Així és com, encara que no et consti, fas part de la nova economia

Corria l’any 2008 quan Microsoft va dir que havia confirmat la teoria dels sis passos, aquella segons la qual tots els éssers humans estem connectats, com a molt, per sis baules. Vostè coneix algú que coneix algú que coneix algú... que coneix el president dels Estats Units. Des de l’expansió universal de les xarxes socials no sembla una bogeria.

Aquest patró reticular de la humanitat també es reflecteix en la nova economia basada en la transformació digital profunda. Dit d’una altra manera: sostinguda sobre tecnologies que Gordon Moore, cofundador d’Intel, va qualificar d’exponencials per la seva capacitat de combinar-se, potenciar-se mútuament i aconseguir que el conjunt sigui més que la suma de les parts. Són tecnologies mare com ara, de nou, la intel·ligència artificial —la més poderosa—, la robòtica, la impressió 3D o les vinculades a les energies renovables, entre d’altres.

A causa de la seva capacitat, o necessitat, d’aliar-se, les empreses que les integren comencen a parlar un llenguatge comú i constitueixen de manera natural ecosistemes, relacions per compartir avenços. Per exemple, una empresa de serveis logístics pot desenvolupar una plataforma d’IA que gestiona vehicles elèctrics, drons inclosos, fabricats en part amb un tipus d’impressió 3D perfeccionada en el sector sanitari, amb objectius sostenibles d’eficiència energètica, la qual subcontracta a una consultoria el fitxatge de talent tecnològic. Són ecosistemes d’empreses de sectors que acaben conformant l’ecosistema total de l’economia.

A continuació, algunes d’aquestes organitzacions que obren camí a la resta.

Ciutats habitables per al 70% de la humanitat

Obres l’aplicació del mòbil, tecleges el destí —un supermercat, l’oficina, la universitat...— i selecciones el cotxe disponible per compartir el trajecte amb altres usuaris. Estalvies mensualment de mitjana gairebé 100 euros en combustible i 87 quilos de CO2 en comparació amb el desplaçament d’una tona i mitja de vehicle per transportar una sola persona: tu mateix. On succeeix això? A Vitoria-Gasteiz.

En un altre projecte, els consumidors poden rebre a casa qualsevol paquet transportat per vehicles elèctrics —bicicletes, patinets, furgonetes...— mitjançant una plataforma connectada amb els serveis logístics per optimitzar cada desplaçament i reduir la congestió urbana. On? A París i Barcelona.

Són dos projectes pioners que fan servir aquestes ciutats com a laboratoris vivents, dos projectes entre desenes impulsats per EIT Urban Mobility —iniciativa de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT)—, la xarxa més gran de la Unió Europea per a la innovació en mobilitat urbana. Només el seu programa RAPTOR, per exemple, n’ha desenvolupat 31 en 24 ciutats de 18 països amb propostes de solucions específiques dissenyades per 375 empreses emergents.

El seu objectiu justifica l’abast d’aquest desplegament: el repte històric de garantir la fluïdesa econòmica urbana i, alhora, fer més habitables les ciutats a les quals es concentrarà en el 2030 el 70% de la població del planeta —un percentatge que anirà en ascens—, amb la pirueta afegida dels objectius de la descarbonització.

Com explica Maria Paula Caycedo, directora de l’Innovation Hub South de la xarxa, comprendre i atenuar un desafiament semblant requereix la visió holística de la nova economia, d’un sistema d’ecosistemes que connecta sectors, “crea sinergies i es reforça mútuament per impulsar el creixement sostenible i l’ocupació de qualitat”.

EIT Urban Mobility connecta empreses desenvolupadores, universitats, centres de recerca, autoritats municipals i, molt important, els ciutadans, perquè és fonamental conèixer la seva perspectiva per compartir el canvi de mentalitat que requereix el canvi de costums. Per exemple, superar l’ús irracional del vehicle privat.

“La dinàmica dels nostres projectes persegueix aquesta transversalitat, la metodologia de laboratori vivent en el qual, per resoldre un repte de la ciutat, no només s’involucra qui proporciona la solució. Un laboratori vivent necessita la participació de tots els actors que reben l’impacte per garantir un desplegament reeixit i perenne”, conclou la directiva.

Les realitats de la indústria digital

Quina disciplina tecnològica combina tecnologies immersives, IA, Web3, metaverso, fotogrametria, modelat 3D, bessons digitals o aplicacions interactives, a més de tota la capacitat de computació necessària per desenvolupar-se? Resposta: l’especialitat de les realitats virtual (RV) i augmentada (RA), de la qual Tetravol n’és un exponent des del 1998.

El seu director i fundador, Héctor Zapata, també és un exponent del coneixement complementari. És empresari, arquitecte, doctor en Comunicació Tecnològica, professor i organitzador de màsters en cinc universitats i escoles tècniques, a més d’expert en RV i RA, és clar. Aquesta visió panoràmica que abasta des d’aspectes acadèmics fins a empresarials li permet d’explicar el plus de la nova economia en la història industrial: “Aporta una força imparable perquè constitueix un cercle virtuós. Fem servir les tecnologies per crear millor tecnologia, i així successivament. En créixer de manera exponencial, beneficien tots els sectors industrials i creatius”. La novetat és que “ens trobem a la fase d’acceleració”.

Fa uns anys la RV i la Ra podien semblar un nínxol circumscrit al videojoc i poc més. Avui en dia aquesta acceleració passa pantalles i el sector s’amplia des de la tecnologia de consum fins a la gran maquinària industrial i els simuladors d’aviació. Tetravol també adapta les realitats mixtes a la formació, una activitat germinal perquè podria utilitzar la tecnologia precisament per formar en tecnologia i minvar la bretxa entre l’enorme demanda de professionals i la insuficient oferta disponible.

Una altra aplicació constructiva: la companyia col·labora amb la Càtedra Gaudí per, entre altres projectes, rehabilitar la Casa Batlló amb tècniques com l’escanejat 3D d’alta resolució en les forges dels balcons interiors, el qual visualitza amb precisió extrema l’estat dels materials per tal d’assegurar el seu correcte acoblament. “També podem visualitzar una proposta d’escala per a l’edifici real, per exemple. Exactament com si hi fossis, caminar al seu voltant o passejar per sobre, la qual cosa produeix la curiosa sensació de levitar sobre els graons”, assenyala Zapata.

Superdrons de l’aviació que ve

Si EIT projecta una perspectiva a llarg termini cap a la mobilitat terrestre, l’empresa Grasshopper Air Mobility ho fa amb la mobilitat sostenible del cel. Cofundada pel seu director general, Jakob Saalfrank, i dos enginyers aeroespacials, també contribueix a inaugurar el futurista sector de la Mobilitat Aèria Avançada (MAA). L’objectiu és integrar els seus superdrons en els sistemes de transport sostenible amb la naturalitat d’una furgoneta de lliurament.

Precisament, Saalfrank defineix un dels seus prototips en laboratori com “una furgoneta voladora completament elèctrica i autònoma” capaç de carregar automàticament 350 quilos de mercaderia, transportar-la al llarg de 200 kilòmetres per l’aire, i completar l’últim tram del lliurament mitjançant la conducció terrestre. Una versió més petita, dissenyada per moure fins a set quilos, podria estar enllestida a finals de l’any vinent. Si tot va bé, les primeres unitats del seu germà gran s’estrenarien a finals de la dècada.

El mèrit d’una companyia pionera com aquesta no és només treballar a tan llarg termini; també suposa mantenir la inversió mentre es generen les infraestructures i la incerta regulació que permetrà d’operar a les noves generacions de drons. Saalfrank no té problema a admetre que la majoria de les 900 companyies desenvolupadores de prototips per a passatgers o càrrega no arribaran a la fase de certificació i industrialització.

Això no obstant, les que es consolidin tindran el cel obert per a un sector al qual l’empresari augura una enorme capacitat d’arrossegament econòmic a causa de la seva combinació d’automatització, intel·ligència artificial en la gestió de plataformes i innovacions com ara la propulsió híbrida i per hidrogen, a més de bateries i motors elèctrics cada vegada més eficients.

Parlem d’un sector completament inèdit el qual, en l’estratègia de Grasshopper, primer treballarà en els entorns de logística industrial per després estendre’s a tota mena de transports, obert a nous ecosistemes d’empreses especialitzades en desenvolupaments i serveis. Ja ho fa, de fet: “Durant l’últim any —explica el director general— he connectat amb innombrables empreses i emprenedors que poden aportar ràpidament noves aplicacions per a drons. Les col·laboracions fomenten ecosistemes vibrants en els quals les companyies prosperen, innoven i creen riquesa. L’aviació disposa d’un dels més grans potencials disruptius en la nova economia, i viem que Barcelona i Catalunya ho estan reconeixent”.

La salut s’imprimeix en 3D

A penes dues setmanes abans que irrompés la pandèmia, tres empleats d’un coworking van fundar a Sant Cugat del Vallès una empresa distribuïdora d’impressores 3D. Va transcórrer poc més d’un any i ja eren distribuïdors de Stratasys, líder mundial en impressió additiva (capa a capa) de polímers. El 2023 es van instal·lar a DFactory Barcelona, el hub més gran per a la indústria 4.0 del sud d’Europa. El juliol de 2024 aquesta companyia, Excelencia Tech-Group, ja comptava amb 25 professionals en plantilla i s’havia especialitzat en escàners i impressió en metall i ceràmica, a més de polímers.

Un ascens com aquest en un dels pitjors moments possibles reflecteix l’impuls de la impressió 3D industrial com a una de les tecnologies amb major efecte tractiu. I amb més gran capacitat d’expandir-se en gairebé tot el que impliqui fabricació, ja sigui en tèxtils com en la construcció, l’automoció o l’àmbit aeroespacial amb prototips hiperrealistes. O, en salut, des de l’odontologia fins a la creació de models anatòmics per assajar intervencions i multiplicar la capacitat curativa de les operacions en éssers humans reals, a més de la fabricació de dispositius mèdics i de tota mena d’implants.

Ronen Zioni, director general i fundador de la companyia, posa l’exemple de la impressora J5 MediJet de l’hospital Sant Joan de Déu (Barcelona), la qual “permet de crear models anatòmics detallats i millorar significativament la planificació quirúrgica en un nombre creixent de cirurgies complexes i d’alt risc”. “Per salvar més vides”, en definitiva. Algunes impressores ja són capaces de crear teixits orgànics i cada vegada està més a prop la bioimpressió d’òrgans sencers sense risc de rebuig.

Amb l’augment de la diversitat d’aplicacions “creix la seva capacitat de fomentar l’activitat al seu voltant, crear noves empreses, reinventar les indústries tradicionals, fomentar l’enginyeria i el desenvolupament de materials, facilitar la innovació, reduir les barreres d’entrada als emprenedors i fer més senzills els processos de producció”, afegeix Zioni.

Aquests beneficis s’entenen quan tota una línia de subministrament, producció i acoblament d’una fàbrica tradicional se substitueix completament per una impressora 3D industrial, la qual, només amb l’aplegament de material base, pot fer prototips i fabricar in situ les peces exactes, independentment com de complex o personalitzat sigui el seu disseny, en la quantitat necessària en cada moment, a demanda.

Sostenibilitat de dalt a baix

Si la sostenibilitat és un requisit legal cada vegada més estricte i, per tant, un factor de competitivitat, aleshores guanyen importància les associacions empresarials quan assumeixen la tasca de fomentar-la.

Si a més es tracta d’una organització com ara l’associació de fabricants i distribuïdors AECOC, amb més de 34.000 companyies integrades, parlem d’un ecosistema d’ecosistemes per la diversitat de sectors entrellaçats i d’una organització que reflecteix la realitat d’aquesta economia cada vegada més interconnectada. “La transformació digital, la omnicanalitat i la sostenibilitat no corren en paral·lel. Més aviat s’encreuen i convergeixen tot creant ecosistemes que permeten de donar millors respostes als importants reptes que enfronta la societat”, explica Nuria de Pedraza, directora de Comunicació i Relacions Institucionals d’AECOC.

Si el malbaratament global fos un país, seria el tercer més contaminant del món, només per darrere de la Xina i els EUA. Això és una invitació a reflexionar, però sobretot a actuar.

Nuria de Pedraza, directora de Comunicació i Relacions Institucionals d'AECOC

Per això l’estratègia dirigida a què la sostenibilitat permeï companyies tan diverses és transversal: “Des de desenvolupaments tecnològics —per exemple, d’eficiència energètica i reducció d’emissions i residus— fins a bones pràctiques de gestió, formació i serveis en àrees com ara intercanvi d’informació, tendència de consum i del consumidor, logística i transport o seguretat alimentària o comercial”, afegeix De Pedraza.

Posem un exemple per entendre aquesta dimensió competitiva de la sostenibilitat a gran escala: el projecte L’alimentació no té pèrdua impulsat per AECOC en tota la cadena de valor agroalimentària, des de la producció agropecuària i la fabricació fins al sector hostaler o qualsevol taula domèstica. La gestió que redueix el malbaratament converteix la responsabilitat ambiental en rendibilitat econòmica, en un punt fort empresarial davant de la competència.

Per calibrar l’escala d’aquest benefici en tot el sistema agroalimentari (gairebé del 9% del PIB espanyol), De Pedraza recorda que “si el malbaratament fos un país, seria el tercer més contaminant del món només per darrere de la Xina i els Estats Units. Això és una invitació a reflexionar, però sobretot a actuar”.

Talent, el capital transversal

Un informe recent de DigitalES xifra en uns 120.000 els llocs vacants de professionals tecnològics a Espanya, i només en disciplines com ara IA, ciberseguretat i dades massives fan falta 20.000 experts més fins a 2025. Pot semblar una paradoxa, però si alguna cosa necessiten les tecnologies exponencials i cada vegada més autònomes són éssers humans capaços d’entendre i desenvolupar la seva complexitat per esprémer-les.

La bona notícia és que si aquestes tecnologies es combinen per generar més i millor tecnologia, també es poden fer servir per trobar més i millor talent. D’aquesta manera, reduir aquest dèficit en la majoria d’empreses beneficia l’ecosistema d’ecosistemes que diem economia.

“Quan una empresa és capaç d’atreure el millor talent i deixar-li la llibertat i la confiança de crear, la innovació sorgeix per al progrés de tota la societat”, assenyala Santi Molins, codirector general i fundador de TalentFY, una plataforma que empra IA per trobar sentit entre els perfils oferts i els que demanen les empreses. Dins de l’ecosistema tecnològic, explica Molins, és crucial la precisió entre necessitat empresarial i qualificació professional “perquè aquests perfils són difícils d’atreure, es requereix ajuda per trobar-los”.

Però una cosa és que TalentFY optimitzi aquest procés per als seus clients, i una altra que la bretxa es redueixi a escala de país. “És molt probable que la necessitat augmenti. Crec que les empreses s’han adonat de la importància de la IA i és molt probable que el seu interès per atreure talent creixi més ràpidament que la capacitat del país i el mercat de formar aquest talent. Aquesta bretxa difícilment es reduirà, i sempre existiran perfils en els quals la demanda sigui molt superior a l’oferta”.

Per tant, és hora de mirar-s’hi. Molins recomana modificar les condicions de treball, donar més confiança al treballador, oferir-li projectes cada vegada més innovadors. “Ja no és el mateix intentar fitxar un perfil tecnològic avui que qualsevol altre fa 25 anys. No es tracta d’escollir el millor candidat entre diversos, com si postularen a la teva empresa, sinó d’enamorar cadascú dels disposats a escoltar-te i veure amb qui hi ha millor match [coincidència]”.