El Govern d’Aguirre va dilapidar 105 milions a la fallida Ciutat Judicial
La societat pública Campus de la Justícia ha tancat els comptes, als quals es van injectar 130 milions, amb un patrimoni net de 25 milions
El Govern de l'expresidenta Esperanza Aguirre va dilapidar 105 milions d'euros en la que havia de ser la ciutat judicial més gran del món, tal com ella va pregonar el 2007 en posar-hi la primera pedra. Campus de la Justícia, una firma 100% del Govern regional i creada per aixecar aquesta megaciutat, va ser liquidada el juliol del 2014 sense complir cap dels seus objectius, després de nou anys de funcionament. En el seu tancament, aquesta societat pública ha deixat un patrimoni net de 25.082.339 euros, del total de 130 milions que hi va injectar la Comunitat de Madrid, segons la documentació en...
El Govern de l'expresidenta Esperanza Aguirre va dilapidar 105 milions d'euros en la que havia de ser la ciutat judicial més gran del món, tal com ella va pregonar el 2007 en posar-hi la primera pedra. Campus de la Justícia, una firma 100% del Govern regional i creada per aixecar aquesta megaciutat, va ser liquidada el juliol del 2014 sense complir cap dels seus objectius, després de nou anys de funcionament. En el seu tancament, aquesta societat pública ha deixat un patrimoni net de 25.082.339 euros, del total de 130 milions que hi va injectar la Comunitat de Madrid, segons la documentació en poder d'EL PAÍS.
Els 24 milions de l'Audiència
A Valdebebas estava previst aglutinar-hi tots els edificis judicials de Madrid, dispersos ara en una vintena de seus (la Comunitat gasta a l'any 39,9 milions en lloguers de seus judicials). La ciutat també havia buscat un espai per acollir la seu de l'Audiència Nacional.
El Govern central, propietari de l'Audiència Nacional, va aportar al projecte 10 milions. Se'n van pactar 13, en pagaments fraccionats, però al Campus se li va oblidar demanar-ne un de 3,3 milions. Després del fiasco de la megaciutat, el Govern, que vol recuperar els seus 10 milions, ha optat per deixar l'Audiència al mateix lloc, però reformant-la: li ha costat 14 milions més (24 en total).
Els 105 milions gastats inútilment en aquest projecte faraònic (la diferència entre el que ha sortit de les arques públiques madrilenyes i el patrimoni net actual del Campus) han anat a parar a un sac sense fons ni benefici. Segons es desprèn de la citada documentació, els diners s'han gastat en auditories i més auditories (70.000 euros); en advocats, en gestories que cobraven per minut de feina quan només quedaven dos treballadors, a raó de 33 euros cada mitja hora). I també a rescabalar dissenys de projectes arquitectònics no consumats (per exemple, el del britànic Norman Foster, a qui hi ha hagut que abonar 10,6 milions del total de 13 milions que va reclamar per projectar dos edificis judicials idíl·lics dels dotze ideats). A Foster se li ha pagat aquesta quantitat malgrat que el Campus no troba el contracte que en el seu moment va signar Aguirre amb ell.
Altres milions se n'han anat a pagar a constructores que havien subscrit contractes per portar a terme obres (excepte una) no realitzades, 27.327.413 euros. En aquesta quantitat s'hi inclouen, a més, 6,4 milions d'indemnitzacions a proveïdors decretades per jutges després de plets amb la Comunitat; 11,4 milions més per rescissions anticipades de contractes; dos per pagament d'interessos i almenys quatre més per lucre cessant. Els únics pagaments, del total de 130 milions en despeses, per obres realitzades pugen a 17,3 milions.
A la megaciutat Aguirre hi volia crear 12 edificis amb la rúbrica d'algunes de les primeres figures de l'arquitectura mundial (a més de Foster, també hi va concórrer la iraquiana Zaha Hadid, el projecte de la qual també costava 13 milions, encara que aquesta només ha cobrat poc més de 50.000 euros perquè no va arribar a signar cap contracte). I, a més, Aguirre pretenia reunir la vintena de seus judicials disperses per la capital.
Els 130 milions injectats al Campus surten de la venda de dos edificis judicials públics (per 76 milions), de tres injeccions de vuit milions cadascuna aprovada pel Govern regional i 20 més demanats a l'Executiu central en el marc dels diners que va lliurar l'Estat perquè els organismes públics paguessin els seus proveïdors. I, finalment, 10 més que hi va aportar el Govern central. Els tres anys de més despesa al Campus van ser el 2007, el 2008 i el 2009 (94 milions).
Els 25 milions de patrimoni net que han quedat del Campus són la suma dels 7,3 de tresoreria amb què va tancar els seus comptes i els 17,5 en què ha estat taxat l'únic dels 12 edificis judicials que existeix als gairebé 400.000 metres quadrats sobre els quals es va projectar aquesta megaciutat. Tot això és avui un ermot enclavat al paratge de Valdebebas, entre l'aeroport de Barajas i el recinte firal de l'IFEMA de Madrid. De forma ovalada (vist des de dalt sembla un dònut), estava destinat a convertir-se en el nou Institut Anatòmic Forense de Madrid. En els últims anys ha hagut de ser desconillat diverses vegades. I per posar-ho en funcionament farien falta com a mínim cinc milions d'euros més. La seva costosa maquinària que porta el fred a les càmeres dels difunts està a punt de rovellar-se. El seu volum (14.000 metres quadrats) triplica amb escreix el de l'actual Anatòmic. “Els nínxols que té, 195, permetrien acollir sense problemes d'espai atemptats com el de l'11-M: tot un disbarat de megalomania”, ironitzen fonts coneixedores del fiasco multimilionari en què s'ha convertit aquesta fantasmal Ciutat de la Justícia. El Govern de Madrid va decidir paralitzar el projecte definitivament a finalitats del 2008, coincidint amb la crisi econòmica. Havia estat pressupostada en uns 500 milions i va decidir frenar-ho tot amb l'argument de no malvendre els sis edificis judicials públics amb els quals pretenia sufragar la inversió. Els dos que va vendre li van reportar 76 milions. I va traslladar els jutjats a altres edificis, que ara paguen un costós lloguer.
Una altra de les moltes despeses inútils que ha suportat el Campus és la relativa a les nòmines dels empleats. Una vintena. Després de l'aturada del projecte, la plantilla es va anar reduint, però el Campus va seguir pagant nòmines, amb els treballadors gairebé amb els braços plegats, fins a mitjan 2012.
En veure l'ermot i la deterioració del seu únic edifici, Ignacio González, vicepresident i delfí d'Aguirre (i el seu successor el setembre del 2012), va decidir liquidar el juliol del 2014 el Campus. Dos anys abans, en un intent desesperat per reduir els diners perduts, González va iniciar els tràmits per fer al mateix lloc una Ciutat Judicial, però molt menys ambiciosa. La idea, pagar a una empresa prop de 60 milions anuals durant “30 anys” i que l'adjudicatària aixequés diversos edificis judicials, però sense luxes. La vigilància de l'únic edifici testimoni de l'ermot de Valdebebas costa cada mes 12.000 euros als madrilenys. El 31 de gener del 2007, durant la col·locació de la primera pedra, i davant de la cúpula de la judicatura, Aguirre va glossar i es va congratular del "museu judicial arquitectònic" que construiria a Madrid, i va avançar: “I tot això, a més, sense cap cost per als ciutadans”.