“Amb el PP que hem conegut aquests quatre anys no és possible l’acord”

El lehendakari Urkullu segueix de prop els moviments dels partits, després del 20-D, i lamenta "la partida d'escacs que estan jugant, que converteix la política en producte mediàtic". A causa del seu rebuig a les polítiques del PP i les tesis territorials de Ciutadans, aposta per un govern de PSOE-Podem. Assegura que "el PNB no té línies vermelles" i està convençut que "un nou president espanyol, obert al diàleg, podria reconduir el procés independentista català".

Pregunta. Una setmana després de les eleccions, Rajoy li va trucar per telèfon. Han tornat a parlar?
...

El lehendakari Urkullu segueix de prop els moviments dels partits, després del 20-D, i lamenta "la partida d'escacs que estan jugant, que converteix la política en producte mediàtic". A causa del seu rebuig a les polítiques del PP i les tesis territorials de Ciutadans, aposta per un govern de PSOE-Podem. Assegura que "el PNB no té línies vermelles" i està convençut que "un nou president espanyol, obert al diàleg, podria reconduir el procés independentista català".

Pregunta. Una setmana després de les eleccions, Rajoy li va trucar per telèfon. Han tornat a parlar?

Resposta. Va ser una conversa de cortesia. No he tornat a parlar amb ell.

P. Què li sembla la maniobra de Rajoy?

R. Estem en un moment molt delicat, en què, més que posar sobre la taula programes, es desenvolupen estratègies per desgastar l'adversari. No hi ha negociacions. És una partida d'escacs, que converteix la política en producte mediàtic. La situació econòmica i internacional i el repte territorial demanen diàleg i estabilitat; menys tacticisme i càlcul interessat. Què pensaran a Europa d'un país que necessita demanar préstecs, al qual s’ha cridat l'atenció permanentment i no és capaç de formar un Govern estable?

És una incògnita l’estabilitat d’un govern entre el PSOE i Podem

P. És possible algun acord amb un altre candidat del PP?

R. Amb el PP que hem conegut aquests quatre anys no és possible l'acord. Ha fet com si sentís ploure a tot el que hem plantejat en política econòmica, autogovern i pau. Les opcions passen pel PSOE. Però abans de parlar amb nosaltres ha de tancar un pacte amb Podem.

P. Què li sembla la proposta d’Iglesias a Sánchez?

R. És el moment de passar del tacticisme a la negociació sobre programes. Per valorar la proposta d’un govern entre PSOE-Podem és imprescindible saber la seva agenda per a Euskadi.

P. Creu possible l'estabilitat en un govern de PSOE-Podem?

R. Desconec l'actitud de Podem. Només es podrà garantir si ho fan amb la convicció d'afrontar els reptes tan seriosos que tenim i no per desgastar l'adversari.

El PNB no té línies vermelles per a la negociació de la investidura

P. Què proposa el PNB?

R. Que en un Estat plurinacional tingui cabuda el reconeixement de la nació basca, la bilateralitat efectiva amb la defensa del concert, el dret a decidir amb una consulta legal i la projecció exterior d'Euskadi, adequada als temps.

P. Com entén el dret a decidir?

R. Cal fer fora de l'imaginari de molts polítics que la consulta és per a la independència. No. La consulta pot associar-se a la pregunta pactada. Estem plantejant al Parlament basc un acord sobre un nou estatus (reforma de l’Estatut) i que se’n voti la ratificació, potser amb prèvia consulta a les Corts.

P. Té línies vermelles?

La situació demana diàleg i no tacticismes ni càlculs interessats

R. El PNB no les té.

P. Veu factible un acord amb la presència de Ciutadans?

R. Van dir que parlarien amb tothom, menys amb el PNB. Van defensar la supressió del concert. Així, no hi ha gens a fer.

P. Que creu més probable avui, un Govern del PP; un d'esquerres amb suports nacionalistes o noves eleccions?

R. Ningú desitja una repetició d'eleccions. La fórmula avui passa pel PSOE, Podem, IU i nacionalistes.

P. A què atribueix el resultat espectacular de Podem a Euskadi?

R. Reflecteix que hi ha cansament amb el PP i que es vol una altra forma de fer política. És paradoxal que el seu vot s'hagi nodrit de part important de Bildu i es mostri molt interessat en la política de l’Estat. És un fenomen que cal analitzar.

P. Veu possible un pacte de govern Bildu-Podem?

R. Bildu li ha picat l'ullet per desplaçar el PNB. La societat basca sap que el PNB no governa per a les elits, com diu Podem. Els serveis socials bascos estan reconeguts com els més valorats de l’Estat.

P. Volen incloure la reforma constitucional en els contactes?

R. Vaig plantejar a Felip VI i a Rajoy la necessitat d'un diagnòstic realista i compartit sobre el model d’Estat i després procedir a la seva reforma. Estic esperant.

P. El model pactat de consulta legal per a Euskadi pot servir per a Catalunya?

R. Sí. En la Declaració de Barcelona del 1998, nacionalistes bascos, catalans i gallecs vam fer plantejaments conjunts que avui poden valer.

P. Els plantejaments nacionalistes grinyolen molt a Espanya, sobretot després del procés independentista de Catalunya. Un lehendakari nacionalista. Com explica el nacionalisme?

R. Tenim una llengua, una cultura, un dret civil, autogovern reconegut en la Constitució i la consciència política de pertànyer a un poble. Ho volem desenvolupar convivint amb la resta. Conviure és viure en un Estat plurinacional, en el qual hi ha diverses nacionalitats i sentiments diversos de pertinença. Es pot conviure. Crec en la unió voluntària, no imposada i reflecteix la història dels territoris forals units voluntàriament. Moltes persones no coneixen la història de la unió dels regnes. Creuen que la nació espanyola existeix des de sempre.

P. Què li sembla la inhabilitació d’Otegi?

R. No entenem la seva estada a la presó. No entra en la lògica dels temps.

P. Els serrells del final d’ETA estaran en el diàleg per al nou Govern?

R. Tot el que no s'ha abordat aquests quatre anys estarà a la taula: acostament de presos, revisió de la política penitenciària, final ordenat i desarmament verificable.

P. Confia que ho veurem en la propera legislatura?

R. Sí, i pot contribuir-hi el canvi de Sortu, en reconèixer el dany causat a les víctimes i plantejar als presos d’ETA que s'acullin als beneficis penitenciaris.