El centre d’innovació industrial 4.0 més gran del sud d’Europa

“Si us plau, porti’m al carrer de la Lletra A de la Zona Franca, 51”. Aquesta adreça es convertirà en una destinació freqüent de taxis, cabifys i ubers de Barcelona. No té pèrdua. Enmig del paisatge industrial s’aixeca, com una balisa, un edifici ultramodern, folrat de vidre i ple de tecnologia que s’inaugurarà a finals d’any: la primera fase del DFactory BCN.

El projecte implanta un pol d’atracció empresarial dins del pol d’atracció industrial i logístic que és la Zona Franca des de fa més d’un segle. De fet, DFactory renova aquesta missió i la projecta al futur per desenvolupar la indústria 4.0 no només a Barcelona, Catalunya i Espanya, sinó també al sud d’Europa.

La inversió es canalitza a través de l’empresa publicoprivada Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), amb l’assistència tecnològica de la Fundació Leitat.

El context ho accelera tot

Lògic, un pla d’aquesta importància es cova molt abans de la pandèmia. Però arriba el virus, accelera la digitalització i, de retruc, la pertinència de DFactory. “Abans, quan parlàvem de la necessitat de digitalitzar, escoltaves molt ‘sí, és clar, ho hem de fer’. Bé, no ens podem permetre més dir ‘ho farem’; ja ho estem fent”, apunta el director del centre tecnològic Leitat, Joan Parra.

Vivim la transformació profunda de la quarta revolució industrial. Catalunya, Espanya i Europa no només no poden perdre aquesta oportunitat, sinó que l’haurien de liderar

Pere Navarro, delegat especial de l’Estat en el CZFB

Alguns informes reflecteixen aquest salt en la urgència. HSF Research i KMPG International afirmen que, just abans de la COVID, tecnologies emergents com la robotització i l’automatització de processos, la intel·ligència artificial (IA) o l’analítica de dades eren importants en beneficis concrets: augmentar ingressos, reduir costos o millorar la presa de decisions, per exemple. Només un any i mig després ja són directament “essencials per a la supervivència de les empreses” cada vegada a més curt termini.

“Vivim la transformació profunda de la quarta revolució industrial. Catalunya, Espanya i Europa no només no poden perdre aquesta oportunitat, sinó que l’haurien de liderar. Això és vital; en una economia globalitzada, o som part del motor de canvi o perdrem moltíssimes opcions de generar riquesa”, apunta Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al CZFB.

A aquesta necessitat/oportunitat de disposar de referents en R+D 4.0 a Espanya, de sobte, s’hi han unit els fons Next Generation per finançar projectes, sempre que arribin a temps.

Pioner a Espanya

Si DFactory Barcelona neix per generar innovació 4.0, ja n’ha aconseguit una: el seu propi model de treball. “No té res a veure amb una incubadora o una acceleradora d’empreses; parlem d’un espai on la innovació passa de ser una idea a prendre forma i generar prototips”, explica Navarro.

És un centre orientat al treball col·laboratiu entre empreses i sobre projectes d’innovació tangibles —utilitzen tant la tecnologia pròpia traslladada al DFactory Barcelona com la dels serveis del hub— per funcionar com un departament R+D consolidat.

Aquesta diferència és crucial. Parra destaca que es tracta del primer centre amb aquest enfocament pràctic a Espanya, tot i que és conegut als Estats Units i a una part del nord d’Europa. “Normalment, ubicar empreses en vivers o incubadores típics suposa discutir el lloguer de l’espai, el preu del metre quadrat, però a DFactory Barcelona el més important és l’activitat que fas per potenciar-la com a negoci”.

Suposa un canvi de paradigma. El hub apunta a una de les carències més importants en l’estructura espanyola d’innovació, el dèficit d’R+D industrial per atreure empreses especialitzades de fora i impulsar les locals. Fins a un cert punt és comprensible, ja que es requereixen grans inversions en instal·lacions i equips que actuen com a barrera d’entrada, però són imprescindibles per desenvolupar innovacions competitives.

“Aquesta R+D és precisament la que genera més valor, forma més professionals, et posa al mapa de la innovació internacional i desenvolupa un ecosistema més gran d’empreses i de teixit econòmic al voltant”, afegeix Parra. “DFactory rebutja el ‘que inventin ells’; està dissenyat perquè hi passin coses de valor i per aportar al PIB mitjançant el creixement, que avui és digital, ràpid i fa tanta falta en el sector industrial”.

Ecosistema de serveis

El projecte intenta superar aquesta barrera de la inversió prohibitiva amb una injecció de 25 milions d’euros en la fase 1, el primer edifici, i de 100 milions en total quan es construeixi una segona seu just al costat, una injecció que el CZFB assumeix totalment.

DFactory Barcelona rebutja el ‘que inventin ells’; està dissenyat perquè passin coses de valor i per aportar al PIB mitjançant el creixement, que és digital, ràpid i fa falta en el sector industrial

Joan Parra, director del centre tecnològic Leitat

La idea és desplegar estímuls per a la comunicació, la col·laboració i la innovació oberta in situ. “Volem garantir que aquest treball comú sigui com més eficient millor —destaca Blanca Sorigué, directora general del CZFB— i oferim a grans companyies, pimes i empreses emergents serveis com la implantació d’equips de recerca in company, projectes d’R+D+I, estudis de viabilitat tecnològica, serveis de caracterització, prospeccions i missions tecnològiques, formació especialitzada i consultoria de finançament”.

Les branques tecnològiques que prioritza el hub han de ser les estratègiques en la indústria 4.0, tot i que no seran les úniques a mesura que avanci l’atracció d’empreses: robòtica, sensòrica, impressió 3D, IA, ciberseguretat i manufactura avançada.

Segons Sorigué, fins i tot el disseny de l’edifici hi contribueix: “Està construït sobretot amb vidre per donar visibilitat a les tecnologies, eliminar obstacles entre les empreses de l’ecosistema i fer diàfan l’accés als laboratoris, a les sales de reunions i a les zones comunes. Les entrades que hi ha als quatre laterals no només representen una obertura a la societat, sinó que també faciliten l’aspecte productiu i industrial en el trasllat de maquinària”.

Com funciona

Aquests serveis encara no s’han estrenat oficialment, però ja estan apropant objectius com la implantació d’empreses. El gegant tecnològic HP hi té un centre R+D a prop, a Sant Cugat del Vallès, i està traslladant part dels seus equips a DFactory.

Ho fan amb un doble objectiu: enriquir-ne la innovació i aprofitar les possibilitats de màrqueting tecnològic i de prestigi que ofereix —el centre de Sant Cugat és més difícil de visitar—; “a més, els atreu moltíssim creuar-se amb altres companyies a la mateixa ubicació física i saben que aquesta obertura funciona, perquè l’apliquen en altres instal·lacions seves repartides pel món”, explica Parra.

“I a partir d’aquí, generar cascada —continua l’expert. Ja tenim empreses interessades a creuar innovació amb HP, però cal tenir en compte un aspecte clau: les tecnologies industrials 4.0 estan molt connectades: no hi ha robòtica sense sensòrica, sense 3D per fabricar recanvis o gestió del cabal de dades. Per això DFactory Barcelona té capacitat de computació pròpia, per a assajos d’aquesta gestió”.

Navarro posa un altre exemple d’innovació creuada: “Una empresa automobilística entra en contacte amb una firma tecnològica que desenvolupa noves aplicacions a partir de la IA i juntes poden produir noves maneres d’entendre la connectivitat dels vehicles. Si generem un ecosistema en el qual totes dues companyies treballin juntes, serà molt més fàcil assolir aquest punt de sinergia”.

Som davant d’un projecte disruptiu, pioner a Europa, que ens permetrà actuar com a node de captació d’inversió

Blanca Sorigué, directora general del CZFB

DFactory Barcelona s’associa amb administracions públiques i associacions empresarials per projectar-ne no només el missatge, sinó també la demostració pràctica, més enllà de la comunicació tradicional en fòrums. Com? Amb simulacions del procés de digitalització d’empreses perquè els seus directius vegin d’on parteixen i, en funció de l’evolució tecnològica, on se situarien a uns anys vista, quins possibles avantatges els aportaria i el risc de perdre posicions en cas de no emprendre-la. “Sense doctrina, amb respecte, la decisió última és de cada companyia”, conclou Parra.