Lliçó d’economia per a un estudiant desesperat

Imaginem un estudiant d’aquests d’última hora que dins un parell de dies se la juga en un examen d’economia.

Pot llançar-se sobre els llibres encara que no assimili massa a causa de la pressa, cercar articles com aquest, demanar a ChatGPT, o recórrer a la tècnica que ensenya millor: el contacte personal amb la realitat. Pot aprendre coneixent DFactory Barcelona, el hub més gran del sud d’Europa per a la indústria 4.0, impulsat per la Zona Franca de Barcelona, al qual més de 30 empreses comparteixen recursos tecnològics i humans ‒més del 80% de les instal·lacions ja ocupades‒ per consolidar projectes empresarials d’alt nivell.

Coneixeria la utilitat pràctica del més recent en sensòrica avançada, robotització logística, intel·ligència artificial (IA) manufacturera, ciberseguretat o impressió 3D fins i tot de teixits humans, entre altres disciplines tractores.

Aprendria nova economia dins del model coopetir, que concilia cooperació i competència, geopolítica per la contribució a la sobirania industrial que urgeix a la Ciutat Comtal, al país i al continent, i desenvolupament humà per l’impacte en la sostenibilitat social, a més de l’ambiental. Del suspens segur a un notable inesperat?

Aquestes són algunes de les empreses instal·lades al centre tecnològic. Benvingut.

Les grues que tornen vertical el gran magatzem del món

Michael Porter, economista i catedràtic de l’Escola de Negocis de Harvard, diu que avui dia la competència no té lloc entre empreses, sinó entre cadenes de subministrament. És a dir, la logística en un mercat globalitzat tendeix a ser tan important, o més, que el producte mateix.

Si l’estudiant de l’exemple hagués d’analitzar només un sector per entendre les lleis del mercat, podria, o hauria d’escollir la logística, l’activitat transversal per excel·lència. Aprendria, per exemple, que en l’automatització dels magatzems són imprescindibles els transelevadors de passadís (grues apiladores) i els vehicles de guiatge automàtic (AGV, per les seves sigles en anglès); que els primers són hàbils a manipular càrregues en altura, però no s’adapten a l’espai de qualsevol magatzem, i que els AGV són àgils sobre el terra, però presenten greus limitacions en altura.

Potser conclouria que en la indústria, com en la vida, no es pot tenir-ho tot. Fins que algú l’inventa. Hubmaster® Storage and Handling Solutions és aquest algú en l’automatització de magatzems. El seu sistema patentat de transelevadors multipassadís combina les virtuts i supera les carències dels transelevadors i els AGV tradicionals. Bàsicament, obvia el condicionant principal, el terra, gràcies a una estructura de raïls elevats pels quals es desplacen les grues. Com si fossin carrers, però traçats en vertical. “Això li permet ser independent de l’estructura del magatzem i de l’estat o les dimensiones dels passadissos, i a més, es pot reubicar”, assenyala Mario Sánchez, director comercial i cofundador de Hubmaster®.

Si a aquesta versatilitat de moviments la companyia afegeix un programari de gestió propi, sensors IoT, intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic per planificar rutes optimitzades a demanda, o el reconeixement de càrregues i ubicacions mitjançant la visió 3D, tenim un sistema total d’intralogística capaç de funcionar tot sol o amb humans en espais especialment estrets, amb palets o sense, per a càrregues de qualsevol pes o mida, a molts graus sota o sobre zero, i literalment en qualsevol sector.

Mario Sánchez opina que aquesta combinació de major eficiència a menor cost democratitza la logística, augmenta la competència de les empreses mitjanes o petites, i estimula, per l’efecte en cadena, la disponibilitat de productes i subministraments.

No fa tant que imprimir metalls no es podia concebre

L’estudiant ha comprovat la importància de la logística perquè l’economia engrani. Fins i tot aspiraria a una bona qualificació si fes al professor la següent pregunta: Llavors reduir la dependència de la cadena de subministrament pot augmentar el marge de llibertat i benefici d’una empresa o d’un país?

Perquè quan la logística col·lapsa fa que regions senceres, com ara Europa, prenguin consciència de la necessitat de recuperar sobirania. “Assistim a una combinació perfecta de factors: les cadenes de subministrament tradicionals es troben sota pressió i els seus límits s’han posat de manifest. Les marques cerquen noves estratègies de fabricació per protegir-se de futurs problemes”, explica Ramon Pastor, director global de Metales 3D de HP.

La impressió en tres dimensions de metalls i polímers és una d’aquestes noves estratègies de fabricació per promoure la independència de sectors sencers. No qualsevol impressió, per tant, sinó la de gran format o escala industrial, especialitat de HP. Pensem un moment en el seu significat: potser l’estudiant és massa jove per intuir-lo, però fa poques dècades tan sols uns pocs haurien cregut que seríem capaços d’imprimir no paper en un pla, sinó objectes metàl·lics en 3D.

No és només una tècnica, “és un canvi de paradigma que està revolucionant la fabricació de productes innovadors”, assenyala Pastor, perquè d’un cop permet dissenyar, produir i portar a escala a casa sense els prohibitius motlles tradicionals, minimitzar materials i temps (un 50% dels primers i un 66% dels segons per a alguns clients de HP), i en conseqüència, reduir costos i impactes ambientals. Pastor explica com algunes tecnologies específiques, com ara la injecció d’aglutinant, poden multiplicar per 10 la productivitat.

Les seves possibilitats no veuen sostre, tant en components lleugers per a naus espacials com en peces modestes en tiratges curts que una empresa pot encarregar com a servei si no pot o no vol comprar una superimpressora. Teixit econòmic local de jo m’entenc i ballo sol, sense esperar el lliurament de la Xina.

El dia en què puguem imprimir el més delicat dels teus òrgans

L’estudiant pensa que si la 3D és tan expansiva, tan ubiqua i versàtil, li convindrà conèixer un altre especialista amb beneficis particularment humans.

La pionera en impressió additiva Stratasys desenvolupa solucions per a sectors capdavanters com ara l’aeroespacial, l’automoció, el gran consum, i també el de la salut, al qual ofereix models anatòmics amb un nivell de realisme i precisió sense precedents els quals permeten, per exemple, que un cirurgià s’entreni amb el duplicat d’un òrgan concret per tal que la intervenció real tingui moltes més garanties. L’empresa treballa en un territori ja explorat. A més, fabrica models d’implants dentals i dispositius d’ortodòncia mitjançant noves tècniques capaces d’imprimir resines rígides i fins i tot materials flexibles.

Però la nova frontera en aquesta especialitat mèdica és el progrés de la bioimpressió de teixits no en assajos de laboratori modest, “sinó a escala industrial per aspirar al benefici més gran possible en salut humana”, com explica Neus Llagostera, directora de màrqueting i comunicació d’Excelencia-Tech, el distribuïdor de Stratasys per al mercat espanyol. En aliança amb un especialista com ara CollPlant, desenvolupa un sistema d’impressió d’implants mamaris regeneratius per tractar, per exemple, casos de càncer. Aquesta experiència millorarà l’ús de biomaterials basats en el col·lagen, clau per formar teixits que permetin produir en el futur fins i tot òrgans sencers.

La impressió 3D té una enorme capacitat per atreure talent, innovació i inversions. Pot ser una gran oportunitat per al creixement d’Espanya

Neus Llagostera, directora de màrqueting i comunicació d’Excelencia-Tech, el distribuïdor de Stratasys per al mercat espanyol

La companyia tanca el cercle: no només desenvolupa impressores i les tècniques que les perfeccionen, “també el programari de gestió i control de qualitat que millora la precisió i redueix progressivament tant l’ús de materials com els temps”, afirma Llagostera. Si ens sorprèn el salt en la impressió de metall, qui sap què aconseguirà la industrialització del teixit biològic.

Aquests dispositius fan sensible fins i tot un mur de formigó

Entén, estimat estudiant, que al principi de tot hi fou la dada. La indústria 4.0 s’edifica sobre informació caòtica destil·lada en coneixement, i el nexe entre la font d’aquesta informació i el cervell digital que l’analitza són els sensors per entendre, gestionar o preveure el comportament de màquines i estructures.

En qualsevol sector. Fins i tot en els més tradicionals o de més gran força bruta, precisament l’especialitat de Witeklab i les seves solucions IoT i de sensòrica per a la construcció, l’obra civil i el manteniment d’infraestructures.

És un exemple d’empresa global sense deixar de ser local, com explica el seu cofundador i director general, Manel Torrentallé i Cairó. Es va fundar a Barcelona, i allí roman tota la seva cadena de valor, des del disseny fins a la producció i a una comercialització que abasta Europa, Àsia, els Estats Units, Sud-amèrica, Austràlia o Nova Zelanda.

Fins a les obres dels antípodes viatgen aquests sensors catalans dissenyats per monitorar la matèria. Controlen tant la densitat de la corrosió com la velocitat a què avança, la qual cosa permet, segons el director general, “calcular la vida útil d’una estructura tant d’obra nova com ja construïda, obtenir paràmetres fisicoquímics per avaluar-ne la durabilitat, fer un seguiment del seu estat a mitjà i llarg termini, avaluar la seguretat estructural i estalviar costos d’inspecció i manteniment”.

Altres models sense fils mesuren la resistència i la maduresa del formigó en el seu procés d’enduriment des de l’interior dels encofrats, o es connecten per ràdio amb un sistema que crea llibreries i informes sobre els estats de les diverses estructures, incloses les estimacions de la seva evolució. Un altre sistema telemètric fa el mateix amb els talussos ‒per exemple, en obres viàries‒ en detectar qualsevol canvi en els sistemes de protecció, com ara el trencament d’ancoratges i tirants o els canvis en les tensions.

N’hi ha que permeten crear mapes digitals de xarxes subterrànies de subministrament i la seva geolocalització exacta a les rases per facilitar-ne el manteniment i reduir riscos laborals. Via satèl·lit donen la possibilitat de geolocalitzar el punt exacte d’una canalització per reparar una avaria, o establir un mapa de realitat augmentada per superposar-lo al terreny i precisar la intervenció.

El coneixement més complex per a la solució més necessària

Witeklab es troba en un extrem de la dada: el registre del paràmetre puntual sobre el qual es construeixen capes de coneixement. Podem dir que Amphos 21 ocupa l’altre extrem, el de la saviesa destil·lada a partir de les dades per oferir consultories científiques, solucions i serveis per afrontar un dels reptes més grans de l’espècie: reduir a un ritme accelerat els impactes ambientals de la indústria.

La seva principal lliçó per a l’estudiant, i per extensió, per a la societat? Que és possible sanar el medi ambient sense sacrificar el benestar. Es diu R+D. De fet, la companyia “inverteix una mitjana del 15% de la seva facturació en aquest capítol”, com explica el seu director general, Jorge Molinero. S’anomena tecnologia. I propòsit social de l’economia. Recorda, fa poc somiàvem d’imprimir metall.

Els serveis d’Amphos 21 per a grans energètiques i governs dels cinc continents calibren el nivell d’aquesta saviesa. Per exemple, l’empresa alia la seva capacitat de processament amb alguns dels principals centres de supercomputació del món ‒un d’ells a Barcelona‒ per assistir amb simulacions a la correcta gestió de residus radioactius. També redueix l’impacte de sectors com ara el nuclear, la mineria o la gestió hídrica mitjançant mètodes experimentals exhaustius. I completa aquesta gestió del coneixement fent servir solucions d’intel·ligència artificial i algoritmes d’aprenentatge automàtic “que permeten plataformes d’alerta primerenca i eines que ajuden, de nou per mitjà del coneixement tecnològic i científic, a prendre les decisions correctes per la sostenibilitat industrial”, explica Molinero.

Parlem de disciplines 4.0 que cooperen i es potencien mútuament. En integrar-se aconsegueixen un efecte exponencial. És el que succeeix també amb les tres plataformes d’Amphos 21: convergeixen en un únic bessó digital d’instal·lacions crítiques com ara les xarxes de potabilitzadores o depuradores. Fins i tot poden abastar conques hidrogràfiques senceres, i per què no, més endavant, les estructures industrials cada vegada menys contaminants de tot un país.