“Per al meu amic Pablo...”

Juan Carlos Monedero, cofundador de Podem, va publicar ahir a la nit, hores després de presentar la dimissió de tots els càrrecs del partit, una carta pública de comiat en què reivindica que les bases que van servir per fundar Podem "segueixen intactes". No obstant això, assegura que se'n va per viure "sense els frens dels òrgans col·legiats; sense les penúries de les organitzacions (també, i això m'ho perdo, sense les seves grandeses); sense el dogal de les urgències electorals".

...

Juan Carlos Monedero, cofundador de Podem, va publicar ahir a la nit, hores després de presentar la dimissió de tots els càrrecs del partit, una carta pública de comiat en què reivindica que les bases que van servir per fundar Podem "segueixen intactes". No obstant això, assegura que se'n va per viure "sense els frens dels òrgans col·legiats; sense les penúries de les organitzacions (també, i això m'ho perdo, sense les seves grandeses); sense el dogal de les urgències electorals".

La carta, publicada a la pàgina web comiendotienerra.es, del diari publico.es, es titula "Al meu amic Pablo". Hi explica, de manera directa, els motius que l'han portat a recuperar la seva llibertat d'opinió, exalta la seva amistat amb Pablo Iglesias, qüestiona la burocratització dels partits i posa en solfa els mitjans de comunicació crítics.

Però, malgrat la dimissió, diu que el projecte de Podem està molt viu: "Quan vam fundar Podem, ens acompanyaven tres conviccions que avui, després de presentar a Pablo la meva dimissió dels càrrecs de direcció del partit, segueixen intactes. No se'ns han mogut perquè ens van néixer de molt endins. Segueixen ferms perquè les vam cuidar durant molt temps, atenent a tots els seus racons, a les seves promeses i també als seus riscos".

Monedero explica que en la seva fundació tenien a favor seu "el motí de Squillace que va suposar el 15-M" i, sobretot, un objectiu: "La necessitat de dir als responsables de buidar la nostra democràcia que podien guanyar, però que no ens estaven convencent; la necessitat de construir un relat que acabés amb la resignació a què es convidava al nostre país; i la convicció que per canviar la nostra democràcia havíem de recuperar, al costat de la intel·ligència, l'emoció, que havíem de parlar amb la mateixa veu amb què parlàvem cada dia, que havíem de reinventar les nostres tradicions perquè tot l'esforç de les nostres persones grans no es fes malbé".

L'ex número tres afirma que amb la seva renúncia pretén "empènyer amb molta més força aquest projecte". És llavors quan diu: "Sense els frens dels òrgans col·legiats; sense les penúries de les organitzacions (també, i això m'ho perdo, sense les seves grandeses); sense el dogal de les urgències electorals. Sense el verí dels mitjans ni els seus enganys que degraden. Recupero una veu que només em representa a mi mateix. Que no compromet si no a qui estigui d'acord amb els meus errors i amb els meus encerts, i que treu als que viuen de la falsedat la possibilitat d'atribuir a ningú que no sigui jo mateix les meves opinions".

Després d'enaltir Pablo Iglesias i les bondats de l'amistat entre tots dos, Monedero afirma que vol "recuperar" els seus sopars amb Iglesias, "lluny de les intrigues dels mitjans", perquè aquest li tiri enlaire "algun capítol de Game of Thrones que", diu, "encara no hauré vist". Per la qual cosa ell li dirà "que com és possible que encara no hagi vist la versió anglesa de House of Cards".

Monedero conclou reivindicant el lideratge d'Iglesias: "En política, mai he sentit tanta seguretat com quan ell està a prop, tenint cura sempre de tots els que estem en aquesta baralla. Qui no entengui això no entendrà per què Pablo Iglesias té el mandat de governar el nostre país. Avui mateix seguim en aquesta baralla. Pablo com a secretari general en la Mesa Executiva de Podem. Jo, igualment a Podem, però en una nova tasca".