Eliminar les diputacions provincials estalviaria 600 milions d’euros
Un estudi revela els costos de les esteses xarxes clientelars d'aquestes institucions i reobre un debat clau per guanyar el vot rural i negociar el govern després del 26-J
L'eliminació de les Diputacions provincials suposaria un estalvi immediat de gairebé 600 milions d'euros; multiplicaria aquesta quantitat a mitjà termini en suprimir duplicitats, entitats instrumentals, i xarxes clientelars; i hauria de preservar els serveis que presten aquests organismes a les poblacions de menys de 20.000 habitants. Aquestes són les principals conclusions de l'estudi Cost i utilitat de les diputacions provincials: claus per a un debat necessari, coordinat per la fundació Hay Derecho?, que serà p...
L'eliminació de les Diputacions provincials suposaria un estalvi immediat de gairebé 600 milions d'euros; multiplicaria aquesta quantitat a mitjà termini en suprimir duplicitats, entitats instrumentals, i xarxes clientelars; i hauria de preservar els serveis que presten aquests organismes a les poblacions de menys de 20.000 habitants. Aquestes són les principals conclusions de l'estudi Cost i utilitat de les diputacions provincials: claus per a un debat necessari, coordinat per la fundació Hay Derecho?, que serà presentat aquest dimarts a la Fundació Diario Madrid, i que avança EL PAÍS.
El futur de les Diputacions és decisiu en la disputa del vot rural per a les eleccions generals del 26-J i tornarà a marcar les negociacions per formar govern després de la cita amb les urnes. El debat sobre aquestes institucions ja va ocupar un lloc central en la campanya electoral del 20-D. Només el PP va defensar llavors la seva continuïtat, acusant la resta de formacions de voler tancar els pobles o deixar-los orfes dels serveis que ofereixen aquests organismes. Per la seva banda, el PSOE i Ciutadans van acordar la seva supressió i substitució per Consells d'alcaldes en el pacte postelectoral que van signar Pedro Sánchez i Albert Rivera. Per a la formació emergent, a la qual tots els sondejos atorguen un paper clau després del 26-J, aquesta és una mesura cabdal. El seu programa econòmic i de regeneració institucional gira al voltant de la supressió d'aquests organismes, que tornarà a incloure en els seus pactes postelectorals.
Les 38 diputacions provincials analitzades per l'estudi van sumar un pressupost de 6.358 milions d'euros el 2015. La partida més gran d'aquests diners (més de 2.000 milions, el 37%) es va destinar a finançar la pròpia estructura de la institució, i els sous dels seus diputats i funcionaris, segons l'estudi. La partida de protecció i promoció social es va quedar en menys de la meitat (16,5%); la de producció de béns públics en el 12,8%; i la de serveis públics bàsics només va representar el 10%. La despesa destinada al propi funcionament va arribar com a màxim al 50% del pressupost a la Diputació de Badajoz i com a mínim al 10% a la de Sevilla. Eliminar-les, mantenint els serveis als municipis de menys de 20.000 habitants, suposaria un estalvi de gairebé 600 milions d'euros, segons aquest estudi, perquè s'eliminarien el cost en els òrgans de govern de les diputacions i també les transferències de fons que realitzen a altres administracions sense una finalitat concreta.
El que proposen els programes dels partits
- PP. "Seguir potenciant el seu paper imprescindible en la coordinació per a la prestació integral i adequada de serveis públics en els Ajuntaments i en el foment del desenvolupament econòmic i social dels municipis espanyols".
- PSOE. "Modernitzar les Diputacions Provincials reformulant el seu paper com a espai de trobada entre els ajuntaments de menys de 20.000 habitants i dotant-les de competències prestadores de serveis que suposin una millora d'eficàcia i eficiència respecte als mateixos serveis prestats pels municipis".
- Podem. Advoca per la supressió de les diputacions provincials, perquè siguin les Comunitats Autònomes les que decideixin quin tipus d'organisme intermedi intermunicipal consideren més adequat
- Ciutadans. "Suprimir les Diputacions provincials i fusionar municipis perquè puguin prestar serveis de forma més eficaç i sostenible"
“Les conclusions de l'estudi apunten un funcionament molt dispers i desigual d'aquestes entitats, a la irracionalitat de les polítiques públiques que dissenyen i executen, al seu difícil encaix territorial i, en definitiva, a la conveniència d'abordar almenys una reforma en profunditat d'aquestes institucions”, escriuen Jaime Castellano i Rafael Rivera, els autors de l'informe. “La possible supressió de les diputacions no hauria de comportar en cap cas la desaparició dels serveis bàsics que presten als municipis de menys de 20.000 habitants. Una altra cosa seria si es plantegés també una fusió de municipis”, afegeixen. “Si no se suprimeixen, s'imposa la seva despolitització i la seva professionalització per evitar els continus escàndols de nepotisme, balafiament o corrupció”.
Que el PSOE i Ciutadans apostessin després del 20-D per suprimir aquestes entitats va provocar fortes tensions internes en tots dos partits. Sánchez va arribar a ometre l'eliminació pactada amb Ciutadans en el seu primer discurs d'investidura, malgrat que es recollien diversos esments a la mesura en la versió repartida a la premsa. I el PP va tenir el suport dels representants socialistes de diferents institucions quan va impulsar mocions en defensa de les Diputacions.
El partit de Mariano Rajoy, segons el CIS, té una base electoral que es caracteritza per l'edat (domina entre els més grans de 55 anys) i que progressivament tendeix a concentrar-se fora dels grans nuclis urbans. És en aquestes poblacions on té més ressò el discurs popular que cal mantenir aquests organismes. En conseqüència, és previsible que la campanya del 26-J també repeteixi aquest element de la del 20-D: el tancament dels pobles (PP) contra l'estalvi d'eliminar les duplicitats administratives (PSOE, Podem i Ciutadans).