La llibertat en un panell solar al costat d’una hidrogenera

Descarbonitzar sense sacrificar competitivitat: un objectiu possible només amb sobirania energètica que ens alliberi del poder, o del xantatge, aliè. Com hi poden ajudar les renovables des del teixit (i la teulada) industrial

Si l’energia és la sang de l’economia, dependre de fonts alienes, i encara més, hostils, és com dependre d’una transfusió: viure condicionat per la disponibilitat de gas rus o algerià, d’electricitat nuclear francesa, o de petroli vingui d’on vingui.

Europa projectava la seva transició energètica focalitzada en la lluita contra el principal enemic: el canvi climàtic. Però tant l’enlairament de la inflació com el conflicte ucraïnès posen el focus en un altre factor vital per descarbonitzar a llarg termini: la feblesa extrema que suposa dependre de rivals com Rússia. I el contrasentit de finançar-ne la fortalesa.

A 2.400 kilòmetres de Kíev, la Zona Franca de Barcelona es va cobrint de panells solars i ha estrenat el primer assortidor d’ús públic d’hidrogen (H2) verd d’Espanya. De sobte, la guerra d’Ucraïna multiplica el valor estratègic d’ambdues tecnologies per a la sobirania energètica de ciutat, regió, país i continent. Vegem.

Sostenibilitat competitiva

Abans, recuperar sobirania energètica era la conseqüència d’instal·lar renovables per produir a casa, però ara el disbarat dels preus energètics fa d’aquesta independència no només una conseqüència, sinó també una condició prèvia. Més sobirania significa més control sobre el preu, i el control de preu protegeix la competitivitat empresarial de la qual surten els recursos per finançar la transició renovable. Aquests dies parpelleja com un llum de neó un titular impensable: la molt verda ‒i depenent de Rússia‒ Alemanya bat rècords d’emissions pel fet de recórrer al carbó a fi de generar electricitat.

Projectar noves formes verdes, de proximitat i renovables és bo no només per al planeta, sinó també per als drets humans
Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament comtal

Per tant, aquesta necessitat de sobirania des de la Unió fins a l’última pime, fa encara més estratègics projectes renovables com ara les instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum de les empreses de la Zona Franca, o la hidrogenera que assorteix els autobusos de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) i que aviat podria alimentar un tren, a més de posar les bases per a altres usos industrials.

“La dependència dels combustibles fòssils ens condueix inevitablement a l’encariment de la producció, però també a conflictes geopolítics per obtenir-los. Ucraïna és només un exemple de les conseqüències de dependre d’un producte escàs i mal distribuït. Per això, projectar noves formes verdes, de proximitat i renovables és bo no només per al planeta, sinó també per als drets humans”, explica Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament comtal, que comparteix amb el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) el conveni, signat al novembre, per promoure l’autoconsum que retalli l’ús de combustibles o electricitat d’origen fòssil.

Motivació per afegir-s’hi

L’incentiu és bàsic en economia, com també ho és en el conveni quan aquest redueix impostos, com ara el de Béns Immobles o el d’Activitats Econòmiques, a les empreses, estudia cas per cas, facilita assessoria tècnica i econòmica, simplifica els tràmits d’instal·lació i inclou una clàusula d’autogeneració en els contractes de les empreses que vulguin instal·lar-se a la Zona Franca.

A més, desplega una figura que Europa considera clau en la transició: les comunitats energètiques de tots els actors involucrats, des de les administracions i el sector privat fins a investigadors, inversors i associacions ciutadanes. De fet, aquesta autogeneració flueix de l’individual al col·lectiu, i pot compartir l’excedent d’energia entre empreses veïnes.

Ben estudiades i utilitzades, les energies renovables mai seran un inconvenient per al nostre benefici
Gabriel Canela, fundador de Transports Internacionals Inter Tir S.L.

“El consum energètic ha estat sempre una de les principals despeses industrials. Mitjançant la transició renovable, les companyies serien menys dependents de subministraments externs amb preus cada cop més alts i imprevisibles, la qual cosa implicaria un marge més gran de beneficis. Necessitem grans canvis per tal de frenar el deteriorament ambiental, com ara que les fonts renovables tendeixin a ser majoritàries en la indústria”, explica Pere Navarro, delegat especial de l’Estat en el CZFB.

En aquest sentit, l’autogeneració comporta una doble sobirania: per la seva contribució a la del país i la Unió, però, endemés, perquè aïlla la mateixa empresa de les sacsejades del mercat. Algunes companyies especialistes en autogeneració calculaven entre un 15% i un 30% d’estalvi per a una empresa mitjana amb una instal·lació de 600 kW a 1 MW. Això, abans de l’actual tempesta elèctrica.

Els panells només cobreixen una part del consum, especialment en les indústries amb un ús intensiu d’electricitat, i la producció massiva y barata d’H2 verd ha de madurar molt; no obstant això, la pujada dels preus de l’energia fòssil, la qual podria allargar-se més del previst, fa tots dos més competitius.

Getty Images/iStock

Retorn i expansió

Fa només uns mesos, l’amortització mitjana d’una instal·lació d’autoconsum es calculava en uns cinc anys, “però amb el preu actual de l’energia pot estar al voltant dels tres anys, la qual cosa suposa una inversió molt profitosa”, assenyala Badia. Dit d’una altra manera, les cobertes de les naus ‒aquesta altra Zona Franca no tinguda en compte i situada uns quants metres per sobre de la Zona Franca‒ es revalora com a actiu. Qui diu coberta diu pèrgoles d’aparcaments, i qui diu Zona Franca, diu qualsevol altre espai industrial del país.

L’hidrogen verd complement perfecte per a l’electrificació del transport pesat i de viatgers, i també per als seus usos industrials com a reemplaçament de l’hidrogen gris
Millán García-Tola, director global d'Hidrogen Verd d'Iberdrola

Parlem d’una política d’Estat des que s’aprovés la Ruta de l’Autoconsum a Espanya amb el pla d’escalar des dels 1.000 MW instal·lats a la fi de 2021 fins a 9 GW en 2030 sumant ús domèstic, industrial i comercial. Això no obstant, algunes organitzacions, com per exemple la Fundació Renovable, sostenen que aconseguir 14 GW en 2025 (el 7,3% de la demanda energètica nacional) és factible. Segons Badia, només l’àrea metropolitana de Barcelona ofereix superfície industrial suficient per a uns 1.600 MWp (megawatts pic).

“A banda de l’estalvi ecològic, esperem que l’autoconsum també ens aporti estalvi econòmic”, assenyala Gabriel Canela, fundador de Transports Internacionals Inter Tir S.L., una de les empreses de la Zona Franca sumades al conveni. “Ben estudiades i utilitzades, les energies renovables mai seran un inconvenient per al nostre benefici. Ben al contrari: mitjançant les persones i l’ús racional i ben assumit de tots els elements, vindrà la competitivitat. No pensem que les energies renovables hagin arribat ni molt menys al seu cim tecnològic”.

Getty Images/iStock

Gestió intel·ligent i replicació

Algunes d’aquestes empreses van més enllà de l’autoconsum. Per exemple, Wallbox aprofita la seva experiència en carregadors elèctrics, i no només instal·la panells en la factoria de la Zona Franca ‒assolirà 400 kWp i els superarà amb escreix en la nova planta en construcció‒. També complementa la generació amb la gestió per compensar la principal carència de les renovables: la dependència de les condicions climàtiques, la qual constitueix la cara B, o la creu, de la seva promesa d’independència energètica.

Mitjançant la transició renovable, les companyies serien menys dependents de subministraments externs amb preus cada cop més alts i imprevisibles
Pere Navarro, delegat especial de l’Estat en el CZFB

El seu sistema de gestió intel·ligent emmagatzema l’excedent en bateries estacionàries i en les dels vehicles elèctrics de la seva flota. “Aquesta energia generada durant les hores de cost més baix la consumim quan el preu de l’electricitat es dispara en les hores pic. Mesures com aquesta suposen un enorme alleujament en contextos tan difícils com l’actual”, explica Wallbox.

I si l’autogeneració colonitzés la ciutat des de les plantes industrials? “Volem ser un laboratori urbà per tal que la indústria 4.0 assagi els seus avenços tecnològics als carrers”, declara Badia. “Per exemple, el projecte pilot, que podria reproduir-se a tot Barcelona, o a tot el planeta, de paviment solar al parc de Les Glòries. Amb només 50 metres quadrats, genera energia suficient per proveir tres famílies”. Tres famílies sobiranes.

El valor pràctic i simbòlic de’ una hidrogenera

Fa tan sols un any, l'Agència Internacional de l'Energia calculava que produir un quilo d'H2 verd (amb electricitat d'origen renovable) costava entre el doble i el triple que produir-ne un de gris (obtingut amb gas natural). Tot i que encara no hi ha estudis per recalcular aquest cost amb les tarifes del gas disparades, és raonable pensar que s'ha reduït. És a dir, la crisi energètica accelera la viabilitat d'aquesta font per a la independència energètica. No només pel seu ús com a combustible directe, sinó també com a magatzem a gran escala i a llarg termini d'electricitat renovable ‒el seu gran desavantatge, ara com ara‒ en forma de combustible directe, en piles de combustible que actuen com a bateries en convertir-lo de nou en electricitat, o com a ingredient per fabricar biocombustibles i combustibles sintètics.

D'aquí la importància pràctica, però també simbòlica, de la primera hidrogenera d'ús públic d'Espanya instal·lada a la Zona Franca de Barcelona, que ja alimenta autobusos urbans i fa assajos amb un tren. "Demostra que és el complement perfecte per a l'electrificació del transport pesat i de viatgers, i també per als seus usos industrials com a reemplaçament de l'hidrogen gris", per exemple, en la fabricació de fertilitzants, explica Millán García-Tola, director global d'Hidrogen Verd d'Iberdrola, la companya que gestiona l'assortidor en conveni amb el CZFB.

En el sector industrial, la virtut està en l'escala. La rendibilitat superior de l'H2 verd permetrà més projectes; més projectes suposen més reinversió en R+D, i aquest desenvolupament tecnològic permetrà més eficiència per a la producció massiva. "Cal que els fabricants d'equips, d'electrolitzadors sobretot, però també d'altres com ara compressors o dispositius d'emmagatzematge, desenvolupin les seves capacitats", afegeix García-Tola. "Els costos dels equips han de baixar, i això s'aconseguirà amb l'augment de l'escala, però també amb l'aparició de nous proveïdors que estimularan la competència. I la convocatòria d'ajudes per al desenvolupament de la cadena de valor, juntament amb la construcció de més projectes, sens dubte contribuiran a reduir-ne els costos".