergència entre formació i necessitats empresarials.

Formació, innovació, emprenedoria, competitivitat. Amb aquests objectius, la meitat de les startups catalanes han passat per Barcelona Activa. Més de 6.800 companyies han rebut assessorament i uns 1.500 projectes han evolucionat en empreses viables. A més: 7,4 milions d’euros en ajudes per a pimes i autònoms, tres fons d’inversió per a startups amb 50 milions, o el seu IT Academy de formació tecnològica gratuïta, amb un 84% d’inserció laboral. A través dels seus serveis d’ocupació, en 2024 més de 15.000 persones van trobar treball, especialment majors de 45 anys, dones, joves i col·lectius vulnerables.

Beneficis privats convertits en beneficis públics

“Els clients ja no busquen només productes, sinó acompanyament, confiança i un propòsit compartit”, detalla Myriam Santos-Morán, directora territorial d’Ibercaja a l’Arc Mediterrani. L’adaptació a aquesta tendència es tradueix en la reinversió dels beneficis a través de quatre fundacions accionistes. Només en 2024, van canalitzar més de 134 milions d’euros cap a projectes socials, culturals, educatius i mediambientals, juntament amb donacions a 23 organitzacions socials i més de dos milions recaptats per a les víctimes de la DANA.

En 2025, l’entitat dona suport a la innovació en Mobilitat urbana sostenible, el seu Mobility Innovation Program “connecta a vuit empreses tractores amb startups especialitzades i talent acadèmic per a resoldre desafiaments reals”, a més desplega altres programes com l’acceleració d’empreses tecnològiques. Una nova iniciativa, IAON, en col·laboració amb el Govern d’Aragó, Microsoft i Fundació Ibercaja, fomenta mitjançant formació, divulgació i recerca l’ús ètic i amb orientació humana de la IA. “Que sigui accessible, comprensible i beneficiosa per a tota la societat, que garanteixi un impacte positiu i equitatiu”, conclou Santos-Morán.

“Quan les empreses comparteixen coneixement i propòsit, s’accelera la creació de valor a llarg termini. Participem en aquest ecosistema des d’un paper facilitador: generant espais, recursos i connexions”. La innovació també s’enfoca cap a l’ecosistema interior, de portes endins. Així, el projecte Krea desenvolupa la incubació d’idees i el treball col·laboratiu, on el talent i la creativitat de tota la plantilla “es converteixen en motors de canvi”.

Quan innovació equival a finançament

“Innovar no només és incorporar tecnologia, és fer-la servir per a transformar la forma en què vivim, treballem o cuidem de la nostra salut”. Ho diu Francisco Pla, director regional per a Catalunya del BBVA, la primera entitat espanyola que va llançar una targeta de crèdit allà pels anys setanta, i una de les primeres europees va posar a disposició de tota la seva plantilla (120.000 persones) eines de IA generativa.

“Moltes solucions als reptes climàtics, socials, econòmics i industrials vindran de noves solucions capaces de millorar la sostenibilitat de les nostres ciutats, fer més eficient la mobilitat, transformar la manera de cuidar el talent o d’aplicar la IA en tots els sectors, sigui la sanitat, l’educació o el financer”, afegeix. I no parlen de qualsevol tipus d’innovació, sinó aquella “oberta, col·laborativa i connectada amb l’entorn, que comparteix capacitats i entén que el progrés econòmic i tecnològic ha de millorar la vida de les persones i la competitivitat empresarial”.

L’entitat comparteix projectes amb empreses, universitats, acceleradores i startups. “No hi ha solucions aïllades. Cap empresa, per molt gran que sigui, pot afrontar en solitari reptes com ara la transició energètica, la digitalització, la inclusió o la gestió del talent. Per a fer-ho, calen mirades complementàries, solucions compartides”.

Pla es refereix a l’economia transversal. Però, per posar un cas concret, parla de la descarbonització en pimes que, més enllà de la relació financera, reben suport des de la ideació tècnica i el desenvolupament dels processos a la tramitació de subvencions, a vegades un mur burocràtic infranquejable per a empreses modestes.