Athletic-Barça: El lleó va ser Rakitic

Un colós que respon al nom de Rakitic i que podia haver format molt bé amb l'Athletic va resoldre un partit que virtuosos com Messi i artillers de la categoria de Luis Suárez es van entestar a mantenir als llimbs, tota una temeritat en un escenari com San Mamés. Al Barça sempre li costa guanyar a Bilbao. Passa que normalment guanya, ahir també, iniciada la Lliga. Ahir a la nit es mereixia haver marcat més gols que el de Rakitic. Els blaugrana van ser més equip que els blanc-i-vermells en un partit preciós i vibrant, sempre intens, un digne colofó de la Setmana Gran. El Barça va jugar amb serie...

Un colós que respon al nom de Rakitic i que podia haver format molt bé amb l'Athletic va resoldre un partit que virtuosos com Messi i artillers de la categoria de Luis Suárez es van entestar a mantenir als llimbs, tota una temeritat en un escenari com San Mamés. Al Barça sempre li costa guanyar a Bilbao. Passa que normalment guanya, ahir també, iniciada la Lliga. Ahir a la nit es mereixia haver marcat més gols que el de Rakitic. Els blaugrana van ser més equip que els blanc-i-vermells en un partit preciós i vibrant, sempre intens, un digne colofó de la Setmana Gran. El Barça va jugar amb serietat, autoritat i personalitat, excel·lent en el domini dels espais, penalitzat per la falta d'encert que va posar en perill la victòria 100 de Luis Enrique.

El Barça es va deixar endur pel corrent tot just sortir a San Mamés. L'estadi rugia i l'Athletic pressionava ben amunt. Els blaugrana van preferir esperar a tocar, més pendents de trobar Messi que no pas de gestionar i controlar el partit, entregats una jornada més al contraatac, últimament un hàbit més que un recurs, sobretot des que en absència de Neymar juga Arda. Ningú s'irrita quan l'equip del 4-3-3 es planta en un 4-4-2.

Les sortides del Barça van resultar tan selectives com vertiginoses, perquè cada vegada que va superar la pressió alta blanc-i-vermella va ser una ocasió molt difícil de defensar per l'Athletic. Els homes de Valverde, no obstant això, s'animaven i arramblaven bé el Barça. La millor oportunitat que van tenir va ser, però, conseqüència d'una concessió de Ter Stegen.

El porter va passar malament la pilota amb el peu, excessivament confiat en la velocitat de Busquets, i va possibilitar que Beñat xutés. La pilota va impactar a la cara de Ter Stegen, millor en la reacció que en l'acció, temerari davant del poder físic de l'Athletic. El partit va girar durant uns minuts a favor dels bascos, intimidadors i valents, fins que Arda va comparèixer des de la banda esquerra i va fer una centrada precisa perquè entrés el poderós Rakitic.

El croat va ser un lleó a Bilbao. La força i el saber estar de Rakitic, la subtilesa d'Arda i la saviesa de Messi van domar el duel a poc a poc fins a reduir l'Athletic. Davant la impossibilitat de les possessions llargues, els atacs blaugrana eren ràpids, com exigeixen les transicions en camps com San Mamés. A la velocitat només li va faltar precisió, a l'inici i al final, perquè si primer van fallar repetidament Denis Suárez i Arda, després no van encertar Luis Suárez ni Messi.

Sense Iniesta ni Neymar

Menys clarivident va ser l'Athletic, excel·lent energèticament i escàs de recursos ofensius, confiat en les arrencades d'Iñaki Williams des de la banda dreta i els xuts a mitja distància, ben defensats per Ter Stegen, un arquer que a uns els posa els pèls de punta i a d'altres els convida a fer un cigarro.

Encara que van superar Umtiti, dispers i excessiu, cap de les empentes blanc-i-vermelles va tenir tant de picant com l'error del meta que Beñat no va encertar a penalitzar. Al Barça, en qualsevol cas, li va anar bé el descans perquè els seus futbolistes estaven massa pendents de Mateu Lahoz, permissiu amb la pilota en joc, intransigent amb les protestes, perseguit per Busquets.

Tot i que sempre hi va haver  suspens a les dues àrees i als peus de Ter Stegen, el Barça en va tenir prou amb el joc de l’equip i el gol de Rakitic

L'assetjament blanc-i-vermell va remetre i al Barça li va resultar més fàcil controlar el partit i superar l'embranzida d'un Athletic esgotat. Els blaugrana anaven de camp a camp, sortint i arribant bé, sempre amb la pilota als peus, pendents de la rematada terminal de Messi. El 10 no la va encertar en un parell de xuts senzills, els blaugrana no van tancar el partit quan era seu, i això va propiciar la reacció de l'Athletic. Valverde va moure la banqueta i els blanc-i-vermells van agafar embranzida amb Raúl García, segurament el millor soci per Aduriz per a un xoc com el que proposava el Barça. L'Athletic no es rendeix mai, i encara menys a San Mamés.

Així que el partit va arribar obert fins al final, més per la pietat del Barça que pel futbol de l'Athletic, tan generós i vitalista com poc precís, reduït per la qualitat i també el bon físic dels homes de Luis Enrique. Els blaugrana van defensar amb enteresa les pilotes que van sobrevolar l'àrea de Ter Stegen. Gairebé no hi va haver xuts, segones jugades ni embolics a banda d'una caiguda a l'àrea de Muniain davant de Rakitic. No va semblar penal, i si per al record va quedar una última jugada va ser una de Suárez fallant a porteria buida. El millor resum d'un partit d'alt voltatge malgrat que no van jugar ni Iniesta ni Neymar, dos jugadors que destaroten l'Athletic i San Mamés. Encara que sempre hi va haver suspens a les dues àrees i als peus de Ter Stegen, el Barça en va tenir prou amb el joc de l'equip i el gol de Rakitic.