El Madrid fa una passejada

Fly Emirates contra Hierros Servando. L'aparador comercial de cada samarreta subratllava la dimensió dels contendents, una superpotència com el Madrid davant un Eibar laudable i exemplar, que maquilla amb ànima i fe la seva condició de polzet. Ha passat amb dignitat per Chamartín, no ha estat el Granada. El Madrid l'ha liquidat en un passejada, ferm en el primer acte i regulador en el segon. Davant les estretors que arriben, l'equip s'ha refrescat i alguns del segon escamot han deixat la seva marca, com Chicharito i Jesé, g...

Fly Emirates contra Hierros Servando. L'aparador comercial de cada samarreta subratllava la dimensió dels contendents, una superpotència com el Madrid davant un Eibar laudable i exemplar, que maquilla amb ànima i fe la seva condició de polzet. Ha passat amb dignitat per Chamartín, no ha estat el Granada. El Madrid l'ha liquidat en un passejada, ferm en el primer acte i regulador en el segon. Davant les estretors que arriben, l'equip s'ha refrescat i alguns del segon escamot han deixat la seva marca, com Chicharito i Jesé, golejadors. Forçats a la cambra fosca per la jerarquia innegociable dels qui els avancen en el lloc, l'un i l'altre almenys han brindat per un dia. Arribat el tram decisiu del curs, al Madrid no li sobrarà ningú.

D'inici, el Madrid ha complert amb escreix, que s'ha pres a pit el partit fins que s'ha posat en clar avantatge. No s'ha demorat, no ha discriminat la jornada, per molt que el cartell no fos de gala. L'Eibar, un club encomiable, però sense cap solera en l'elit, podria provocar un atac narcisista dels blancs, amb l'Atlètic i la Champions a tocar. No ha anat així, i l'equip d'Ancelotti no s'ha fet el ronsa durant una hora. Llavors, de forma voluntària, el tècnic italià ha agitat la banqueta amb clar senyal de treva. Europa, ja sí, estava a la vista. D'aquells que han jugat els últims trenta minuts és més que previsible que solament Varane –Pepe ha acabat amb molèsties- i Cristiano s'alineïn el dimarts com a titulars.

Mentre ha estat immers a la feina, el Madrid, amb molts secundaris allistats, cas de Keylor Navas, Arbeloa, Jesé, Illarramendi i Chicharito, i qui sap si a partir d'ara també Isco, ha estat dinàmic. No ha concedit ni aigua al seu rival, ha gestionat bé la pilota, un artefacte estrany pels de Garitano, i ha estat profund, sobretot per les ribes. Han remat bé Arbeloa i Marcelo, escortats per Jesé i Isco, qui millor ha interpretat com destapar el partit. Davant d'equips amb doble persiana, com aquest Eibar amb dues línies que acovardeixen molt juntes, res millor que algú que s'infiltri a les trinxeres. Amb els seus regatejos i ganyotes amb la cintura, el malagueny ha guanyat cada assalt individual per saltar barreres i desordenar l'adversari.

Amb la facilitat d'Isco i amb la intensitat necessària per sotmetre l'Eibar, que ha trigat 37 minuts a conèixer Keylor Navas, el Madrid ha assetjat el seu rival, incapaç de subjectar la pilota uns segons, sempre a rebuf, al filferro. Solament el temps podia minvar la destinació del quadre d'armes. O algun embruixament, com el previ al fet que s'obrís el marcador. En un córner, Ramos ha disparat al travesser, el rebuig ha arribat a Isco, la rematada del qual ha estat de billar, una increïble carambola de pal a pal. Chicharito ha caçat el rebot i ha marcat, però en fora de joc. Esbufegava l'Eibar, fins que Cristiano li ha fet un bany de realitat de forma imprevista. Perquè el portuguès havia fet 56 llançaments de falta sense fer diana. No marcava d'aquesta manera des del 29 d'abril de 2014, davant del Bayern. Als vint minuts, la seva sabatada llunyana i centrada ha fet una burla a Irureta, al qual la pilota ha fet treure la llengua. Després, el porter sí que ha estat sòlid en moltes jugades.

Amb aquest rutinari del gol que és Cristiano, els blancs han obert el full de ruta davant un contrari superat per l'escena. Governava Isco, s'animava Modric, Illarra sostenia la bastida per davant del piquet central i per fora ventilaven els laterals. Per aquesta drecera ha arribat el segon gol després d'una jugada molt cartesiana. Isco ha enganxat amb Jesé, que ha vist com es doblegava Arbeloa i l'ha assistit de forma tan precisa com ha fet defensa amb Chicharito. La rematada de cap del mexicà, molt actiu per tot el front d'atac, ha estat de llibre.

El Madrid ha guanyat el descans sense ni una rascada, la tarda era per a un massatge. I així ha estat a la represa, amb l'Eibar amb tres centrals, més animats. Els d'Ancelotti han posat el fre, han canviat de marxa, contemplatius. Hi ha molt merder per davant. El partit s'ha fet pla, solament rescatat pel bon gol de Jesé en la seva primera titularitat en gairebé un any. Missió acomplerta per a tots, pel Madrid que persegueix al Barça, pel qual podrà arribar sencer al Calderón, per als suplents amb rodatge per un dia… I per a l'Eibar, que no ha estat una titella.