Podem queda al marge del primer gran pacte després del 20 de desembre
L'acord perquè Patxi López sigui president del Congrés ofereix pistes sobre futures negociacions, encara que totes les formacions asseguren que no pressuposa res
L’acord per a la composició de la Mesa del Congrés no ha de relacionar-se amb el procés d'investidura, adverteixen les diferents formacions, però sí que anticipa una foto en negatiu de les converses que han d'obrir-se per intentar formar Govern. El Partit Popular ha pogut constatar que està sol, malgrat ser la força més votada. I ja ha rebut la primera lliçó, en veure's obligat a cedir la presidència de la Cambra. Fonts de l'entorn de Rajoy, no obstant això, defensen que en abandonar les seves pretensions el PP ha volgut demostrar...
L’acord per a la composició de la Mesa del Congrés no ha de relacionar-se amb el procés d'investidura, adverteixen les diferents formacions, però sí que anticipa una foto en negatiu de les converses que han d'obrir-se per intentar formar Govern. El Partit Popular ha pogut constatar que està sol, malgrat ser la força més votada. I ja ha rebut la primera lliçó, en veure's obligat a cedir la presidència de la Cambra. Fonts de l'entorn de Rajoy, no obstant això, defensen que en abandonar les seves pretensions el PP ha volgut demostrar la voluntat de ser flexible per a pactes futurs.
Podem també ha rebut un missatge clar: la seva pretensió d'aconseguir grup parlamentari propi per als partits territorials amb els quals es va aliar per acudir a les urnes s'enfronta al mur aixecat per les altres tres forces majoritàries, conjurades a impedir qualsevol avanç de les aspiracions sobiranistes en aquesta legislatura.
El primer gran acord després de les eleccions del 20 de desembre l’han tancat el PSOE i Ciutadans. El PP ha decidit no presentar candidat propi, per la qual cosa Patxi López serà elegit president del Congrés. Tots rebutgen, no obstant això, que aquesta primera decisió anticipi acostaments futurs. En primer lloc, perquè al PP no li ha quedat més remei que fer de la necessitat virtut. Fins a l'últim minut els populars van defensar com a lògic i raonable que el president del Congrés fos, com ho havia estat sempre, el candidat de la llista més votada. La nova realitat aritmètica ha tombat la seva pretensió i ha donat al PP un bany d'humilitat.
I en segon lloc, perquè la voluntat que el Congrés el presideixi una força diferent de la que té el Govern –i de moment l’Executiu segueix en mans del PP–, era compartida per PSOE, Ciutadans i Podem. Només l'obstinació de la formació de Pablo Iglesias de vincular l'acord a la pretensió de tenir quatre grups parlamentaris l’ha deixat al marge.
Podem obtindrà dos llocs a la Mesa. Els que li corresponen en funció del pes parlamentari. Ni un més. Aquest resultat dóna dues pistes sobre l'actitud d'aquesta força política i dels lligams que té Iglesias en les setmanes que vindran. Han demostrat, en aquesta primera ronda, poca flexibilitat negociadora. I ha quedat clar que el marge intern que disposen per prendre decisions és molt limitat, amb quatre formacions que es vigilaran mútuament en tot moment.
Un mal senyal per a Sánchez, que tindrà molt difícil qualsevol intent d'aconseguir un acord amb Podem.
La primera prova que havien d’afrontar les forces polítiques en la nova etapa sorgida després del 20 de desembre, la constitució de la Mesa del Congrés, ha servit per mostrar la disponibilitat a transigir de cadascun dels partits. I per reflectir una realitat que Sánchez, en la seva obstinació per construir una majoria alternativa, haurà de superar. En la distribució de poder que suposa l'òrgan directiu de la Cambra, el centredreta disposa de la majoria: PP i Ciutadans sumen cinc llocs; PSOE i Podem, quatre.