Torna Cañas
L’exdiputat de Ciutadans protagonitza una escena pròpia de pati d’escola després del debat electoral d’‘El Periódico’
El debat electoral organitzat aquest dimecres per El Periódico transcorria molt lentament. Xavier Domènech i Francesc Homs només tornaven a la Terra quan era el seu torn o quan prenia la paraula Gabriel Rufián. Tots dos l'escoltaven amb un somriure discret. Duran Lleida observava atònit Rufián, com si no entengués res del que deia. A les files de convidats, al CCCB, tres membres de l'equip de Juan Carlos Girauta es dedicaven a fer escarafalls mentre Rufián embastava la seva poesia política. És l'habitual en el grup parlamentari de Ciutadans. El problema és que entre ells hi havia l'ex...
El debat electoral organitzat aquest dimecres per El Periódico transcorria molt lentament. Xavier Domènech i Francesc Homs només tornaven a la Terra quan era el seu torn o quan prenia la paraula Gabriel Rufián. Tots dos l'escoltaven amb un somriure discret. Duran Lleida observava atònit Rufián, com si no entengués res del que deia. A les files de convidats, al CCCB, tres membres de l'equip de Juan Carlos Girauta es dedicaven a fer escarafalls mentre Rufián embastava la seva poesia política. És l'habitual en el grup parlamentari de Ciutadans. El problema és que entre ells hi havia l'exdiputat Jordi Cañas.
Un membre d'ERC s'ha girat i ha increpat Cañas: “Calla, lladre”. L'incident no ha arribat a més però a Cañas li deu haver durat el cabreig perquè al carrer s'ha enfrontat a una desena de nois antisistema amb algun porro de més –l'olor de maria tombava–. S'han identificat com a alumnes anticapitalistes de la Facultat de Filosofia de la UB i no passaven dels 20 anys. Han insultat Cañas de totes les formes possibles. L'exdiputat se n'anava i no se n'anava. Els seus acompanyants intentaven apartar-lo però al final, la sang bullia, ha tornat per encarar-se amb ells. “A mi no em feu por”, ha dit Cañas; s'han succeït els crits, les empentes, jo que t'agafo de la solapa, tu que no em toquis. Escena pròpia de pati d'escola.
A Xavier García Albiol i a Jorge Fernández Díaz els han caigut més insults, si és possible, però en lloc de muntar el numeret han seguit com si allò no anés amb ells. Duran ha emulat Cocodrilo Dundee a l'escena del búfal: els ha hipnotitzat. Quan l'han vist sortir, els estudiants s'han preparat per tornar a la càrrega. Duran s'hi acostava sigil·losament. Primer ha parlat amb uns jubilats que demanaven signatures per millorar el sistema de pensions. Duran ha signat i llavors ha sorprès els joves plantant-se davant seu. Els ha preguntat què demanaven, han intercanviat parers i han arribat a la conclusió que volien el mateix: universitat pública de qualitat i gratuïta. Quan Duran ja els tenia calmats, ha aparegut Ramon Espadaler, que s'ha trobat que un dels nois era de Vic, com ell, i s'han avingut.
A Unió han fet amics antisistema. Girauta xerrava amb els uns i els altres, lluint el seu look de Professor Bacteri. A Rufián tots li donaven ànims. Domènech compartia cigarret amb els pensionistes manifestants. Tots se n'han anat en pau, menys Cañas.