Marc Márquez, el Messi del motociclisme

Que fàcil és desfer-se en elogis quan admires algú que acaba d'aconseguir un gran èxit com el de Marc Márquez. Potser també ho és per a algú indiferent a l'esport que, davant d'una gesta com la seva, s'adoni que aquest noi és tot un prodigi. Però és igual de fàcil criticar aquesta persona des de l'enveja o l'animadversió absurda del fan més acèrrim del màxim rival.

És impossible agradar a tothom i més encara quan ets un superclasse com el Marc. Fa uns anys feia la sensació que seria capaç de tenir el fav...

Que fàcil és desfer-se en elogis quan admires algú que acaba d'aconseguir un gran èxit com el de Marc Márquez. Potser també ho és per a algú indiferent a l'esport que, davant d'una gesta com la seva, s'adoni que aquest noi és tot un prodigi. Però és igual de fàcil criticar aquesta persona des de l'enveja o l'animadversió absurda del fan més acèrrim del màxim rival.

És impossible agradar a tothom i més encara quan ets un superclasse com el Marc. Fa uns anys feia la sensació que seria capaç de tenir el favor incondicional de tots els aficionats, però, és clar, llavors encara no havia tingut l'incident amb Rossi. No crec en el destí, però estic convençuda que tard o d'hora havia de passar. Un rei només cedeix el tron a un príncep quan està a punt de marxar i Rossi encara no volia marxar, així que el xoc entre els dos tard o d'hora havia d'arribar, i va acabar sent més aviat d'hora.

Era inevitable que les comparacions o les al·lusions a un o l'altre es tornessin gairebé obligatòries després de cada nova fita. I serà sempre així, per sort o per desgràcia, sigui just o injust, els agradi o no. A cada títol que aconsegueixi Márquez es publicaran un munt d'articles, comentaris i opinions que parlaran de si serà capaç de superar el nombre de triomfs de Rossi o no... fins que el superi.

El Marc té, igual que el Valentino ha tingut sempre, aquesta fam de victòria, aquesta ambició per guanyar sempre en el que sigui que només tenen els números u. És un killer; té aquest instint, aquest caràcter guanyador que el fa anar un pas més enllà. I això, sumat a un immens talent, esdevé una arma letal per als seus rivals. Amb aquestes qualitats i la seva joventut (no s'ha d'oblidar que només té 25 anys), no només pot igualar els nou títols de Rossi, sinó que estic convençuda que els superarà. I ho farà amb aquest etern somriure i aquest carisma que ens han captivat a tots.

Hi ha grans pilots, però només uns pocs semblen tocats per una mà divina que els converteix en autèntics fora de sèrie. No ho són ara que guanyen, ho han estat des de ben petits i, quan arriben a dalt de tot, el seu èxit no és sinó una vella promesa feta realitat.

Marc Márquez és a MotoGP el que Leo Messi és al futbol o Toni Bou al trial. Siguin el rival del nostre ídol o no, hauríem d'aprofitar haver-hi coincidit en el temps per asseure'ns al sofà o a la graderia i gaudir de l'enorme espectacle que generen amb la seva màgia, així que amb el vostre permís m'aniré posant còmoda perquè tenim entreteniment per a una bona temporada.