El principal partit opositor demana anul·lar els resultats del referèndum a Turquia

El Partit Republicà del Poble (CHP), principal formació opositor turc, ha demandat aquest dilluns l'anul·lació dels resultats del referèndum constitucional celebrat a Turquia aquest diumenge i que van donar una ajustada victòria al president Recep Tayyip Erdogan. "Només hi ha una decisió a prendre per retornar la situació a la legalitat", ha assenyalat el número dos del CHP, Bulent Tezcan, en declaracions recollides per l'agència Dogan, "el Consell Suprem Electoral ha d'anul·lar l'elecció". ...

El Partit Republicà del Poble (CHP), principal formació opositor turc, ha demandat aquest dilluns l'anul·lació dels resultats del referèndum constitucional celebrat a Turquia aquest diumenge i que van donar una ajustada victòria al president Recep Tayyip Erdogan. "Només hi ha una decisió a prendre per retornar la situació a la legalitat", ha assenyalat el número dos del CHP, Bulent Tezcan, en declaracions recollides per l'agència Dogan, "el Consell Suprem Electoral ha d'anul·lar l'elecció". Tuzcan, vicepresident del partit, ja va dir ahir que les dades ofertes pels mitjans no coincidien amb les que havia recaptat la seva formació, per la qual cosa impugnaran els resultats. Erdogan va guanyar la consulta amb un 51,37% dels vots enfront del 48,63% de paperetes que van dir no a la reforma.

La principal formació kurda del país, el Partit de la Democràcia dels Pobles (HDP), també ha expressat la seva intenció de respondre els resultats de la consulta. “Impugnarem el resultat de dos terços de les urnes; les nostres dades mostren que hi ha hagut una manipulació d'un 3% al 4% dels vots”, va indicar ahir l'HDP. 

Una de les principals denúncies de l'oposició és que poc abans de l'inici del recompte la Comissió Electoral Suprema va anunciar que explicaria com a vàlids els vots de paperetes que prèviament no havien estat segellades per la mesa electoral, la qual cosa, segons va destacar un comentarista de CNN-Türk, equival a “canviar les regles del penal a meitat d'un partit”.

El referèndum va ser observat per un equip de 63 persones d'una missió conjunta de l'Organització per la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) i l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. Els portaveus de la missió faran pública la seva avaluació del procés en una roda de premsa aquest migdia des d'Ankara (13.00, hora espanyola).

Estat d'emergència

Es preveu que Turquia perllongui l'estat d'emergència en vigor des de fa gairebé nou mesos, després que el president, Recep Tayyip Erdogan, guanyés el referèndum sobre el reforç dels seus poders, van informar aquest dilluns les televisions CNN Turk i NTV.

La decisió d'estendre l'estat d'emergència, imposat després del fallit cop d'estat del 15 de juliol de 2016, es prendrà durant una reunió del Consell Nacional de Seguretat prevista a partir a les 17.30 (hora espanyola). El viceprimer ministre, Nurettin Canikli, es va limitar a confirmar que la qüestió seria discutida durant la reunió.

Claus de la consulta

El referèndum planteja 18 reformes constitucionals que augmentaran les competències d'Erdogan. Així, la consulta proposa passar d'un sistema parlamentari a un de presidencial; suprimir el càrrec de primer ministre -actualment ocupat per Binali Yildirim-; transferir gran part del poder executiu a Erdogan, que nomenaria els ministres; permetre-li triar la meitat de l'Alt Consell de jutges i fiscals -que nomena al seu torn al personal del sistema judicial-; eliminar els tribunals militars i la possibilitat de decretar l'Estat d'emergència abans de sotmetre'l al Parlament.

El referèndum també planteja la limitació del mandat presidencial a dos períodes de cinc anys.

La majoria de les 18 reformes aprovades en el plebiscit només entraran en vigor el 2019, van avançar anit tant Erdogan com el primer ministre, Binali Yildirim. Però hi ha tres matèries que s'aplicaran immediatament, i una d'elles és l'abolició de l'article constitucional que obliga al president a ser neutral i apartidista, per la qual cosa Erdogan recuperarà de forma imminent la seva condició com a membre del governant Partit Justícia i Desenvolupament (AKP).

També es reformarà abans de 30 dies l'Alt Consell del Poder Judicial (HSYK), i es reduirà el nombre de membres de 23 a 13. El president nomenarà quatre representants de l'HSYK, el Parlament, set, i seran també membres el ministre de Justícia i el seu viceministre. L'última de les tres esmenes que entraran en vigor de forma immediata posarà fi a la presència de dos representants militars al Tribunal Constitucional, i es reduirà aquest òrgan de 17 a 15 membres.