Impacte, creixement i projecció: la Barcelona New Economy Week

D’esdeveniments híbrids, n’hi ha. D’esdeveniments multisectorials, també. O esdeveniments enfocats a estimular alguna faceta econòmica. I comencen a tornar les fires clàssiques on es poden intercanviar targetes.

Però un esdeveniment que aplegui totes aquestes característiques, a gran escala tant en capacitat de convocatòria com en producció de continguts, que s’enfoqui a impulsar la nova economia —digitalitzada, automatitzada, industrial 4.0 i sostenible—, amb solucions de networking B2B, i que sigui una reacció gairebé immediata contra la crisi desencadenada per la pandèmia, d’això, no n’hi havia.

Per això Pere Navarro, delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), l’empresa pública que va crear i organitza la BNEW amb l’assistència tecnològica de Fundació Leitat, insisteix que es tracta d’”un esdeveniment únic al món”.

Doble o res

La seva segona edició, del 5 al 8 d’octubre, ha doblat l’aposta de la primera en passar de cinc a deu grans temàtiques de continguts, que funcionen interconnectats en l’ecosistema de la nova economia: logística, immobiliària, comerç electrònic, indústria digital, zones econòmiques, ciutats, mobilitat, sostenibilitat, ciència i talent.

Multiplicades les àrees de coneixement, es van multiplicar els experts dedicats a analitzar-les: en total 821 (l’any passat van ser 380), amb paritat de gènere, que han protagonitzat 244 sessions de treball amb 3.000 assistents presencials, 33.828 visualitzacions online i 12.137 inscrits (gratis). El 47% d’aquests registres s’han repartit per 145 països (l’any passat, 111) des de Veneçuela i l’Equador fins a Rússia.

També han augmentat els llocs de treball directes i indirectes de BNEW, 200 i 700 respectivament. La seva integració en l’essència urbana Barcelona ha passat de tres a sis seus en emplaçaments emblemàtics: L’Estació de França, la Pedrera, el Movistar Centre, la Casa Seat, La Roca Barcelona Gallery i el mercat de la Boqueria.

“Estem molt contents amb l’impacte d’aquesta segona edició —apunta Blanca Sorigué, directora general del CZFB–. Impulsar un esdeveniment d’aquestes característiques va ser una aposta de risc en la primera. Però les xifres de seguiment online evidencien que empreses i professionals necessiten més que mai un espai compartit per avançar cap a la nova economia, amb actors d’arreu del món i la mirada focalitzada en la reactivació”.

Milers de contactes comercials

Encara queda pendent precisar la quantitat de contactes comercials entre empreses per desenvolupar negocis conjunts, però segur que han superat els 25.000 de l’any passat si les companyies inscrites també s’han disparat. No només n’ha crescut la quantitat, sinó també l’eficiència d’aquests vincles gràcies a la plataforma de networking millorada amb intel·ligència artificial i que selecciona perfils afins i aparella oferta i demanda de productes i serveis.

Hi ha ganes de treballar, de llançar nous projectes, de buscar sinergies, d’explorar nous mercats, de col·laborar i, sobretot, de mirar cap al futur

Pere Navarro, delegat de l’Estat al CZFB

BNEW 2021 ha tornat a aplicar una visió de 360º sobre la nova economia, en fomentar directament negocis i mitjançant la producció de continguts sectorial que comença a estar disponible al canal de BNEW a Youtube. Un reposador de coneixement d’accés obert per prolongar l’efecte reactivació.

Serà difícil no trobar una sessió que incumbeixi de manera directa o indirecta al negoci de qualsevol companyia en procés de digitalització.

Desafiaments i tendències

Per posar només uns exemples, les sessions han tractat els perfils professionals que necessiten les empreses logístiques 4.0; els reptes de l’aviació al món post Covid i la necessitat d’ampliar l’aeroport del Prat per convertir-lo en un hub; la connectivitat a les carreteres intel·ligents amb cobertura 5G; el comerç digital per impactar en el global des del local; si és imprescindible regular les criptomonedes, o els incubadors de la nova emprenedoria.

Més: com millorar les competències digitals de les plantilles; la multimodalitat ferroviària; si l’economia blava és una tendència o una necessitat; el programa Ciutats Barcelona 4.0 amb el cas de Medellín com a exemple d’”urbanisme social i resiliència” (precisament el mestre de periodistes Miguel Ángel Bastenier sempre deia que Medellín era la Barcelona de Colòmbia, també per la seva tradició tèxtil).

Valoro molt que BNEW doni a conèixer empreses que volen millorar el món i la vida de les persones

Joan Buch, CEO de Decoditive

Tots aquests continguts, tècnics en bona mesura, s’han complementat amb activitats culturals, per exemple la música de Clara Gispert i les classes magistrals de cuina a la Boqueria, a més de ponències conceptuals: per què la felicitat és una qüestió d’estratègia, l’evolució de l’espècie humana a partir de nous òrgans biònics, neurociència per enfortir el lideratge, les dones en la diversitat tecnològica i el viatge des de les escombraries fins a l’armari que fa la roba fabricada a partir de residus plàstics del mar.

Opinions des de dins

Molts dels experts van concedir entrevistes per destacar missatges clau. Segons el ministre de Comerç Exterior de Costa Rica, Andrés Valenciano, l’aliança publicoprivada és més important que mai perquè les tecnologies ajudin el creixement sostenible, mentre que el ministre d’Economia de Guatemala, Antonio Malouf, destacava una paraula recurrent en nou economia: “velocitat” en la transformació perquè l’acceleració digital no espera els que fan tard.

Cristina Gomis, cap de Responsabilitat Corporativa a Zuric, proposava la formació professional dual (en el sistema educatiu i en l’empresa) per reduir la bretxa entre oferta i demanda de talent. Segons la divulgadora científica Silvia Leal, de la companyia Innoleaders, “tecnologies com la robòtica i la intel·ligència artificial obren oportunitats de negoci increïbles, de guanyar eficiència o de personalitzar l’atenció a un client o l’atenció a un nen en una escola. No és el moment de quedar-nos paralitzats”.

La consolidació d’aquesta edició també s’ha reflectit en el suport de les administracions. Pel primer tinent d’alcaldessa de Barcelona, Jaume Collboni, la BNEW reforça el paper de la ciutat com a locomotora de la innovació a Espanya, el sud d’Europa i Llatinoamèrica. “Som referents en digitalització inclusiva, sostenibilitat amb visió social i capital de col·laboració publicoprivada i una ciutat immillorable per invertir”, amb projectes com ara Districte 22@ —un milió de metres quadrats dedicats a la nova economia—, la digitalització del teixit comercial i la xarxa pública de mobilitat elèctrica.

Motor de transformació

Ampliava aquesta idea la ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana —i exalcaldessa de Gavà–, Raquel Sánchez: “Volem que Catalunya torni a ser el motor de transformació que aquest país necessita i que recuperi, com està fent, tot el seu múscul industrial, la seva capacitat exportadora, la seva força empresarial i la seva riquesa social”.

Si BNEW s’alinea amb l’Agenda 2030, la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, destacava que, a més, encaixa en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència elaborat per canalitzar els fons europeus Next Generation.

Volem que Catalunya torni a ser el motor de transformació que aquest país necessita i que recuperi, com està fent, tot el seu múscul industrial

Raquel Sánchez, ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana

Pere Navarro va inaugurar l’esdeveniment parlant d’optimisme comparat amb l’any anterior, en plens estralls de la pandèmia. I tornava a esmentar-ho en la clausura ja amb les xifres del seu creixement a la mà. “Hem notat que hi ha ganes de treballar, de llançar nous projectes, de buscar sinergies, d’explorar nous mercats, de col·laborar i, sobretot, de mirar cap al futur convençuts que la digitalització i la sostenibilitat han de ser a l’ADN de totes les empreses”.

Pròxima cita, del 3 al 6 d’octubre, 2022. Tercera edició.