I si el món el va crear una impressora 3D?

Ocurrències sobre la creació del món, les que vulguis. Fins que som éssers imaginats per un altre ésser. Faltava la que ens ha imprès en 3D un diví creador. A qui ho cregui poden sobrar-li arguments perquè la impressió 3D està desencadenada.

Tant crea teixits humans com una casa en menys d’un dia. El frenesí constructiu de Dubai ja té un centre global 3D i la Zona Franca de Barcelona compta amb la primera incubadora exclusiva per a aquesta tecnologia a Espanya i Europa: 3D Incubator.

La consultoria Beroe augura al sector global un creixement mitjà del 17% cada any el pròxim lustre i considera la seva corba de maduració una de les més ràpides en la carrera tecnològica. És un símptoma d’inversió massiva, i la inversió massiva sol indicar aplicacions transversals i llistes d’avantatges.

Segons la incubadora catalana, podrien resumir-se en el fet que dissenyes per ordinador un objecte sense límit de formes, la impressora el crea d’una peça, pots personalitzar-lo un a un o produir tirades curtes, t’estalvies el dineral dels motllos tradicionals, redueixes complexos processos a un parell de passos, guanyes independència del subministrament exterior i fins i tot pots emportar-te la impressora a peu d’obra.

Minimitzes l’impacte ambiental en consumir menys materials i energia, no necessitaràs tant estoc ni tant magatzem, imprimeixes metalls en pols o resines a la carta i l’era 4D ja apunta amb substàncies autoreparables. I potser el més important, avui: produeixes a casa, nodreixes el teixit empresarial de la teva ciutat, el teu país i ajudes a reindustrialitzar un continent massa deslocalitzat.

És emocionant viure aquesta revolució i alliberar-se en part d’aquestes barreres històriques i explorar noves formes a un altre nivell

Jim Palau Rives, CEO de Pursang Motorcycles

Entre els peròs: els alts costos de R+D al tractar-se de tecnologies noves, el preu de les grans impressores industrials o el comportament mecànic d’alguns materials. Però la competitivitat de totes tres dimensions sembla imposar-se.

Aquestes són algunes de les empreses integrades a 3D Incubator.

Et salva sense taral·lejar ai Macarena

Agustí Argelich és un esperit inquiet. Enginyer teleco, fundador d’Argelich Networks, conferenciant a l’Índia i a la Mongòlia Interior, autor d’un manual gratuït d’innovació, membre del think tank Intelligent Community Manager, va viatjar a Taiwan per analitzar la seva estratègia anti-Covid.

I mentor de TBIOM, que fabrica dispositius mèdics per respirar. Com Airess, un ressuscitador d’emergència que practica el boca a boca —evita el risc de contreure el virus— a qui pateix un infart. Dels 50.000 casos anuals a Espanya, amb prou feines sobreviu el 10% d’aquests casos perquè només hi ha 10 minuts màxim per actuar. És portàtil, autònom i assegura un ritme respiratori per compassar el massatge cardíac. L’Agustí explica que molts tècnics sanitaris taral·legen la Macarena perquè la seva mètrica els ajuda a sincronitzar massatge i boca a boca.

Com que s’imprimeix en 3D, només té 13 peces, no les més de 100 dels models tradicionals, es munta en menys 10 minuts, està preparat en tres —incorpora un botó especial perquè l’activi un nen— i per això és bastant més barat. “Però tenim problemes per finançar-nos —explica l’Agustí— perquè és un projecte maquinari, de sanitat, que requereix molt temps i diners en homologacions. El maquinari fa por als inversors perquè sol dependre de components asiàtics, encara que en el nostre cas, gairebé cap. Els motors, clau, són europeus”.

Practica el saxo sense precaució

Abans del 3D segur que no existia un fabricant de saxos amb quatre professionals tecnològics i a més saxofonistes.

És Odisei Music, original fins i tot en els seus estudis de mercat: sap que tots els saxofonistes viatgen però només el 10% amb el seu instrument per por de fer-lo malbé o no carregar-lo. I que el 95% irrita els altres en assajar. “Era un desastre, molestava els companys i els veïns. Anava als parcs, però en arribar l’hivern era impossible pel fred”. Amb aquest coneixement de causa, Ramón Mañas, CEO, va crear Odisei i “el saxòfon electrònic més lleuger —300 grams— i petit —com una ampolla petita— del món”.

No tot són bones notícies. Tenim problemes per finançar-nos perquè és un projecte maquinari, de sanitat, que requereix molt temps i diners en homologacions

Agustí Argelich, mentor de TBIOM

La segona versió es va desenvolupar sobre l’experiència dels usuaris amb la primera —venen a més de 50 països—, compta amb un controlador MIDI al qual es connecten els auriculars, que permet compondre i gravar, i s’imprimeix en pols de poliamida solidificat per reacció química.

Tres dimensions, dues rodes

De vegades les paraules serveixen per calcular l’edat. Dius “Bultaco Pursang” —Pura Sang— i qui recorda aquella moto és dels setanta com ella. Passat el temps, una empresa 3D, Pursang Motorcycles, li ret homenatge però amb motos 100% elèctriques i en part impreses.

“El 3D ens permet validar molt més fàcilment les formes i la funcionalitat dels prototips, modificar cada peça abans d’imprimir, no dependre de motllos on qualsevol modificació implica un gran cost, personalitzar i arribar al mercat amb un producte 100% funcional”, explica el CEO Jim Palau Rives, que abans de ser-ho va treballar tant per a Torrot com per a Lamborghini.

“La natura crea sense motllos, genera estructures complexes impossibles de fabricar en sèrie, i el 3D permet una llibertat creativa abans limitada pels processos industrials, motllos, utillatges... És emocionant viure aquesta revolució i alliberar-se en part d’aquestes barreres històriques i explorar noves formes a un altre nivell”.

El resultat és Pursang E-Track, 10% alemanya, pel motor Bosch, 90% espanyola, fins a 140 quilòmetres d’autonomia, 120 km/h, tendència al negre mat i venda per internet.

Pursang ha compartit incubadora amb una altra pime motera, Ray Electric Motors, que ha creat des de zero i en només dos anys l’escúter RAY 7.7. La meitat que un procés industrial sense 3D. “L’utilitzem de manera intensiva durant la fase de desenvolupament i millora, imprimim la gran majoria dels prototipats de peces, que testem, ajustem i homologuem abans de produir-les en sèrie”, explica Gorka Lozano, CEO. Aquesta flexibilitat els ha permès una configuració inèdita, en U, de les bateries i altres components associats, fet que li permet “sensacions de 300 cc encara que la potència equival a 125″.

Cobots i programari li posen a “indústria” un “4.0″

La biografia de Wecobots imposa. És la unitat que desenvolupa cobots o robots col·laboratius, en part impresos, integrada al Grup Wetron.

Podem arribar a multiplicar per quatre la quantitat de peces impreses i reduir el nombre de les incorrectes fins prop d’un 50%

Juan Folguera, CEO d’Intech3D

S’anomenen així, col·laboratius, perquè poden alleugerir la feina repetitiva i perillosa dels humans en línies de muntatge. Per exemple, els braços articulats dotats de visió artificial i sensors de força realitzen tasques com cargolar i soldar peces, pressionar frontisses o enganxar els logos d’un Ibiza o un Arona per a SEAT.

Segons Wetron, són solucions universals, poden saltar de l’automoció a qualsevol altre sector industrial i ja s’apliquen en química, farmacèutica, alimentació o fabricació de components. Lleugers, poden moure’s entre màquines i utilitzar-se per supervisar-les, alimentar-les de peces, netejar-les... és a dir, automatitzar-les, encara més.

Aquest tipus d’assistència industrial, d’empreses que ajuden empreses, promet un salt d’escala amb un programari desenvolupat per Intech3D i el grup d’investigació GREIA, de la Universitat de Lleida, que gestiona impressores en xarxa, parcs de màquines cada vegada més freqüents. “Podem arribar a multiplicar per quatre la quantitat de peces impreses i reduir el nombre de les incorrectes fins a prop d’un 50%”, explica el CEO, Juan Folguera.

No és l’únic avenç programari. 3D Digital Factory, per exemple, avança “un sistema de govern intel·ligent per adaptar de forma ràpida i automatitzada tota mena de condicions i etapes en el procés de fabricació de productes dentals”, explica el cofundador Alan Alves. Mitjançant sensors interconnectats en línia, els equips es comuniquen i comparteixen les diferents configuracions sense que un ésser humà hagi de parar tota la maquinària per fer-ho manualment, una cosa habitual quan es treballa amb productes tan personalitzats com una dentadura.

Moda més sostenible, menys residual

Quan Ane Castro i Núria Costa van començar la carrera de disseny de moda amb només 17 anys, el 2012, no sabien què era imprimir en tres dimensions. Ho aprenen quatre anys després, mentre investiguen l’aplicació de les noves tecnologies al seu ofici.

Avui no només la coneixen, utilitzen impressió 3D per produir col·leccions senceres amb la marca ZER, que també combinen altres tècniques com els escàners corporals. “Volíem eliminar els residus tèxtils generats durant el tall de les peces, que pot arribar fins al 30%. Però la impressora només talla el que s’utilitza, no hi ha residus”, apunta l’Ane.

En aquest procés creatiu que permet la tecnologia, creen roba transformable, “com dessuadores o jaquetes amb mànigues desmuntables o peces reversibles”, apunta la Núria, mentre al laboratori desenvolupen nous teixits i aplics. Acumulen premis d’innovació, entre els quals el 080 Investor Day, de la Barcelona Fashion Week, i és la primera empresa espanyola que guanya el Global Change Award de la fundació H&M.