Piqué: “L’Espanyol està desarrelat de Barcelona”

El central afirma que el club veí “té un conseller xinès, així que no cal que diguin que són de la Xina, Espanya o Tabàrnia”

Els jugadors de l'Espanyol discuteixen amb els de el Barcelona.Alberto Estévez (EFE)

Hi ha partits que, per vistosos, estan destinats a recordar-se sempre; d'altres, en canvi, que per vulgars només necessiten que el temps s'encarregui d'esborrar-los de la memòria. I hi ha els duels que semblen escrits per a un personatge. Un actor principal que pel seu futbol o la seva actitud atreu tots els focus. L'empat entre l'Espanyol i el Barça es recordarà per Piqué. Ni la igualtat del partit ni la pluja havien pogut fer arrencar la combustió al derbi. Fins que va aparèixer el 3. Va marcar. I va imitar Raúl al Camp ...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

Hi ha partits que, per vistosos, estan destinats a recordar-se sempre; d'altres, en canvi, que per vulgars només necessiten que el temps s'encarregui d'esborrar-los de la memòria. I hi ha els duels que semblen escrits per a un personatge. Un actor principal que pel seu futbol o la seva actitud atreu tots els focus. L'empat entre l'Espanyol i el Barça es recordarà per Piqué. Ni la igualtat del partit ni la pluja havien pogut fer arrencar la combustió al derbi. Fins que va aparèixer el 3. Va marcar. I va imitar Raúl al Camp Nou. Com el davanter blanc a l'estadi blaugrana la temporada 1999-2000, el central va fer callar l'RCDE Stadium després de segellar l'empat quan faltaven vuit minuts per al final.

Llavors va començar un altre derbi. Un partit dur, segurament més nostàlgic, indubtablement més parlat que no pas jugat. Si Piqué va ser l'emblema del Barça, Gerard Moreno va ser el de l'Espanyol. Els dos jugadors procedents del planter, els dos golejadors, els dos embrancats en una picabaralla, símbol que encara hi ha vida amateur en el remolí del professionalisme total. "El que passa al derbi es queda al derbi. Piqué em va retreure una entrada, que ha estat dura, però com moltes. Als derbis hi ha tensió", va dir Moreno, que li va marcar el seu primer gol a Primera al Barça.

El que va acabar en el derbi de Lliga havia començat en l'eliminatòria de Copa. Després de superar l'equip blanc-i-blau als quarts de final, Piqué va catalogar l'Espanyol com "de Cornellà", en al·lusió a la localització de l'estadi inaugurat el 2009. Una frase que va molestar el club blanc-i-blau, que va denunciar el central per "incentivar la violència". "Qui dubti d'on es va fundar l'Espanyol, que miri el nostre escut", li havia contestat Gerard Moreno. La pau, en el seu moment, l'havia intentat signar Ernesto Valverde: "L'Espanyol és de Barcelona, això és així".

“Un jugador no pot fer callar una afició”

A Cornellà n'hi ha pocs amb el caràcter i el carisma de Quique Sánchez Flores. L'entrenador blanc-i-blau no va dubtar quan se li va preguntar pel gest de Gerard Piqué en la celebració del gol. “Un jugador no pot silenciar una afició i menys la nostra. Això és impossible. Estem molt per sobre d'això, l'Espanyol està per sobre d'això”, va etzibar.

Posats a fer sociologia, com va intentar fer el central del Barça, no hi ha res com revisar les paraules del tècnic el dia abans del partit. No volia escalfar el derbi, però Quique tampoc és dels que es mosseguen la llengua. I va teoritzar sobre per què resulta difícil ser de l'Espanyol a Barcelona. “Es viu sotmès pels mitjans de comunicació, al carrer... Ens fan invisibles. L'afició és gent que en algunes ocasions se sent gairebé trepitjada”, va denunciar. I va concloure: “L'orgull perico ens manté en alerta”. Aquest diumenge el seu equip va estar a punt de derrotar el Barça.

El tècnic blaugrana, amb passat periquito, no volia agitar el show al voltant del derbi. Tampoc va aconseguir apagar-lo. L'afició blanc-i-blava fa temps que té creuat Piqué, diana dels seus insults, alguns d'ofensius amb la seva família. "No generalitzo amb tota l'afició de l'Espanyol, sé que hi ha bona gent. Quan una part important de l'afició es pronuncia cap a la meva persona, m'és igual; però, quan ho fan cap a la meva família o els meus fills, no. I si no actuen ells com a club i en lloc de denunciar-ho resulta que em denuncien a mi per dir que són de Cornellà, doncs què vols que et digui: som persones i actuem com a tal", va etzibar. I afegia: "Sí, són de Cornellà, ja ho vaig dir. Cada dia estan més desarrelats de Barcelona. Tenen un conseller xinès, així que no cal que diguin que són de la Xina, Itàlia, Espanya o Tabàrnia. El que em diu l'afició fa molt de mal i jo amb aquesta frase els la vaig intentar tornar. Sembla que ha funcionat, perquè s'han gastat una pasta", va dir en referència a la publicitat que l'Espanyol va publicar als mitjans just abans del derbi.

Granero, format al planter del Reial Madrid, no va dubtar a responsabilitzar el central de les friccions en els últims minuts. "Fins al gest de Piqué el partit va ser molt net i modèlic, després va ser més tens. Cadascú és amo dels seus actes, però quan hi ha una provocació no es pot demanar respecte. Hi ha jugadors del Barça que són molt respectats aquí, com Iniesta", va subratllar. "Són coses que passen en els derbis i es queden aquí. Espero que a fora estigui tot tranquil, que és el que tots volem", va demanar el capità blaugrana. Valverde també va intentar relativitzar la polèmica. "El gest de Piqué l'emmarco dins del que ha estat  la setmana i la rivalitat", va dir el Txingurri.

S'han acabat els derbis aquest curs, però no el contenciós Piqué-Espanyol. El 3 té un imant amb el club blanc-i-blau, víctima dels seus gols –és l'equip al qual ha marcat més vegades, sis–, dels seus gestos i declaracions. El derbi de diumenge es recordarà amb una paradoxa: el bocamoll de Piqué va fer callar l'afició de l'Espanyol.

Sobre la firma

Arxivat A