Situació incerta

Els ciutadans busquen solucions polítiques i no acaben de trobar-les. El sondeig de Metroscopia publicat avui per EL PAÍS confirma la deterioració del sistema tradicional de partits i la recerca d'opcions a les quals posar la seva confiança. Però la foto de la situació actual no ha de donar-se per definitiva de cara a les futures eleccions generals, perquè totes les forces polítiques, fins i tot les més ben col·locades, continuen lluny dels nivells de vot que els permetrien governar per si mateixes. La tendència al pluripartidisme és clara i no apareixen signes sòlids que una opció es trobi en...

Els ciutadans busquen solucions polítiques i no acaben de trobar-les. El sondeig de Metroscopia publicat avui per EL PAÍS confirma la deterioració del sistema tradicional de partits i la recerca d'opcions a les quals posar la seva confiança. Però la foto de la situació actual no ha de donar-se per definitiva de cara a les futures eleccions generals, perquè totes les forces polítiques, fins i tot les més ben col·locades, continuen lluny dels nivells de vot que els permetrien governar per si mateixes. La tendència al pluripartidisme és clara i no apareixen signes sòlids que una opció es trobi en condicions clares de guanyar.

És veritat que l'embranzida dels nous actors polítics coincideix amb el manteniment del PP i del PSOE en nivells baixos d'intenció de vot. A aquest últim li passen factura les divisions internes i les responsabilitats en la gestió de la crisi, que l'electorat equipara a les del PP. La consolidació a l'alça de Ciutadans i del seu líder, Albert Rivera, sí que és una novetat significativa respecte al modest nivell que li atribuïa l'últim baròmetre del CIS, publicat tardanament respecte als dies de principis de gener en què l'institut públic va dur a terme el treball de camp —l'enquesta de Metroscopia és molt més recent—. L'opció de Ciutadans competeix clarament per l'espai de centre i sembla atreure antics votants populars, amb el que això pot implicar per a l'estratègia del PP.

També resulta d'interès l'estancament experimentat per l'opció encapçalada per Pablo Iglesias, que a més és la que suscita més repulsa de l'electorat (no els votaria mai el 32%). L'apel·lació del seu líder a la “majoria social” per guanyar les eleccions no avança i el grau personal d'aprovació (34%) només és lleugerament superior al del socialista Pedro Sánchez (31%), encara que tots dos es troben per sobre de Mariano Rajoy (23%).

La fluïdesa de la situació té a veure amb el pessimisme que embarga una gran majoria, amb prou feines sensible a les perspectives favorables anunciades des del Govern i altres institucions internacionals. També és coherent amb la desconfiança que inspiren els partits (9 de cada 10 persones creu que solament pensen en allò que els beneficia). La confusió només pot resoldre's exigint-los que expliquin de debò com pretén cadascun atacar els problemes econòmics i polítics, bandejant la temptació de crispar la societat espanyola més del que està.