Corea del Nord llança un míssil balístic que sobrevola el Japó

Corea del Nord ha llançat aquest dimarts un altre míssil balístic d'abast intermedi que ha sobrevolat el cel del Japó i ha caigut al Pacífic Nord. Es tracta de l'enèsima prova d'armament feta per Pyongyang, que durant els últims anys ha accelerat el desenvolupament del seu programa nuclear. En aquesta ocasió, no obstant això, el projectil ha recorregut més distància de l'habitual i ha creuat territori d'un país aliè, alguna cosa que no passava des de l'any 2012. El primer ministre nipó, Shinzo Abe, ja ha demanat una reu...

Corea del Nord ha llançat aquest dimarts un altre míssil balístic d'abast intermedi que ha sobrevolat el cel del Japó i ha caigut al Pacífic Nord. Es tracta de l'enèsima prova d'armament feta per Pyongyang, que durant els últims anys ha accelerat el desenvolupament del seu programa nuclear. En aquesta ocasió, no obstant això, el projectil ha recorregut més distància de l'habitual i ha creuat territori d'un país aliè, alguna cosa que no passava des de l'any 2012. El primer ministre nipó, Shinzo Abe, ja ha demanat una reunió d'emergència del Consell de Seguretat de Nacions Unides que es durà a terme aquest dimarts a Nova York.

El projectil s'ha llançat al voltant de les 5.57 hores (20.57 GMT del dilluns) des de Sunan, un àrea molt propera a la capital, Pyongyang. El coet ha volat uns 2.700 quilòmetres i ha aconseguit una altitud màxima d'uns 550 quilòmetres, segons dades de l'Exèrcit de Corea del Sud citats per l'agència Yonhap. Ha creuat el cel de l'illa d'Hokkaido, situada al nord de l'arxipèlag japonès, i ha caigut al mar a uns 1.200 quilòmetres a l'est del territori nipó.

El ministre portaveu del Govern japonès, Yoshihide Suga, ha assegurat que el llançament no ha causat cap dany i que les Forces d'Autodefensa, que tenen desplegades al territori diverses bateries per interceptar míssils arran de l'amenaça nord-coreana, no han intentar derrocar el coet.

No és la primera vegada que un projectil nord-coreà travessa el cel del país: l'últim cas va tenir lloc el 2012, quan Pyongyang va disparar un coet la trajectòria del qual va sobrevolar Okinawa. També va passar el 2009 i el 1998, encara que en tots aquests casos el règim nord-coreà va al·legar que es tractava de coets per suposadament posar en òrbita satèl·lits i no per provar la seva capacitat armamentística.

Abe ha considerat el llançament "una amenaça greu i sense precedents" i ha mantingut una conversa telefònica amb el president nord-americà, Donald Trump, sobre el que ha passat. Tots dos han coincidit a convocar al més aviat possible una reunió d'emergència del Consell de Seguretat de Nacions Unides, segons va informar l'agència japonesa Kyodo, que se celebrarà aquest mateix dimarts. També han acordat "augmentar la pressió" contra el règim, alguna cosa que de moment no només no ha portat a Kim Jong-un a abandonar els seus plans de desenvolupar armes nuclears, sinó que els ha accelerat.

Per Cheng Xiaohe, professor de l'Escola d'Estudis Internacionals de la Universitat de Renmin, el llançament respon a tres motius. Un, "provar els míssils de mig i llarg abast en una trajectòria estàndard perquè arribin més lluny", alguna cosa que pràcticament no s'ha fet. Dos, "mostrar que aquests míssils, disparats cap a una altra direcció, serien capaços d'arribar a Guam", una petita illa nord-americana al Pacífic que té importants bases militars i que ha estat assenyalada en diverses ocasions pel règim nord-coreà. I tres, amenaçar el Japó pel seu suport als Estats Units i a les sancions imposades per l'ONU: "Si els projectils poden sobrevolar el país, no seria un problema atacar el seu territori".

Els mitjans estatals de Corea del Nord no han informat encara d'aquest últim assaig. El llançament té lloc amb prou feines dos dies després que es provessin tres míssils balístics més de curt abast que van caure en aigües del mar del Japó (mar de l'Est per a les Corees), unes proves que s'han convertit en alguna cosa habitual especialment en moments de tensió a la península. Els Exèrcits de Corea del Sud i els Estats Units es troben aquests dies duent a terme maniobres militars conjuntes, uns exercicis que irriten enormement Pyongyang i als quals el règim acostuma a respondre amb proves d'armament.

Corea del Sud va respondre a l'últim desafiament nord-coreà amb exercicis de bombardejos aeris prop de l'anomenada Zona Desmilitaritzada, la frontera que separa tots dos països, amb l'objectiu de "millorar les capacitats de destruir el lideratge enemic" en cas d'emergència, informa Yonhap. L'operació es va engegar després que el president sud-coreà, Moon Jae-in, ordenés a les tropes "demostrar la seva força i capacitat de provocar represàlies".

Corea del Nord justifica la seva escalada nuclear i militar per la necessitat de defensar-se del que considera moviments provocadors de Corea del Sud i els Estats Units. Després d'haver llançat amb èxit al juliol dos míssils d'abast intercontinental amb capacitat, segons els analistes, d'arribar a territori nord-americà, l'ONU va aprovar una nova ronda de sancions econòmiques que van provocar una reacció irada del règim. Pyongyang i Washington es van enredar després en una cadena d'amenaces verbals el punt àlgid de les quals va ser la intenció, per part de Corea del Nord, de llançar diversos míssils direcció Guam. Kim Jong-un va posposar al final aquesta possibilitat al·legant la greu tensió existent a la península i va optar per "observar una mica més" els moviments dels Estats Units abans d'actuar, segons va informar la propaganda nord-coreana.

Pels analistes és també rellevant que el projectil s'hagi disparat des d'un àrea propera a la capital que no forma part de les habituals zones de llançament. "Estan mostrant a l'exterior que són capaços de disparar en qualsevol moment i que disposen de plataformes mòbils per fer-ho des de qualsevol lloc. També que la seva tecnologia de míssils balístics ha millorat i que, si els ataquen primer, tenen la capacitat de respondre", apunta Cheng.