L’últim refugi de l’assaltant d’Ottawa

Gary Williams, acollit a l'alberg Ottawa Mission, fa uns dies es va asseure a dinar a la mateixa taula que Michael Zehaf-Bibeau. Williams –un sense sostre de 55 anys al qual les “circumstàncies de la vida”, diu, han portat a l'alberg– recorda que Zehaf-Bibeau, de 32 anys, va esmentar, en una conversa amb un altre allotjat al centre, que tenia la intenció de marxar a l'Orient Pròxim o a un país àrab.

–No vaig arribar a parlar amb ell –diu Williams–. Em semblava…

–…negu...

Gary Williams, acollit a l'alberg Ottawa Mission, fa uns dies es va asseure a dinar a la mateixa taula que Michael Zehaf-Bibeau. Williams –un sense sostre de 55 anys al qual les “circumstàncies de la vida”, diu, han portat a l'alberg– recorda que Zehaf-Bibeau, de 32 anys, va esmentar, en una conversa amb un altre allotjat al centre, que tenia la intenció de marxar a l'Orient Pròxim o a un país àrab.

–No vaig arribar a parlar amb ell –diu Williams–. Em semblava…

–…neguitós –completa un altre resident de l'alberg.

–Distret –segueix Williams–. Com si els altres fossin una molèstia. Com si se l'interposessin en el seu camí.

–Resava molt –diu l'altre sense sostre.

La conversa es desenvolupa, dijous quan es fa fosc, a l'entrada de l'alberg de l'organització Ottawa Mission, l'última residència coneguda de Zehaf-Bibeau abans de perpetrar, dimecres, un atemptat que va mantenir en estat de setge Ottawa, la capital del Canadà, durant gairebé tot el dia. L'atemptat va posar en perill la integritat del primer ministre, el conservador Stephen Harper, i dels principals líders polítics d'un país poc acostumat a episodis com a aquest. Abans de morir abatut dins del Parlament, Zehaf-Bibeau va matar Nathan Cirillo, un soldat que de 25 anys que custodiava el Memorial de Guerra.

L'agressor, fill d'una funcionària dels serveis d'immigració i d'un empresari d'origen libi, va arribar a l'alberg el 2 d'octubre passat, segons el diari The Globe and Mail. Diversos residents de l'alberg han corroborat la versió. Un treballador del centre va al·legar el respecte a la privadesa per ni confirmar ni desmentir que Zehaf-Bibeau hagués viscut allí. L'empleat va remetre's a un comunicat d'Ottawa Mission en el qual es pot llegir: “A causa de la investigació policial en curs i a les nostres pràctiques estrictes respecte a la privadesa, no podem respondre a aquestes preguntes a ningú que no sigui els investigadors”.

Les autoritats tampoc han confirmat que Ottawa Mission fos l'última residència de Zehaf-Bibeau. Durant la conversa amb Williams i altres residents de l'alberg, un cotxe de policia va aparcar davant de l'edifici. Un agent hi va entrar i sortir de seguida.

Ottawa Mission, una organització finançada en part per fons públics, va ser fundada el 1906 i cada nit alberga una mitjana de 235 homes i dóna menjar a 1.295 persones. La seu és a un carrer perpendicular a Rideau Street, que uns metres més a l'oest es converteix en Wellington Street, el carrer del Parlament. A peu es triga menys d'un quart d'hora a arribar al lloc del tiroteig.

“Mission reflecteix l'amor de Jesús per servir als sense sostre, els famolencs i els perduts subministrant-los menjar i refugi, roba i formació, i oferint-los fe i esperança per construir una vida plena”, es llegeix en un cartell de dins de l'edifici.

Una vegada a dins, una sala amb taules i un televisor rep el visitant. A les 20.30 del dijous diversos residents miraven una sèrie de televisió. D'altres, com Gary Williams, havien sortit a fora a fumar un cigarret i prendre un cafè. Williams explica que han de deixar les habitacions a les set del matí i tornar abans de les tres de la matinada. Aquí viuen persones com ell: va tenir problemes de droga, el seu matrimoni es va trencar i va perdre la feina i la casa. Però també persones com John Francis Leblanc, de 64 anys, que diu que és “parent del rei Carles IV”. Aquest és l'ambient en què Michael Zehaf-Bibeau es va moure les últimes tres setmanes de la seva vida, l'última etapa en un itinerari encara ple d'incògnites.

El cap de la Policia Muntada del Canadà, Bob Paulson, va explicar en una roda de premsa els avenços en la investigació. Zehaf-Bibeau va arribar a Ottawa amb l'objectiu d'aconseguir un passaport per viatjar a Síria, país en guerra civil des de fa més de tres anys. La paperassa per obtenir el passaport es va endarrerir. La frustració que això li va causar va poder ser un dels motius de l'atac, segons Paulson. Zehaf-Bibeau no figurava a la llista de 93 persones a les quals les autoritats controlen per l'alt risc que viatgin a l'estranger a unir-se a grups gihadistes, però tampoc era un desconegut. El seu historial delictiu és llarg i el seu nom va aparèixer vinculat a una persona investigada per terrorisme. Però Paulson creu que va actuar sol i que el seu atac no estava coordinat amb el que dos dies abans havia perpetrat a Saint-Jean-sur-Richelieu, a la província del Quebec, Martin Couture-Rouleau contra dos soldats. Coture Rouleau va morir abatut després de matar el soldat Patrice Vincent. A tots dos –a Zehaf-Bibeau i a Couture-Rouleau– s'atribueixen afinitats amb el gihadisme més radical.

The Globe and Mail descriu Zehaf-Bibeau com un home en una lluita constant entre les seves creences religioses i la inestabilitat mental i la drogoaddicció. Nascut a Mont-real (Quebec), vivia a Vancouver abans de viatjar a Ottawa i allotjar-se a l'alberg d'Ottawa Mission. Alguns residents, citats per diversos mitjans de comunicació, el van sentir discutir per telèfon en veu alta perquè empreses de lloguer de cotxes no li permetien llogar-ne cap. Altres testimonis han explicat que el van veure amb una bossa que podia contenir l'arma del crim, un rifle de caça Winchester. El matí de l'atemptat, algú va disparar l'alarma de l'alberg i es va haver d'evacuar.

El sense sostre Gary Williams assegura que un dia va sentir a dir Zehaf-Bibeau: “Quan me'n vagi al meu país, no estaré amb ningú que no resi sis vegades al dia”.

Però afegeix que no cridava l'atenció. “En un lloc tan ple de personatges”, diu, “és possible passar desapercebut”.