Rebelo de Sousa, president de Portugal
El professor-comunicador obté el 52% dels vots, sense necessitat d'una segona volta
Marcelo Rebelo de Sousa és el nou president de Portugal, ja que ha obtingut el 52% dels vots, una vegada n’’han escrutat el 99%, motiu pel qual no es necessita una segona volta. Segons l'escrutini, el segon candidat és Sampaio da Nóvoa (22%) i, el tercer, Marisa Matías (10%), candidata del Bloc i la gran sorpresa dels resultats, ja que dobla en vots el candidat comunista Edgar Silva, que ha quedat en cinquè lloc. L'abstenció s'apropa al 52%.
Marcelo Rebelo de Sousa (Lisboa, 1948), malgrat ser militant del Partit Socialdemòcrata (PSD) des ...
Regístrate gratis para seguir leyendo
Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
Marcelo Rebelo de Sousa és el nou president de Portugal, ja que ha obtingut el 52% dels vots, una vegada n’’han escrutat el 99%, motiu pel qual no es necessita una segona volta. Segons l'escrutini, el segon candidat és Sampaio da Nóvoa (22%) i, el tercer, Marisa Matías (10%), candidata del Bloc i la gran sorpresa dels resultats, ja que dobla en vots el candidat comunista Edgar Silva, que ha quedat en cinquè lloc. L'abstenció s'apropa al 52%.
Marcelo Rebelo de Sousa (Lisboa, 1948), malgrat ser militant del Partit Socialdemòcrata (PSD) des del 1974, ha anat per lliure en la seva candidatura, sense suports econòmics ni polítics del seu partit; tampoc no ha acceptat donatius d'empresaris. La majoria de la seva campanya –sense mítings ni àpats populars ni regal d'adhesius– l’ha pagat de la seva pròpia butxaca, per la qual cosa ha estat la més barata de totes.
"Vull recrear la pacificació social, econòmica i política a Portugal. És hora de girar full", va dir Rebelo de Sousa, en la seva primera declaració. "El primer que vull fer és fomentar la unitat nacional, cicatritzant ferides i construint ponts. Com més junts, més forts serem".
El nou president del país es va referir a la desigualtat social: "No hi ha unitat nacional sense cohesió social" i, com a catòlic practicant, va citar el papa Francesc. També va dir que treballaria per conciliar la justícia social i l'estabilitat financera.
El fenomen del professor Marcelo
Marcelo Rebelo de Sousa va créixer entre polítics. El seu pare va ser recriminat per portar el fill al Ministeri; eren els temps de la dictadura de Marcello Caetano. El 1974 va començar a militar al PSD i el 1989 va iniciar la seva càtedra de Dret a la Universitat; però abans ja es dedicava al tercer pilar de la seva carrera, el periodisme. Ha fet gairebé de tot en la política (diputat, eurodiputat, ministre); en el periodisme va crear i va dirigir Semanário i Expresso, ha estat comentarista de la ràdio TSF i els últims 15 anys va alternar els seus comentaris televisius a RTP i TVI, on es va convertir en un fenomen mediàtic.
El carnet de el PSD no garanteix que sigui un disciplinat militant. La seva personalitat hiperactiva desborda, més d'hora que tard, qualsevol frontera. Els seus comentaris a TVI eren dels més crítics amb el primer ministre i cap de partit, Passos Coelho; una cosa que ja va passar als anys vuitanta quan des d'Expresso deixava anar crítiques furibundes contra Pinto Balsemão que, a més de ser primer ministre del PSD, era amo de la revista.
A diferència de l'estratègia dels altres nou candidats de prometre coses més pròpies d'un primer ministre, Rebelo de Sousa passejava pels carrers i parlava amb la gent i l'abraçava. “A les persones els fa falta afecte”, assegura.
En el moment de dipositar el seu vot, el primer ministre, el socialista António Costa, va subratllar la importància de l'elecció del president, ja que té les facultats de vetar decisions del Govern o enviar lleis al Tribunal Constitucional, però sobretot, la de dissoldre el Parlament.
Els últims quatre anys han conviscut un primer ministre (Passos Coelho) i un president (Aníbal Cavaco Silva) del mateix partit (PSD), per la qual cosa aquest últim ha estat acusat en diverses ocasions de no vetllar pels interessos de tots els portuguesos sinó només pels del seu partit.
Arran de les eleccions legislatives de l'octubre, Cavaco Silva va intentar per tots els mitjans retardar la formació d'un Govern socialista amb el suport parlamentari de comunistes i dels militants del Bloc, cosa que va produir noves crítiques.
La victòria de Rebelo de Sousa (PSD) no suposarà cap contratemps per a Costa (PS) malgrat militar en partits diferents. Tots dos són vells coneguts, flexibles en la negociació i molt poc dogmàtics. A diferència dels altres nou candidats, la seva estratègia no ha estat la de prometre canvis o amenaçar amb referèndums o de convocar eleccions anticipades, sinó la de prometre dialogar amb tothom, unir, arbitrar i donar estabilitat al sistema polític, “per no afegir a la crisi econòmica de la que estem sortint, una més”, com va declarar a EL PAÍS fa una setmana.
Fa anys que Marcelo Rebelo de Sousa no té cap càrrec polític. S'ha dedicat a la seva càtedra de Dret a la Universitat de Lisboa, a administrar la Fundació de la Casa de Bragança i al seu programa dominical a TVI d'anàlisi política, un èxit d'audiència per la seva credibilitat, l’exposició didàctica dels temes i per la seva independència política.
Després de Rebelo de Sousa, que va obtenir el 52% dels vots, van quedar Sampaio da Nóvoa (22,7%); Marisa Matías (10,1%), del Bloc d’Esquerres; Maria de Belém (4,3%); Edgar Silva (3,9%), del Partit Comunista; Vitorino Silva, 3,4%; Paulo de Morais, 2%; Henrique Neto, 0,8%; Jorge Sequeira (0,3%), i Cándido Ferreira (0,2%).
Des de la Revolució d’Abril del 1974, hi ha hagut nou eleccions per a la presidència i només en una ocasió ha calgut recórrer a la segona volta. Va ser el 1986, quan es va imposar el candidat del PSD, Freitas do Amaral, però només amb el 46,3% dels vots, seguit de Mario Soares (PS, 25,4%) i Salgado Zenha (PCP, 20,8%). En la segona volta, l'esquerra es va unir entorn de Soares i va guanyar amb el 51% contra del 48,8% de Freitas do Amaral.
En aquests 40 anys i aquestes nou eleccions hi ha hagut quatre presidents, ja que tots ahn estat reelegits: el militar Ramalho Eanes, que anava com a independent, tot i que amb el suport de l'esquerra (1976-86); els socialistes Mario Soares (1986-96), i Jorge Sampaio (1996-2006) i el socialdemòcrata Aníbal Cavaco Silva (2006-16). Rebelo de Sousa és el cinquè.