Pjanic, un ‘pianista’ per a Messi
El volant bosni, de 30 anys, va entrenar-se en les faltes amb Juninho Pernambucano i té un bon desplaçament en llarg
“Segurament ha estat de tant practicar contra la paret”. Miralem Pjanic (Tuzla, Bòsnia; 30 anys) té un percentatge de precisió en les passades del 90%. “Quan era petit, el meu pare es va pensar que hi havia un lladre a casa. Era jo que jugava a pilota al garatge”, recorda el nou volant del Barça. El seu pare, Fahrudin, treballava de dia; la seva mare, Fatima, de nit. Així el petit Miralem no estava mai sol i la família Pjanic podia començar a reconstruir la seva vida a Luxemburg després de deixar una Bòsnia just abans de la guerra. De vi...
“Segurament ha estat de tant practicar contra la paret”. Miralem Pjanic (Tuzla, Bòsnia; 30 anys) té un percentatge de precisió en les passades del 90%. “Quan era petit, el meu pare es va pensar que hi havia un lladre a casa. Era jo que jugava a pilota al garatge”, recorda el nou volant del Barça. El seu pare, Fahrudin, treballava de dia; la seva mare, Fatima, de nit. Així el petit Miralem no estava mai sol i la família Pjanic podia començar a reconstruir la seva vida a Luxemburg després de deixar una Bòsnia just abans de la guerra. De viatge en viatge cada cap de setmana per tot Iugoslàvia per jugar amb l'FK Drina Zvornik, Fahrudin s'ensumava el principi de l'últim gran conflicte bèl·lic europeu. No era el futur que la Fatima imaginava per al seu fill acabat de néixer.
Com acostuma a passar en aquests casos, uns amics li van comentar a Fahrudin que Luxemburg era un bon lloc per esquivar la tensió que s'intensificava als Balcans. L'FC Schifflange 95, un club semiprofessional, li obria les portes. Abans, això sí, havia d'aconseguir la llibertat de l'FK Drina Zvornik. Va ser més difícil del que es pensava. Després de dos intents fallits, va ser el torn de la seva dona. Es va enfrontar a la secretària amb el seu fill en braços. Però no li feia cas. “La meva mare volia que marxéssim, però al club continuaven dient que no. Llavors, jo em vaig posar a plorar. I va molestar tant la secretària del club que al final li va dir: ‘D'acord, ho faré només pel seu fillet”, acostuma a recordar Pjanic.
Tan bon punt van arribar a Schifflange, els tres es van instal·lar en un pis de 40 metres. I Miralem va començar a seguir el seu pare a tot arreu. La pilota, per descomptat, com a nexe. Als set anys va començar al planter del club del seu pare. “Diuen que semblava un extraterrestre. Era tanta la diferència entre ell i els companys que cada cap de setmana apareixien periodistes al camp per veure'l jugar”, expliquen des de l'entorn de l'ara exjugador de la Juve. Als 14 anys, el va fitxar el Metz. Va debutar a Primera el 2007 i un any després va passar a l'Olympique de Lió. Llavors, va prendre dues decisions que marcarien la seva carrera. La primera, descartar l'oferta de Raymond Domenech per vestir-se amb la samarreta de Les Blues. La segona, sumar més pebre a la seva habilitat per tocar la pilota.
El professor Juninho
“Havia practicat unes 10.000 faltes directes. Es triga 10 anys a aprendre'n”, recorda. Però a Lió no va poder trobar un professor millor: Juninho Pernambucano, autor de 76 gols de xut lliure en la seva carrera. “Es quedaven practicant hores i hores després de cada entrenament”, expliquen persones properes al bosnià. En la seva carrera ha marcat 66 gols (22 de falta directa, el 33%) i ha fet 92 assistències en 426 partits. “És un professional brutal”, celebren als despatxos del Barça; “és un jugador madur, tècnicament molt bo. Pjanic li donarà més al Barça del que li donava Arthur. Si has de guanyar un partit pots comptar amb Miralem. És un gran llançador i passador. Té un molt bon desplaçament en llarg, una cosa que no tenim a la plantilla”.
En les seves cinc temporades a la Roma era l'amo de la pilota parada. A la Juve, va tenir més competència, molt més quan va arribar Cristiano Ronaldo el 2018. “No estic gaire interessat a fer bicicletes o a donar cops de taló. M'apassiona la simplicitat del joc. Això és el que fa que aquest esport sigui tan bonic. Les coses més simples són sovint les més difícils”, explica Pjanic. Amb el sobrenom del Pianista, en l'última temporada a la Juve va perdre protagonisme. “És un jugador extraordinari i no pot permetre's fer només quatre o cinc partits al seu nivell al llarg de l'any. S'ha de convèncer a si mateix que és un gran jugador”, el va desafiar Maurizio Sarri.
Va descartar fitxar pel PSG per anar al Barça. “Volia jugar amb Messi”, asseguren des del seu entorn. Es veu que vol sumar el castellà i el català a la seva llista d'idiomes. Parla luxemburguès, alemany, francès, italià, anglès i bosnià. Als 30 anys, no és tard per a Pjanic. Té toc, ho haurà de demostrar al Camp Nou.