Tornes canviades a la Lliga

Carles Rexach, exjugador, exentrenador, exdirector esportiu i exassessor, avui membre de la comissió tècnica, sempre oracle del Barça, afirma que per saber la sort de l'equip blaugrana n'hi ha prou d'observar cap a on bufa l'afició davant la pilota posada sobre la ratlla de gol de la porteria contrària del Camp Nou. Fa justament un any, el 17 de maig del 2014, la gent blaugrana tenia molt poca confiança en el Barça malgrat que en tenia prou de guanyar l'Atlètic per ser campió de Lliga. No es va animar ni amb la diana inici...

Carles Rexach, exjugador, exentrenador, exdirector esportiu i exassessor, avui membre de la comissió tècnica, sempre oracle del Barça, afirma que per saber la sort de l'equip blaugrana n'hi ha prou d'observar cap a on bufa l'afició davant la pilota posada sobre la ratlla de gol de la porteria contrària del Camp Nou. Fa justament un any, el 17 de maig del 2014, la gent blaugrana tenia molt poca confiança en el Barça malgrat que en tenia prou de guanyar l'Atlètic per ser campió de Lliga. No es va animar ni amb la diana inicial d'Alexis, ni amb les lesions de Diego Costa i Arda Turan i ni tan sols va protestar quan es va anul·lar un gol legal de Messi. L'Atlètic en va tenir prou amb la rematada de cap des de córner de Godín per cantar la victòria al Camp Nou: 1-1. Un resultat lògic si es té en compte que els blaugrana no van poder guanyar cap dels sis partits disputats contra l'Atlètic, inclosa la ronda de quarts de la Champions, i que l'únic trofeu conquerit va ser la Supercopa. El vent de l'afició anava en contra del mateix Barça. En un club extremista com el blaugrana, s'imposava el fatalisme.

Avui, per contra, es parla de triplet al Camp Nou. Les picades d'ullet del futbol li concedeixen precisament la possibilitat de conquerir la seva cinquena Lliga en set anys al Calderón. I la tendència d'ara és oposada a la de llavors perquè els blaugrana han guanyat els tres partits disputats —un de Lliga i la ronda de Copa— contra l'Atlètic.

Estan eufòrics perquè el Barça domina la pròpia àrea amb Bravo i la contrària, amb Messi, Luis Suárez i Neymar

Als barcelonistes no els fa por cap rival, se senten satisfets amb l'entrenador, per més que Luis Enrique assegura que no es pronunciarà sobre el seu futur fins que no acabi l'exercici futbolístic, i estan eufòrics amb un equip que, igual que l'any passat l'Atlètic, domina les àrees pel poder de Bravo en la pròpia i en la contrària de Messi, Luis Suárez i Neymar.

Un Valdés absent —21 gols encaixats en 26 partits—, el porter de la temporada passada era en els últims partits Pinto, que va encaixar 12 gos en 13 enfrontaments, xifres molt superiors a les que registra Bravo: 19 en 36. Els números dels atacants encara han experimentat una millora molt més important: Messi va sumar 28 gols i 11 assistències amb Martino d'entrenador mentre que avui, resituat com a extrem dret, en suma 40 i ha repartit 18 passades de gol a la Lliga. Neymar ha passat en una temporada de nou a 22. I Luis Suárez, el 9 clàssic des de l'octubre, en totalitza 16 i 14, menys que el xilè Alexis: 19 i 10.

L'estratègia va deixar de ser un factor en contra per jugar-hi a favor; el físic dels jugadors és envejable, res a veure amb el que disposaven els tècnics argentins, i l'organització —malgrat que l'entrenador és també novell— resulta estable després que s'hagi equilibrat l'aportació dels mitjos, sostinguts també per un rejovenit Alves i un excel·lent Piqué. La dinàmica és tan positiva que des del 4 de gener el Barça només ha concedit un empat —Sevilla— i dues derrotes —Màlaga i l'última, intranscendent, a Munic—, res a veure amb els empats que va cedir el curs passat amb el Getafe i l'Elx abans d'enfrontar-se l'Atlètic.

Animada per la resurrecció de Messi, que ha marcat 22 gols al conjunt blanc-i-vermell —18 en 17 partits de Lliga—, l'afició del Barça bufa perquè la pilota entri dins la porteria de l'Atlètic.