Una (economia) per a totes, totes per a una

Si els precursors de la màquina de vapor viatgessin en el temps per conèixer la quarta revolució industrial, haurien de prendre un blíster de pastilles contra el mareig. Pel vertigen de la seva velocitat i l’avançament simultani en tots els fronts.

Segons la consultoria McKinsey, només la intel·ligència artificial (IA) ‒ànima, juntament amb la digitalització i l’automatització, de la nova economia‒ tindrà un impacte 300 vegades superior a aquella primera revolució i 10 vegades més veloç. Com explica Pere Navarro, delegat de l’Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), en aquest doble caràcter transversal i vertiginós resideixen l’inèdit, el repte i l’oportunitat.

Qualsevol fita es transmet a tot aquest ecosistema de sectors, sigui des de la indústria 4.0, la mobilitat i el transport, la sostenibilitat, la proptech (immobiliària digitalitzada), la salut, o el més transversal: el talent humà imprescindible per esgotar unes possibilitats amb pocs límits a la vista. És per això que aquests sectors constitueixen els verticals que desplega la BNEW 2023 (del 2 al 5 d’octubre a DFactory Barcelona), impulsada pel CZFB. Les empreses que parlen en aquest reportatge figuren entre els ponents d’aquest fòrum global.

Com pensem i actuem

La neoeconomia s’ha d’entendre com un ecosistema de tendències tecnològiques les quals es retroalimenten com mai no ho havien fet abans “per a la transformació profunda de les persones, les empreses i la societat; fins i tot, de com pensem, actuem i ens relacionem”, assenyala Myriam Santos-Morán, directora territorial d’Ibercaja d’Arc Mediterrani. No haurà de passar massa temps perquè perdi l’adjectiu nova i es quedi senzillament en el substantiu economia. Tot ho serà.

Que la (r)evolució produeixi vertigen és comprensible. Seria parcial però, enfocar-se en els costos obviant els beneficis. Aida Rodo, responsable global de Relacions Públiques de la tecnològica OnRobot, recorda que la societat més robotitzada, Corea del Sud, voreja la plena ocupació. Això mateix es pot dir d’Alemanya. I el contrari d’entorns de baixa densitat robòtica, com ara Espanya o Grècia.

Rodo pensa que l’aliança d’automàtic, digital i IA és vital per transformar el treball i fer més competitives les empreses i, per extensió, els països. “Creen ocupacions avui no cobertes per manca de mà d’obra, les quals requeriran habilitats específiques i aportaran molt més valor afegit”. Aquí resideix la clau: en la mentalitat capaç de finançar-la i fomentar-la com a motor de la fabricació local. “Un país basat en el sector serveis és més vulnerable, com vam poder comprovar en 2020″.

Futur per a l’automoció nacional

Els sectors en transformació tendeixen a generar activitat i diversificar, tant cap a dins com cap a fora en l’encreuament amb altres. En opinió de Jacobo Anaya, director a Espanya d’energia i sostenibilitat de BBVA ‒entitat que posa les seves capacitats financeres i tecnològiques al servei de la sostenibilitat empresarial, incloses fabricació, distribució i expansió del vehicle elèctric‒, la transició cap a una economia descarbonitzada “suposaria mobilitzar inversions equivalents a més del 7% del PIB espanyol cada any, amb tot el que això significa en oportunitats de negoci”. Per exemple, en la reconversió de la principal indústria pàtria, l’automoció, responsable del 10% del PIB.

L’efecte tractiu no es redueix a la fabricació directa. May López, directora de Desenvolupament de la Societat d’Empreses per la Mobilitat Sostenible, explica que el model d’ecosistemes dins d’un ecosistema més gran s’expandeix de manera natural a altres tecnologies de propulsió com ara l’hidrogen o el biogàs, els semiconductors, les infraestructures de recàrrega o de dades en la gestió de flotes, la sensòrica o el programari especialitzat. Per exemple, el projecte “que implica reindustrialitzar la fàbrica barcelonina de Nissan per part d’una empresa local, o el de recàrrega d’autobusos elèctrics a Bilbao que aprofita l’excedent d’electricitat del Metro”.

La neoeconomia s’ha d’entendre com un ecosistema de tendències tecnològiques les quals es retroalimenten com mai no ho havien fet abans

Myriam Santos-Morán, directora territorial d’Ibercaja d’Arc Mediterrani

Aquest efecte dòmino integra mobilitats ‒individual, col·lectiva, urbana, industrial, de serveis, logística‒ “les quals representen el termòmetre de qualsevol economia perquè totes les organitzacions mouen mercaderies i persones”, assenyala López, i les quals, a partir de fonts d’energia autòctones més barates, poden reduir els costos de producció i avançar cap a la independència energètica davant de potències rivals, si no hostils.

Santos Morán dona exemples del suport d’Ibercaja a l’evolució cap a una economia més sostenible, com ara el mesurament de la petjada de carboni finançada i l’establiment d’objectius de descarbonització per a sectors intensius en emissions, entre d’altres la generació d’energia, la producció de ferro i acer, o l’immobiliari residencial, a més d’iniciatives pioneres de mobilitat sostenible com ara l’espai Mobilit City ‒una plataforma tecnològica de demostració i aprenentatge impulsada per la fundació de l’entitat‒, o el desenvolupament d’una estratègia de dades ESG (ambientals, socials i de governança) que permet “mesurar adequadament els riscos associats a la sostenibilitat i oferir solucions financeres per portar a terme la transició”.

Sembla un pis, però és un munt de dades

El món immobiliari, un altre exponent d’ecosistema des de l’arquitectura i l’urbanisme fins a la construcció, la logística, l’energia o la indústria de maquinàries. Segons Anna Puigdevall, directora general de l’Associació d’Agents de Catalunya i de l’Associació Nacional d’Agents Immobiliaris, però, la digitalització fa anar en renou no només aquests sectors, sinó els serveis de la mateixa gestió:

Big data i IA per analitzar-ho tot, des de la informació domòtica ‒s’ha fos una bombeta, no funciona un ascensor‒ fins a valorar immobles mitjançant paràmetres relatius a la seva ubicació geogràfica, toquenitzar desemborsaments amb la seguretat de la cadena de blocs tant de propietaris com d’inversors de petites quantitats, generar un model digital de l’edifici per optimitzar el seu consum energètic, o refundar el cara a cara en la compravenda per mitjà de visites virtuals, fins i tot al metavers, pròximes a la sensació presencial.

Avança l’ecosistema proptech, i segons Gerard Duelo, president del Consell General dels Col·legis Oficials d’Agents de la Propietat a Espanya, ja suma gairebé 600 empreses especialitzades. Més del 60% treballen juntament amb el sector tradicional amb l’efecte d’inocular-li tota aquesta innovació tecnològica i accelerar la seva conversió. “Comptem amb talent, hubs, empreses emergents ‒assenyala Duelo‒, i podem atreure un altre efecte de la nova economia, el treball deslocalitzat en el món, amb el reclam del nostre estil de vida, la cultura i el clima. Això sí, abans cal generar les infraestructures per aconseguir-lo”.

Dolor transformat en amor

Canviem d’escenari, no de revolució. Pensem en l’estrella del bàsquet Ricky Rubio i la fredor de l’hospital on va morir la seva mare. En Iván Martínez, el pare del qual va quedar relegat a una cadira de rodes per un ictus greu. En Francesc Queralt, Mar Alarcón i el seu fill hospitalitzat amb leucèmia.

Aquests tres dolors personals es van convertir en el projecte I am Ready compartit per la fundació de Rubio i la companyia Nixi for Children per familiaritzar els nens malalts de càncer, mitjançant realitat virtual, amb l’equip humà i tècnic que intentarà guarir-los. Es van convertir en Robopedics, empresa fundada per Martínez després de desenvolupar pel seu compte, en el seu garatge, un exoesquelet per al seu pare perquè els industrials eren prohibitius. Es van convertir en Terap, un programari per a professionals de la salut mental que fa més accessible el suport psicològic, com el que van trobar a faltar Queralt i Alarcón.

També han compartit el suport del Barcelona Health Hub, el qual “impulsa la digitalització en salut i enllaça tots els agents del seu ecosistema, des de corporacions i hospitals fins a universitats, inversors i start-ups”, explica el seu director general, Luis Badrinas. Aquesta transformació digital farà que amaini la tempesta perfecta d’escassetat de professionals, pressupostos finits, envelliment demogràfic i demanda d’un tracte més personalitzat: “És un potent motor d’activitat i ocupació en desenvolupament tecnològic, gestió de les tecnologies de la informació, ciberseguretat, medicina de precisió, genètica, genòmica o bioinformàtica, entre molts d’altres”, afirma Badrinas. En aquest sentit, un estudi del Hub i la Cambra de Comerç de Barcelona xifra en 452 milions d’euros l’estalvi anual que permetrà la teleconsulta, i en 6.700 les vides que ajudarà a salvar cada any la IA sanitària només a Catalunya.

La salut es pot imprimir

Molts pacients podran agrair la seva curació a la impressió 3D, un altre encreuament de sectors entre la salut i la indústria 4.0 d’empreses com ara Stratasys. Com? Aplica algoritmes d’aprenentatge automàtic a l’anàlisi de dades clíniques per diagnosticar i precisar patologies fins a representar-les en una imatge nítida en 3D. Unes impressores impensables fa una dècada materialitzen aquesta imatge en una rèplica exacta, fins i tot en la seva textura, de l’òrgan afectat per tal que el cirurgià assagi sense risc la intervenció real. Un avantatge clau, encara més quan s’enfronta a la petita anatomia d’un nen. Pròxima frontera, la bioimpressió industrial d’òrgans amb biomaterials, en part ja s’assoleix amb col·lagen en implants mamaris per a casos de càncer.

A més de l’inavaluable benefici en vida, “només l’estalvi de costos en assegurar tractaments més efectius justifica aquestes tècniques que permeten cirurgies més ràpides i precises, i menys invasives”, assenyala Neus Llagostera, directora de màrqueting i comunicació d’Excelencia-Tech, el distribuïdor de Stratasys per al mercat espanyol.

També es justifica per a la salut de la nova economia perquè, com explica Llagostera, la cadena de valor creua sectors des del desenvolupament d’impressores i programari especialitzat fins al disseny i el modelatge dels objectes, la producció i la utilització clínica, “en la qual intervenen professionals mèdics, enginyers biomèdics, dissenyadors i fabricants de dispositius, així com la indústria auxiliar, entre altres actors del sistema”.