Collet: “Aquest club necessita girar el mitjó”

En la temporada 1989-1990 l’Espanyol va baixar a Segona per tercera vegada en la seva història. Les decepcions al camp solen esmorteir-se amb reivindicacions a les graderies, també a les penyes. Va ser llavors quan va aparèixer un jove Joan Collet per fundar la penya espanyolista d'Argentona. Veí de Daniel Sánchez Llibre al Maresme, quan l'empresari de Vilassar va agafar les regnes del club el 1997, Collet (soci 1.431) es va incorporar al consell com a responsable de l'àrea social. 15 anys després, en una rocambolesca ...

En la temporada 1989-1990 l’Espanyol va baixar a Segona per tercera vegada en la seva història. Les decepcions al camp solen esmorteir-se amb reivindicacions a les graderies, també a les penyes. Va ser llavors quan va aparèixer un jove Joan Collet per fundar la penya espanyolista d'Argentona. Veí de Daniel Sánchez Llibre al Maresme, quan l'empresari de Vilassar va agafar les regnes del club el 1997, Collet (soci 1.431) es va incorporar al consell com a responsable de l'àrea social. 15 anys després, en una rocambolesca junta el 2012, va ser elegit president. Una espècie d'american dream versió periquita. “Quan era nen i mirava el president Meler sentia molta admiració per ell. Ha estat un orgull molt gran i personalment em sento molt honrat”, va dir Collet, emocionat, ahir, després de dimitir, juntament amb el seu consell d'administració, de la presidència de l'entitat blanc-i-blava per donar pas a la nova etapa de Rastar Group.

Ens hauria agradat que el traspàs de poders es produís d’una manera diferent, però el nou propietari ha decidit que fos així

Joan Collet, expresident de l'Espanyol

“Han estat anys difícils, ho hem passat malament. Un club sempre ha de buscar l'equilibri entre l'àmbit econòmic i l'esportiu, però quan el tema econòmic no va bé no es pot tenir un projecte esportiu”, va explicar Collet; “ha estat un camí ardu, però crec que l’hem sabut tirar endavant”. Quan es va fer càrrec de l'entitat el deute net vorejava els 145 milions d'euros i el club tenia prop de 30.000 socis; avui, les obligacions que s’han de pagar són aproximadament de 100 milions i els abonaments estan al voltant dels 25.000. La conjuntura econòmica del país i del futbol espanyol no ajudaven a dirigir un club embarcat en un crèdit milionari per pagar la construcció del nou estadi (en l'actualitat deu uns 35 milions). El seu pitjor moment va ser a l'estiu del 2013, quan els treballadors del club feia més de dos mesos que no cobraven i pressionaven les obligacions amb Hisenda. Collet va allargar fins al final el traspàs de David López al Nàpols per rendibilitzar millor l'operació. “Amb el temps es reconeixerà el treball de Joan al capdavant del club en una etapa financera tan delicada per a la nostra institució”, assegura un treballador de l’Espanyol.

No obstant això, el seu adéu no va ser el que hauria desitjat. La seva relació amb Sánchez Llibre estava desgastada i ell ja estava “cansat”. “La nostra dimissió és voluntària per no posar pals a les rodes a la nova direcció del club”, va explicar Collet, “però ens hauria agradat que el traspàs de poders es produís d'una manera diferent. Amb un altre ritme. El nou propietari ha decidit que sigui així i nosaltres el respectem”. El ja expresident de l’Espanyol volia deixar el club en la junta extraordinària d'accionistes del març, quan s'aprovi el proper consell, que estarà dirigit per Chen Yansheng, el nou propietari. “No hem deixat el club a la deriva. Aquest club necessita girar el mitjó, un canvi de 180 graus. I nosaltres li desitgem molt d’èxit”, va concloure Collet, el president que va driblar la transició entre Sánchez Libre i Chen.