Harry Kane revoluciona la Premier

Fa tres mesos, a la sideral ciutat esportiva del Tottenham, Pochettino reflexionava amb el seu cos tècnic sobre la necessitat de fitxar un altre davanter, ja que Soldado no acaba d'arrencar ni respon a l'expectativa dels 30 milions d'euros que va costar, al mateix temps que a Adebayor ja li han passat els millors anys. Però va reverberar Harry Kane, que en la jornada 10 va marcar un gol a l'Aston Villa i des de llavors no s'ha perdut una titularitat amb uns números de vertigen, vuit gols i dues assistències en 11 partits. Tota una revolució per una Lliga d'allò més competitiva, una alenada d'o...

Fa tres mesos, a la sideral ciutat esportiva del Tottenham, Pochettino reflexionava amb el seu cos tècnic sobre la necessitat de fitxar un altre davanter, ja que Soldado no acaba d'arrencar ni respon a l'expectativa dels 30 milions d'euros que va costar, al mateix temps que a Adebayor ja li han passat els millors anys. Però va reverberar Harry Kane, que en la jornada 10 va marcar un gol a l'Aston Villa i des de llavors no s'ha perdut una titularitat amb uns números de vertigen, vuit gols i dues assistències en 11 partits. Tota una revolució per una Lliga d'allò més competitiva, una alenada d'oxigen per a Anglaterra, faltada d'ídols des que es va desfer la generació del 92 del Manchester United amb Beckham, Butt, Scholes, Giggs…

→ Cech (porter del Chelsea; 32 anys). Amb prou feines ha disputat minuts aquesta temporada, reserva de segona fila de l'excepcional belga Courtois. Però quan Mourinho l'ha reclamat, ha respost de meravella. L'exemple és a la Premier, amb participació en tres duels –l'últim contra el Newcastle aquest cap de setmana (2-0)–, imbatut en tots. Un porter majúscul amb teranyines als guants; un porter que de ben segur buscarà una alternativa el curs que ve.

→ Cuadrado (lateral del Fiorentina; 26 anys). Jugador cridat per figurar en un gran d'Europa, el lateral continua trencant cintures i xarxes a la Serie A. Com va fer davant el Palerm (4-3) per rubricar així la seva quarta diana de la temporada. A això li afegeix tres assistències més, números superbs per a un defensa de llums llargues que amb prou feines es preocupa pel retrovisor.

→ Vidic (central de l'Inter; 33 anys). Vell rocker que va deixar el Manchester United per provar una nova experiència, el central no ha rendit a un gran nivell a Itàlia. Però, assimilat el ritme de la competició, sembla que recobra la seva ferocitat en el xoc i la seva habilitat per a la correcció. Davant del Genoa, a més, va marcar un gol a la sortida d'un córner.

→ Koscielny (central de l'Arsenal; 29 anys). Castigat per les lesions –res d'estrany a l'equip gunner d'aquesta temporada– el central sempre insinua més del que ofereix. Irregular, és capaç del millor i del pitjor. Però davant de l'Stoke (3-0) va completar un partit genial que va arrodonir amb un gol. Wenger el necessita per aconseguir un lloc noble a final de curs.

→ Palmieri (extrem del Bastia; 27 anys). Imprescindible per a Makelele, l'extrem recorre la banda amb més potència que habilitat. I encara que anava escàs de gol, contra el PSG (4-2) va signar el partit de la seva vida amb dos gols. Un per rematar una centrada lateral i l'altre de volea magistral a la sortida d'un córner. Resultat que catapulta el sorprenent Lió al liderat de la Ligue 1.

→ Pogba (migcampista del Juventus; 21 anys). És el migcampista del futur i també del present, jugador tan espigat com bo, portentós en el joc de peus i en els obusos. Amb ell al camp pot passar qualsevol cosa. Com el gol que li va endossar al Nàpols (1-3); una rematada acrobàtica que va silenciar el fragorós San Paolo.

→ Totti (extrem del Roma; 38 anys). El seu futbol ha perdut velocitat però no nitidesa. Sobrat de qualitat, talent i olfacte, l'atacant del Roma estira la seva carrera sense arrossegar-se pels camps, sinó que resulta capital per a l'equip de Rudi García. Bona mostra d'això va donar davant el Lazio (2-2), l'etern rival, amb dos gols i un selfie en el segon –gol que va recordar l'antològic xut lateral de Cruyff contra l'Atlètic i davant el meta Reina– com a celebració que va fer la volta al món. Geni i figura, i que duri.

→ Tadic (extrem del Southampton; 26 anys). Les seves dues grans temporades al Twente li van valer un salconduit per a la Premier, on amb prou feines el coneixien. Però ara, amb Koeman com a tècnic i amb la fenomenal temporada del Southampton, Tadic s'està subratllant en cada partit, ja sigui a la banda esquerra o al costat dret. Amb un gol seu amb certa dosi de xamba en va tenir prou el seu equip per desfer-se del Manchester United (0-1).

→ Lacazette (davanter del Lió; 23 anys). Producte típic del prolífic planter del Lió, el davanter ha acabat d'explotar aquesta temporada. Suma 22 gols en totes les competicions –18 a la Ligue 1– i és el picant del Lió, que no estava en les apostes davant l'ampul·lositat del PSG i l'efervescència del Marsella de Bielsa. Ràpid, destre en el regateig i amb l'espiell afinat, el davanter francès –internacional en totes les categories– demana torn a la selecció al costat de Benzema. Així ho va certificar davant el Girondins (0-5) amb dues xarxes més.

→ Harry Kane (davanter del Tottenham; 21 anys). Malgrat la seva curta edat, el davanter va passar per quatre cessions (Leyton Orient, Millwall, Norwich i Leicester) abans de tenir la seva oportunitat al Tottenham, club al qual va arribar amb 16 anys. Sense por d'anar al xoc, excel·lent en la definició i davanter amb una rematada de primera terrorífica, s'ha guanyat el premi a la revelació de la Premier. Davant el Cristal Palace (2-1), no obstant això, no n'hi va haver prou amb el seu gol.

→ Alexis (davanter de l'Arsenal; 26 anys). Se sent i se sap el líder de l'Arsenal, el jugador franquícia. Poc valorat al Barça per més que firmés una última gran temporada, l'extrem –que a l'equip gunner juga de mitjapunta– destrossa les cintures dels rivals amb la mateixa facilitat que les porteries contràries. Davant de l'Stoke va marcar dos gols i ja n'acumula set i tres assistències. Alexis per a estona.