Espanya, un país sense guetos per a musulmans
La comunitat islàmica reclama que l’Estat compleixi l’Acord de Cooperació del 1992 per afermar la seva integració
A Espanya hi havia poc més de 200.000 musulmans a principis dels anys noranta, Ceuta i Melilla incloses. Des de llavors, els membres d'aquesta comunitat han multiplicat gairebé per 10 la seva població fins a fregar els dos milions de persones, dels quals més de 800.000 tenen la nacionalitat espanyola. Condició que cada any adquireixen una mitjana de 15.000 a 20.000 ciutadans (187.296 des del 2008). “Que la meitat de musulmans siguin espanyols entre conversos, descendents dels primers immigrants procedents de països principalment magrebins, etcètera, permet parlar d'una primera generació de mus...
A Espanya hi havia poc més de 200.000 musulmans a principis dels anys noranta, Ceuta i Melilla incloses. Des de llavors, els membres d'aquesta comunitat han multiplicat gairebé per 10 la seva població fins a fregar els dos milions de persones, dels quals més de 800.000 tenen la nacionalitat espanyola. Condició que cada any adquireixen una mitjana de 15.000 a 20.000 ciutadans (187.296 des del 2008). “Que la meitat de musulmans siguin espanyols entre conversos, descendents dels primers immigrants procedents de països principalment magrebins, etcètera, permet parlar d'una primera generació de musulmans espanyols”, destaca Jordi Moreres, antropòleg i especialista en islam a Europa.
Una generació de cultura espanyola i confessió islàmica el grau d'integració de la qual és l'oposat al de les banlieues de França. “A diferència del que passa en altres països de la Unió Europea, aquí no hi ha guetos”, sentencia Sami el Mushtawi, portaveu del Centre Cultural Islàmic de Madrid, el principal del país. “Queda a fer, però la integració és de debò”, coincideix Riay Tatary, president de la Comissió Islàmica d'Espanya (CIE), l'òrgan representatiu de les comunitats religioses islàmiques davant l'Administració. “Convé no idealitzar res, però és cert que la convivència és més normal, encara que la discriminació existeix... Malgrat que hi ha més integració en general, no obstant això, no es veu corresposta amb la representació en les institucions”, destaca Bernabé López, catedràtic honorari d'història de l'islam contemporani a la Universitat Autònoma de Madrid.
Els responsables de la comunitat islàmica mostren la sorpresa que els segueix provocant que al darrere dels atacs gihadistes de Barcelona i Cambrils hi hagués una colla de joves, entre ells menors, captats i adoctrinats per l'imam de Ripoll. “El problema que pot donar-se i que hauria explotat l'imam [Abdelbaki Es Satty] és que hi hagi dubtes sobre la identitat, que no sigui reconeguda”, assenyala Moreres.
55 professors per a 290.000 alumnes
Dels 55 professors reconeguts per la Comissió Islàmica d'Espanya, 22 ensenyen a Andalusia, 14 a Ceuta, 10 a Melilla, tres a Aragó i a Euskadi i la resta, un per autonomia, a Canàries, Castella i Lleó i la Comunitat de Madrid. “És necessària una educació supervisada”, apunta Tatary. Els dirigents de la CIE reclamen al Govern el compliment de l'acord del 1992 una vegada superada la bicefàlia que des d'aquell any va caracteritzar l'organització.
La pugna entre la Unió de Comunitats Islàmiques d'Espanya (UCIDE) i la Federació Espanyola d'Entitats Religioses Islàmiques (FEERI) va dificultar una estratègia comuna: les decisions a la CIE s'havien de prendre per majoria absoluta i no solien prosperar. “Sembla que l'Estat per fi s'està adonant que el compliment de l'Acord de Cooperació és una garantia per evitar la radicalització”, observa Romero.
“A Espanya tenim un islam que és molt divers. Que es percebi la nostra religió com una cosa monolítica, amb predominança d'una influència dels països àrabs, per exemple, no s'ajusta a la realitat. Els joves musulmans contemporanis estan lluny d'aquest clixé”, explica Isabel Romero, presidenta de la Junta Islàmica. Aquesta organització, fundada el 1989, es va implicar en la signatura fa 25 anys de l'Acord de Cooperació entre l'Estat i la CIE. El seu articulat de 14 punts recull els drets que la Constitució reconeix als fidels musulmans. “S'ha produït un escàs compliment de l'acord per problemes interns, diferències de visió i escassa voluntat política”, continua Romero.
La presidenta de la Junta Islàmica, que reuneix molts conversos, posa com a exemple que costa que es respectin els preceptes halal. L'Acord de Cooperació estableix que l'alimentació dels alumnes musulmans dels centres públics i privats concertats que ho sol·licitin “es procuraran adequar als preceptes religiosos islàmics”, així com l'horari dels àpats durant el Ramadà. “És una lluita que els nens tinguin dret a una alimentació halal”, lamenta.
“Cal desenvolupar l'Acord de Cooperació”, comparteix Tatary, que incideix en la “necessitat” d'atendre l'educació religiosa dels 290.000 alumnes musulmans escolaritzats a Espanya. El 1996 es va aprovar el contingut de les classes d'ensenyament religiós islàmic i el conveni per a la contractació dels professors per impartir l'assignatura. Només sis regions (Andalusia, Aragó, Canàries, Castella i Lleó, Madrid i País Basc) i les ciutats autònomes d'Àfrica compleixen uns mínims legals en l'etapa d'educació primària.
Catalunya és, amb 515.482 musulmans, la comunitat amb més població d'aquest credo. També és la regió amb més alumnes escolaritzats: 82.284 (54.968 immigrants i 27.316 espanyols). Malgrat la demanda potencial, no hi ha cap professor de religió islàmica. Experts en la lluita antiterrorista recorden la implantació del salafisme (corrent amb una visió rigorista de l'islam) a la regió, només comparable a Bèlgica. “Aquests nois han tingut accés a una sola formació, una sola lectura, un únic discurs”, incideix Tatary de l'exposició de la jove cèl·lula terrorista a l'extremisme de l'imant Es Satty.