Óscar Perarnau: “La decisió transcendeix l’àmbit esportiu”

El director esportiu de l'Espanyol, Óscar Perarnau, mai va ser amic dels flaixos. Va ser un home de club, que va fer culte al treball sense fer soroll. El seu comiat del club blanc-i-blau va ser tan sorprenent com emotiu. Just quan s'albira que el quadre de Cornellà posa fi a una etapa de penúries econòmiques, amb l'arribada de l'empresari xinès Chen Yansheng com a màxim accionista, Perarnau, acostumat a bregar amb una economia en números vermells, se'n va de l'Espanyol. “És una decisió meva i de ningú més. Transcendeix l'àmbit esportiu”, va arrencar el seu discurs, que, envaït per les llàgrim...

El director esportiu de l'Espanyol, Óscar Perarnau, mai va ser amic dels flaixos. Va ser un home de club, que va fer culte al treball sense fer soroll. El seu comiat del club blanc-i-blau va ser tan sorprenent com emotiu. Just quan s'albira que el quadre de Cornellà posa fi a una etapa de penúries econòmiques, amb l'arribada de l'empresari xinès Chen Yansheng com a màxim accionista, Perarnau, acostumat a bregar amb una economia en números vermells, se'n va de l'Espanyol. “És una decisió meva i de ningú més. Transcendeix l'àmbit esportiu”, va arrencar el seu discurs, que, envaït per les llàgrimes, va haver d'aturar en diverses ocasions.

“Demano respecte i compressió”. En va tenir. A la sala de premsa de Sant Adrià, plena a vessar d'empleats, jugadors, tècnics i directius del club, i familiars i amics del tècnic, cap periodista va demanar la paraula. Només es va trencar l'angoixa generalitzada quan Perarnau es va aixecar de la seva cadira. Un aplaudiment llarg i sentit el va acompanyar en el seu adéu.

“L'Espanyol perd un dels seus millors homes. Un tipus excel·lent i un gran professional”, afirma Thomas N’Kono, entrenador de porters. “Si el club està a Primera és gràcies a la gran feina de l'Óscar, que va fitxar sempre sense un duro”, diuen des del vestidor. Perarnau va arribar al club com a entrenador del futbol base el 1997 i el 2012 es va fer càrrec de la secretaria esportiva. En els seus més de tres anys en el càrrec, va contractar 24 jugadors per 4,95 milions i en va traspassar per 40,9. Una caixa positiva que li va permetre a l'entitat, llavors presidida per Joan Collet, fer front a les obligacions, sobretot amb Hisenda. A més, va aguantar tot tipus de martingales d'una directiva que li va prometre recursos i després no n'hi va donar. “Renuncio als dos anys i mig de contracte que em queden. La baixa és per una qüestió personal”, va dir. I se'n va anar amb un missatge conciliador: “Al club li desitjo el millor: pau, unió i progrés”.