Del ‘corralito’ al Camp Nou

Ja ho cantava La Bersuit: “Se viene el estallido, se viene el estallido de mi guitarra, de tu gobierno, también”. I el estallido va arribar un 19 de desembre. Era l'any 2001 i l'Argentina s'enfonsava en una crisi profunda. La Llei de Convertibilitat (1991) del Govern de Carlos Menem va anar seguida de l'endeutament exterior, la fugida de capitals, i el corralito, ja amb Fernando de la Rúa de president. El seu mandat va finalitzar aquell desembre, el dels saquejos als supermercats, el que va acabar amb quatre manifestants morts a la Plaza de Mayo. I mentre De la Rúa e...

Ja ho cantava La Bersuit: “Se viene el estallido, se viene el estallido de mi guitarra, de tu gobierno, también”. I el estallido va arribar un 19 de desembre. Era l'any 2001 i l'Argentina s'enfonsava en una crisi profunda. La Llei de Convertibilitat (1991) del Govern de Carlos Menem va anar seguida de l'endeutament exterior, la fugida de capitals, i el corralito, ja amb Fernando de la Rúa de president. El seu mandat va finalitzar aquell desembre, el dels saquejos als supermercats, el que va acabar amb quatre manifestants morts a la Plaza de Mayo. I mentre De la Rúa escapava en helicòpter de la Casa Rosada, Jorge Bergoglio, arquebisbe de Buenos Aires, va creure que era bon moment per iniciar una nova empresa.

“Va assumir que la problemàtica argentina no era només econòmica, sinó que també era política, social i cultural”, explica José María del Corral, docent, teòleg i director de Scholas Occurrentes, que és a Barcelona aquests dies, a punt per assistir als actes concertats amb el Barça (el seu nou aliat) i a qui Bergoglio va encarregar llavors un projecte per modificar el paradigma educatiu. Aquesta iniciativa, impulsada per l'avui papa Francesc, ja aglutina 375.200 escoles de tot el món.

Les escoles de veïns són el contrari a una bomba. La bomba sorgeix perquè mai ens havíem animat a ajuntar nois diferents a la mateixa taula” José María del Corral, director de Scholas Occurrentes

“Hi havia una estructura d'educació catòlica, però em va demanar que m'animés a fer alguna cosa diferent”, recorda Del Corral. I ho va fer. Va reclutar nois adolescents de diferents escoles (públiques, laiques i confessionals) i de diferents religions (jueva, islàmica, catòlica). I l'experiència va prendre cos en forma de proposta de llei. El Congrés va aprovar per unanimitat la Llei 2.169, que defensa que l'educació no està només als col·legis; i es va declarar Buenos Aires ciutat educativa. “El que ens educa no és un professor, és la vida. La llei educa en els valors i parla de la creació d'espais de diàleg intercultural i interreligiós”, explica.

Això és el que intenta construir des de llavors, amb el suport del Papa, i amb la cultura de la trobada com a lema fundacional. Lema i solució per a conflictes actuals, fonamentalismes i atemptats terroristes inclosos: “Les escoles de veïns són el contrari a una bomba. La bomba sorgeix perquè mai ens havíem animat a ajuntar nois diferents al voltant de la mateixa taula. Es necessita decisió política per fer-ho”, assenyala Del Corral, home de confiança del Papa: “Jo li dic pare i ell em tracta com a un fill”, replica. La seva amistat es va teixir durant 20 anys de feina. “De la millor manera que es pot forjar una amistat”, diu el director de Scholas.

Scholas Occurrentes es construeix entorn d'una aula virtual, utilitza la tecnologia, i té en l'esport i l'art les seves eines. Per això ha acceptat el Barça com a aliat. Han firmat un acord de col·laboració gràcies al qual es formarà nombrosos professors d'educació física i animadors culturals de llocs marginals on l'entitat ja treballa, a l'Amèrica del Sud o l'Àfrica; a Moçambic, concretament, començaran aquest any. També es produiran vídeos educatius –parlaran les estrelles de la pilota, diuen– i material didàctic per a joves en diversos idiomes. A més, ahir es va plantar una olivera –l'olivera de la pau, el seu emblema– a la Masia, on es formaran els Messi i els Xavi del futur, i el Barça de bàsquet debutarà avui a la Copa del Rei amb el logotip de Scholasen a la samarreta. Bona publicitat per donar a conèixer l'aliança. Bona maniobra d'un Barça, el del més que un club, que busca reconciliar-se amb l'afició després de desplaçar Unicef per fer un lloc a la samarra a Qatar Airways. Potser així es redimeix.