IU i Podem lluiten per ser el Syriza espanyol

Podem i Esquerra Unida han intensificat en l'última setmana la seva disputa per apropiar-se del patrimoni simbòlic de Syriza a Espanya. A IU recorden que el 2004 el partit grec va trucar a la porta de la federació d'esquerres, abans de constituir-se com a força política organitzada, per estudiar-ne el model. I a cada declaració d'intencions dels seus principals dirigents, de Cayo Lara a Alberto Garzón, no hi falta des de fa almenys dos anys l'aspiració de convertir la seva formació en “el Syriza espanyol”.

Però el mapa e...

Podem i Esquerra Unida han intensificat en l'última setmana la seva disputa per apropiar-se del patrimoni simbòlic de Syriza a Espanya. A IU recorden que el 2004 el partit grec va trucar a la porta de la federació d'esquerres, abans de constituir-se com a força política organitzada, per estudiar-ne el model. I a cada declaració d'intencions dels seus principals dirigents, de Cayo Lara a Alberto Garzón, no hi falta des de fa almenys dos anys l'aspiració de convertir la seva formació en “el Syriza espanyol”.

Però el mapa electoral ha canviat, i ara tots veuen en Podem el veritable mirall de l'Agrupació de l'Esquerra Radical, amb la qual comparteix algunes propostes econòmiques com l'auditoria ciutadana del deute públic. Pablo Iglesias, que el dia de la seva proclamació com a secretari general va estar acotxat pel seu líder, Alexis Tsipras, va rebre amb entusiasme la convocatòria d'eleccions anticipades a Grècia. “2015 serà l'any del canvi a Espanya i a Europa. Començarem a Grècia”, va pronosticar després de conèixer la decisió d'Atenes dilluns passat.

La formació d'Iglesias, que pretén centrar els seus esforços en les eleccions generals, necessita establir un calendari d'objectius per arribar amb força a aquesta cita. En aquest context la direcció de Podem creu que el resultat de Syriza en els comicis grecs, convocats pel 25 de gener, suposarà d'entrada un impuls a la seva agenda. La primera cita a Espanya arribarà poc menys d'una setmana després, el dissabte 31, amb la manifestació amb la qual Iglesias i els seus pretenen omplir els carrers de Madrid amb el lema La marcha del cambio.

No obstant això, els principals dirigents de Podem, tots ells politòlegs o experts en ciències socials, saben que aquest canvi que propugnen a Espanya es pot veure condicionat a mitjà termini per la repercussió internacional d'un hipotètic Govern de Tsipras, favorit segons els sondejos, i les estratègies que adoptin la Moncloa i el PSOE. “Espanya no és Grècia”, defensa Íñigo Errejón. “Som la quarta economia de la UE i la nostra capacitat de negociació és més gran. També són diferents les condicions institucionals, socials i econòmiques”, assenyala el secretari de Política de Podem, que adverteix que “les campanyes de la por ja les van patir altres opcions polítiques en el passat”. Errejón cita el cas del PT de Lula i Dilma Rousseff: “Avui el Brasil, amb totes les seves dificultats, creix alhora que redistribueix, en un cicle virtuós que per a les elits sempre és impossible fins que passa”.

Podem confia, doncs, que el principal efecte de les eleccions gregues consisteixi a demostrar que és possible oposar resistència a les polítiques de la troica des d'un executiu europeu.