Amb Luis Suárez n’hi ha prou per arribar a la final contra el River

A Luis Suárez tant li fa. No és que li rellisqui no tenir Neymar i Messi al costat –l'argentí ha tingut un còlic nefrític aquesta nit, que li ha impedit jugar–, perquè amb ells sempre es garanteix diverses ocasions de gol, però en té prou amb ell mateix per causar un bon enrenou. Com ha fet contra el Guangzhou Evergrande, que ha patit la vitalitat i la punteria d'un davanter centre incomparable, d'un 9 dels de debò, que ha pogut tot sol descompondre el contrari i classificar el Barça per a la final del Mundial de Clubs, que serà diumenge contra el River Plate argentí.

Els equips asiàtic...

A Luis Suárez tant li fa. No és que li rellisqui no tenir Neymar i Messi al costat –l'argentí ha tingut un còlic nefrític aquesta nit, que li ha impedit jugar–, perquè amb ells sempre es garanteix diverses ocasions de gol, però en té prou amb ell mateix per causar un bon enrenou. Com ha fet contra el Guangzhou Evergrande, que ha patit la vitalitat i la punteria d'un davanter centre incomparable, d'un 9 dels de debò, que ha pogut tot sol descompondre el contrari i classificar el Barça per a la final del Mundial de Clubs, que serà diumenge contra el River Plate argentí.

Els equips asiàtics acostumen a ser molt dinàmics i intensos, predisposats a córrer d'una àrea a l'altra. No ha estat així el Guangzhou, l'excepció que confirma la regla a causa de l'accentuada influència de Luiz Felipe Scolari, un entrenador ben garrepa amb el joc perquè sempre s'ha refiat del talent dels de dalt, com va passar, per exemple, en el Mundial del 2002, un èxit per al Brasil, quan Ronaldo, Rivaldo i Ronaldinho s'ho manegaven per trobar-se entre ells i perdre els rivals. Però més que despersonalitzat, l'equip xinès ha canviat de pell perquè contra el Barça ha sabut de sobres a què volia jugar i què proposava, amb la defensa cosida al porter i dues línies de quatre ben lligades. Hi havia, en qualsevol cas, dues excepcions: la de Goulart, que es quedava al rebot per si li queia la pilota i havia d'actuar de trampolí; i la d'Elkeson, a punt per a l'esprint definitiu per darrere de l'esquena de la defensa rival. Tampoc l'han vist. Resulta que el Guangzhou amb prou feines ha tocat la pilota, per més que no li importés –fins i tot la seva afició celebrava gairebé com a gols les ocasions refusades–, confiat en la seva inspiració i bon encert en els metres finals. Però no hi ha hagut sort.

S'acumulaven les peces al rebedor de l'àrea del Guangzhou i al Barça, que li agrada entrar fins a la cuina amb el joc associatiu, se li multiplicaven els problemes perquè no hi havia cap escletxa per on es pogués filtrar l'última passada. No li quedava més remei que executar una paret oportuna, generar la sorpresa amb la profunditat dels laterals o provar sort amb algun xut llunyà. Aquestes solucions han trigat a arribar perquè Munir no ha sabut resoldre una passada interior que li ha fet Iniesta i ha xutat pel boc gros, despropòsit massa pertinaç en el que va de curs. Tampoc Alba i Alves aconseguien fer soroll quan pujaven perquè saltaven els laterals rivals i els interiors tancaven per dins en cas que es fes la centrada. No obstant això, sí que ha funcionat la tercera via, validada pel porter Li, que té mans de mantega. Així, no ha sabut blocar un xut fort però centrat de Rakitic, i Suárez, que se les sap totes i que mai deixa una pilota òrfena perquè per ell seria enganyar el futbol, ha caçat el rebuig i ha posat la punta de la bota, que li ha permès fer el gol.

És el que té Suárez, que de mitja te'n fa dues. Messi és un geni que descompon qualsevol defensa, que en té prou ell tot sol per trencar tantes cintures com xarxes, però que genera joc amb la pilota als peus. També Neymar ha reivindicat aquest protagonisme en absència del 10 perquè hi ha posat el desequilibri i ha absorbit la pilota per fer jugar els altres. Però Suárez no és així, per més que ara sigui el millor davanter centre del planeta. La seva especialitat és iniciar la pressió i acabar les jugades, un futbolista que converteix tot el que passa al seu voltant en or, però que no s'atura en els preliminars perquè per ell tot es redueix al gol. I no falla. Sobretot si Iniesta hi participa, excel·lent una vegada més perquè ha estat l'únic que ha sabut mirar al capdavant a la zona de creació. Així, l'uruguaià l'ha cedit al 8, que li ha retornat per dalt i amb precisió –la via de la paret–, i Luis Suárez ha tornat a posar el ganxo per marcar el segon.

Poca cosa ha replicat el Guangzhou, tancat com estava a l'espera d'un error en el lliurament o un robatori astut per sortir a la contra. S'ha ajudat, això sí, en les jugades a pilota parada perquè en una falta lateral Elkeson ha exigit l'estirada de torn de Bravo de la mateixa manera que Paulinho ha rematat un córner que ha obligat Piqué a intervenir per refusar-lo. Poca cosa i més davant d'un Suárez en ratxa, que ha aprofitat que Munir s'ha deixat caure a l'àrea i ha provocat un penal perquè l'uruguaià fes el tercer. Un hat-trick que evidencia que el Barça té una salut envejable quant al gol, que expressa que Luis Suárez, almenys contra el Guangzhou, en té prou tot solet.