El partit que va somiar un poble sencer

Julio Cobos, l'entrenador del Villanovense, estava sol a casa seva, a Don Benito, escoltant per internet el sorteig dels setzens de final de la Copa del Rei quan li va tocar el Madrid al Cadis. Simpatitza amb els blancs, a diferència de l'Hugo, el seu fill, que és molt culer. “Li vaig donar una puntada a la taula que gairebé la trenco”. Minuts després, va tocar el Barça. “Vaig fer un crit que els veïns encara pensen que estic boig”, recorda l'entrenador d'un equip que viu en un núvol des de llavors, com tot Villanueva de la Serena, començant per Miguel Ángel Gallardo, el seu alcalde: “Què vaig...

Julio Cobos, l'entrenador del Villanovense, estava sol a casa seva, a Don Benito, escoltant per internet el sorteig dels setzens de final de la Copa del Rei quan li va tocar el Madrid al Cadis. Simpatitza amb els blancs, a diferència de l'Hugo, el seu fill, que és molt culer. “Li vaig donar una puntada a la taula que gairebé la trenco”. Minuts després, va tocar el Barça. “Vaig fer un crit que els veïns encara pensen que estic boig”, recorda l'entrenador d'un equip que viu en un núvol des de llavors, com tot Villanueva de la Serena, començant per Miguel Ángel Gallardo, el seu alcalde: “Què vaig pensar? Que ens havia tocat la loteria!”, reconeix. “A mi, a la ciutat i a tot Extremadura”. Villanueva de la Serena és un poble de 22.000 habitants que viu del comerç, de la manufacturació de la fruita i, especialment, del tomàquet. Un poble que presumeix de ser la capital de l'esport a Extremadura i que, si pregunta al seu alcalde pels seus habitants, els seros, no dubta: “Som agradables, acollidors, moderns i simpàtics. I solidaris. I les noies, molt maques”. Sempre es va dir a la comarca: “Xicota de Villanueva i xicot de Don Benito, fan un matrimoni bonic”. Una ciutat a la qual el seu equip de Segona B ha portat a jugar un partit de Champions, o així s'entén el seu duel davant el Barça.

“És la notícia més important de la història de la localitat”, diu rotund el cronista oficial del lloc, Antonio Barrantes. Assegura que fins al dia del sorteig, la notícia més important vinculada a la ciutat va ser el naixement de l'escriptor Felipe Trigo, autor de best-sellers pseudoeròtics, a l'inici del segle XX, o l'invent de la truita de patates, que pel que sembla va tenir el seu origen el 1765 en aquesta localitat. “Però això ho supera”, avisa. També és el poble on va néixer Pedro Valdivia, que va participar en la conquesta de Xile, els germans Calatrava, duo humorístic dels anys setanta del segle passat, i el jugador de bàsquet José Manuel Calderón, que dóna nom al pavelló municipal i seguirà el partit “com pugui” des de Milwaukee, on el seu equip, els New York Knicks, juguen el primer partit de la temporada a la NBA.

Fins al dia del sorteig, la notícia més important vinculada a la ciutat va ser el naixement de l'escriptor Felipe Trigo, o l'invent de la truita de patates

Soci del club, no descarta la sorpresa: “Podem guanyar, no és una bogeria”, confessa el base.“D'esportistes com Calderón en neix un cada cent anys, per això la nostra voluntat és que cada any cent xavals entrin en la idea dels valors de l'esport i creixin sans”, reconeix l'alcalde, que diu mirar els ulls de la gent sempre i per norma per saber què necessita el poble “perquè l'important aquí són les persones”. Afegeix que des que li va tocar al Villanovense el FC Barcelona a la Copa quan mira els seus paisans, veu “il·lusió i felicitat. Aquest partit és un esdeveniment que passa una vegada a la vida i el gaudirem, amb il·lusió sabent que és un repte gairebé impossible, així que, per sobre de tot, volem gaudir perquè, a la nostra manera, ja l'hem guanyat perquè posa el poble al mapa”, sosté l'alcalde, conscient que el duel “es veurà a tot el món”.

“Jo sóc del Barça, però primer de tot, sóc extremeny. I aquesta és una festa per a tot Extremadura”, va reconèixer Guillermo Fernández Vara, el president de la Junta d'Extremadura, que aposta per un 2-1, i que està orgullós de la capacitat organitzativa de Villanueva de la Serena, on l'única queixa que se sent pels carrers és que la piscina municipal tanca tota la jornada per culpa del partit.

La visita del FC Barcelona ha deixat una gespa nova després de 14 anys, per a gaudi d'un equip que viu excitat

Per veure que és una ciutat bolcada en l'esport n'hi ha prou amb passejar pels seus carrers. Que és moderna, amb repassar la nòmina d'empleats de l'Ajuntament –n'hi ha sis dedicats a alimentar les xarxes socials– i solidària, si ens remetem al Banc del Temps, una iniciativa de l'Ajuntament per la qual els veïns s'ajuden entre ells de tal manera que si un advocat, un electricista o un jubilat disposen d'un parell d'hores lliures, les posa a la disposició de qui necessita la seva ajuda. "I funciona" sosté l'alcalde. L'amabilitat es representa per exemple, en la figura de la María, l'encarregada de la farmàcia de Consuelo Miranda, a qui el partit en si mateix li importa ben poc: "Poc no, gens", diu abans de reconèixer que "a la ciutat estan com bojos, tots molt contents i ho comprenc. És un poble molt esportiu", assegura mentre dispensa una crema per a les cremades davant de la bella església de Nostra Senyora de l'Assumpció.

La visita del FC Barcelona ha deixat una gespa nova després de 14 anys, per a gaudi d'un equip que viu excitat. “He nascut aquí, així que imagina't, no tinc paraules per explicar el que representa. Per mi és l'hòstia”, diu Pajuelo, el capità, amb quatre punts de sutura en una cella. Avisa: “No em fan gens de mal!”. El seu company Anxo va arribar de Galícia. Va jugar un any, se'n va anar i va tornar. “Per amor”, explica. Es diu Anxo Mato Pose però l'anomenen El Mago de Laxe, pel poble de la Corunya on va néixer fa 33 anys. Fa sis anys que viu a Extremadura i diu que ja no troba a faltar ni la pluja. “Sóc feliç, aquest és un poble collonut”, assegura qui va jugar al Compostel·la, el Burgos i el Ceuta abans d'acabar en aquesta terra de fangs que ha fet seva. Diu que fins ahir Cobos, el seu entrenador, només li havia dit una cosa a l'equip: “Li hem de treure la pilota al Barça. Ens està vacil·lant”. I Cobos riu i avisa: “El dijous tornem a la realitat”. El somni, en qualsevol cas, haurà valgut la pena.