Els mals auguris de l’home de negre

José María Aznar va aterrar aquest dimecres al cor de Barcelona com un ocell de mal averany. Vestit negre, corbata negra, sabates i mitjons negres, cabellera color banús i l’ombra del que va ser un bigoti més fosc que una nit sense lluna. Només la camisa, blanca, i els botons de puny, platejats, semblaven trencar com a petits esclats d’esperança un futur que l’expresident va pintar molt malament.

Aznar va presentar a La Casa del Llibre El futuro es hoy (Península), llibre sobre els reptes de l...

José María Aznar va aterrar aquest dimecres al cor de Barcelona com un ocell de mal averany. Vestit negre, corbata negra, sabates i mitjons negres, cabellera color banús i l’ombra del que va ser un bigoti més fosc que una nit sense lluna. Només la camisa, blanca, i els botons de puny, platejats, semblaven trencar com a petits esclats d’esperança un futur que l’expresident va pintar molt malament.

Aznar va presentar a La Casa del Llibre El futuro es hoy (Península), llibre sobre els reptes de la democràcia liberal contra els malvats habituals: la Xina, Rússia, l’Iran, Corea del Nord, els nacionalismes —no el seu— i el PSOE. Tres quarts d’entrada a l’auditori de la llibreria, poca cosa si es compara amb altres actuacions recents en el seu tour de presentació d’El futuro es hoy. Aznar va comentar el llibre en un intel·ligent diàleg amb el seu exministre Josep Piqué. Si Aznar està físicament com un roure, Piqué sembla un venerable avi que un dia deixen sol i es posa la roba de diumenge mal conjuntada. A primera fila hi havia Carlos Creuheras, president de Planeta —grup editor de l’obra—, l'expresident de Repsol Alfonso Cortina, l’exministre Jorge Fernández Díaz, Enric Millo, el president del PP català, Alejandro Fernández i la dona de l’autor, i exalcaldessa de Madrid, Ana Botella. L’absència més destacada va ser la de les protestes al carrer, una situació que molts donaven per feta, però que no es va produir.

Aznar va vaticinar un futur caòtic sense l’ordre liberal que els Estats Units, per primer cop, han decidit no només no defensar, sinó enterrar. L’expresident espanyol va establir paral·lelismes amb els anys trenta del segle passat a partir de l’auge “dels populismes, el nacionalisme i la desintegració”. L’angoixa anava creixent a mesura que Aznar anava sumant mals auguris, i va arribar al clímax quan va avisar que tornem a deprendre d’Alemanya: “Estiguem atents a Alemanya perquè si col·lapsa, ho arrossegarà tot”.

Vox, de centredreta

Aznar no va dir res sobre l’extrema dreta. De fet, a Vox, com ja va fer la setmana passada en una conferència a Saragossa, el va incloure en “el centredreta constitucionalista, fragmentat en tres partits”. “Vox no és una força antisistema”, va apuntar a l’acte de Saragossa. En contrast amb el centredreta constitucionalista de Vox, Aznar va alertar sobre l’absència d’un centreesquerra constitucionalista, i va repetir una altra de les idees que han fet forat en presentacions anteriors: “Quan arreu del món em pregunten què passa a Espanya és difícil explicar que un Govern en minoria està avalat per extremistes admiradors de Veneçuela i l’Iran, i pels separatistes que van donar un cop d’Estat i que, malgrat això, encara no ha estat desarticulat”.

Catalunya, Podem i altres sospitosos habituals van ocupar, per sort, poc temps en la xerrada entre Aznar i Piqué. Aznar va deixar reflexions meritòries, com quan va citar una dita russa segons la qual “el futur pot ser brillant, i el passat pot ser impredictible”. Va defensar el nivell de benestar aconseguit arreu del món des de la desintegració del bloc soviètic, i es va vantar del nivell de desenvolupament aconseguit en aquest país: “Espanya en 40 anys ha aconseguit el que el Regne Unit va aconseguir en 180 anys i els Estats Units, en 80 anys: multiplicar per 15 la seva renda per càpita". Aznar també va obviar la crisi econòmica que ha trasbalsat Espanya de manera especial, en part per la liberalització del sòl que va aprovar el seu govern.

“Actuar pot provocar problemes, però no actuar és pitjor”, va afirmar l’home de negre quan plantejava la necessitat de plantar cara a Rússia si torna a ficar el nas a Ucraïna. Mariano Rajoy era dels que no actuaven, però almenys no hi havia risc que la seva ficada de pota provoqués un conflicte internacional.