PP, PSOE, Podem i Ciutadans s’igualen a les grans províncies

Els quatre partits majoritaris en lluita, PP, PSOE, Ciutadans i Podem, s'igualen en nombre d'escons a les províncies més poblades, segons l'estudi realitzat per Metroscopia en cinc demarcacions estratègiques. La forquilla que s'estableix en cadascuna permet concloure que els quatre partits obtindran gairebé el mateix nombre de diputats en cinc grans circumscripcions, que sumen 106 escons. Les diferències en algunes es compensa amb d’altres. A Barcelona, el PP té menys representació que els altres, però ho equilibra amb el seu resultat a Madrid, València, Sevilla i Alacant.

El 50% de la ...

Els quatre partits majoritaris en lluita, PP, PSOE, Ciutadans i Podem, s'igualen en nombre d'escons a les províncies més poblades, segons l'estudi realitzat per Metroscopia en cinc demarcacions estratègiques. La forquilla que s'estableix en cadascuna permet concloure que els quatre partits obtindran gairebé el mateix nombre de diputats en cinc grans circumscripcions, que sumen 106 escons. Les diferències en algunes es compensa amb d’altres. A Barcelona, el PP té menys representació que els altres, però ho equilibra amb el seu resultat a Madrid, València, Sevilla i Alacant.

El 50% de la població espanyola resideix en 100 grans ciutats sobre les que els partits polítics es bolcaran en les eleccions del 20-D. L'alarma va sonar en els dos grans partits, PP i PSOE, en les eleccions municipals del maig passat perquè va ser en les grans urbs on Ciutadans i Podem hi van irrompre de ple. Des de llavors, l'esforç de les principals formacions s'ha centrat a les ciutats que més diputats aporten. En el conjunt de les cinc províncies més poblades d'Espanya, cadascun dels quatre principals partits (PP, PSOE, Ciutadans i Podem) obtindrien entre 22 i 26 escons, segons l'estudi de Metroscopia. Això posa de manifest que els quatre caminen molt junts malgrat la creença establerta que els dos partits emergents tenen la seva màxima representació a les grans ciutats. Però, també aquí, el bipartidisme s’hi resisteix.

El PP obtindria entre 24 i 25 escons en aquestes cinc províncies; 24, el PSOE, i Ciutadans hi oscil·la entre 22 i 26. Podem hi aconseguiria 23 o 24 actes, tot i que sota aquestes sigles hi ha els escons que aportarien Compromís i Iniciativa per Cataluya-Verds.

Aquests resultats no difereixen gaire dels que va aportar dijous passat pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), com s'aprecia en el quadre superior, tot i que el centre oficial atorga una major representació al PP, menys al PSOE i a Ciutadans i amb una forquilla més àmplia a Ciutadans.

Si la comparació entre els dos sondejos no és gaire significativa, sí que resulta aclaparant per als dos grans partits el contrast amb el resultat que van obtenir el 2011 en aquestescinc províncies. El PP perdrà la meitat dels escons que va aconseguir en les últimes eleccions de 2011, mentre que els socialistes perdran en favor d'uns altres una desena d'escons.

Els 45 o 50 escons que sumarien Ciutadans i Podem en aquestes cinc circumscripcions posen en relleu el dràstic canvi que amb seguretat es produirà en la representació política d'Espanya després de les eleccions del proper 20 de desembre. Los dos partits emergents provocaran un autèntic cataclisme en les dues forces que han governat alternativament a Espanya des de 1982.

Pero no només PP i PSOE se’n veuran alterats. En aquestes cinc províncies, Esquerra Unida aconseguirà cinc escons, mentre que ara oscil·la entre 1 i 3. No en quedarà res dels 5 que pertanyien a UPyD, ja que els seus electors han emprès el camí cap a Ciutadans.

Això és el que ha passat a Madrid, on el PP obtindrà 11 escons, quan fa quatre anys la candidatura que va encapçalar Mariano Rajoy en va tenir 19. UPyD, encapçalat per Rosa Díez, va portar quatre diputats al Congrés. En l'actual estudi, el partit d’Albert Rivera obtindrà entre 9 i 10 diputats, mentre que el PSOE baixa de 10 a 7. La fugida de vots cap a Podem a Madrid procedeixen del PSOE perquè el partit de Pablo Iglesias aconseguiria 7 escons, que vindrien d'antics votants socialistes i d’IU. Aquesta última coalició passa de tres escons a un o dos.

Aquests resultats no són cap sorpresa per als dos grans partits, tampoc per IU, perquè el seu punt de referència ja no són les legislatives de 2011, sinó les municipals i autonòmiques del maig passat. El cop el patiran en aquests comicis amb la irrupció dels partits que lideren Albert Rivera i Pablo Iglesias.

A Barcelona el resultat va ser pèssim per a socialistes i populars i així es tornarà a reflectir en aquestes eleccions, si bé el PSC va aguantar millor que el PP. L’esquerra en la qual està integrada Podem, entorn d’En Comú Podem, seria la força més votada (amb 7 o 8 escons), seguida de Ciutadans amb 6 o 7, mentre que el PSC podria obtenir 6 escons en la llista que encapçala l'exministra de Defensa Carme Chacón. El PP es quedaria amb 3 escons, mentre que Democràcia i Llibertat ( abans Convergència Democràtica de Catalunya) empataria a 4 escons amb Esquerra Republicana. De nou, el partit d’Albert Rivera revalidaria el bon resultat que va obtenir en les eleccions autonòmiques del 27 de setembre.

L'excepció catalana no es produeix a València, on els quatre partits s'apropen, tot i que el PSOE se’n despenja amb un escó menys. El mateix passa a Alacant, encara que en aquesta província és Ciutadans qui queda una mica per sota dels altres.

La supremacia a Sevilla l'ostenta el PSOE, amb cinc possibles escons, seguit del PP amb tres, mentre que els dos emergents empatarien amb dues actes cadascun. Andalusia es confirmaria com la comunitat autònoma en la qual el PSOE obtindrà bons resultats. El pacte d'investidura entre socialistes i Ciutadans per fer presidenta de la Junta d'Andalusia a Susana Díaz no ha fet minvar el suport a cap dels dos.