Ancelotti, un savi a l’huracà

Carlo Ancelotti porta clavat un mig somriure a la cara des que va guanyar la Desena. Des de l'agost el veuen entrar a Valdebebas cada matí somrient, discret, clar. Es va assabentar que el club no renovaria Khedira ni fitxaria Arturo Vidal, com havia suggerit, i es va mostrar animat. Va saber que Di María se n'anava al Manchester en contra de la seva opinió, però va recuperar el gest afable. El van informar que havien fitxat James i no van advertir cap alteració al seu racó de pau. Tampoc quan li van anunciar que venia Kroos. Ni quan li...

Carlo Ancelotti porta clavat un mig somriure a la cara des que va guanyar la Desena. Des de l'agost el veuen entrar a Valdebebas cada matí somrient, discret, clar. Es va assabentar que el club no renovaria Khedira ni fitxaria Arturo Vidal, com havia suggerit, i es va mostrar animat. Va saber que Di María se n'anava al Manchester en contra de la seva opinió, però va recuperar el gest afable. El van informar que havien fitxat James i no van advertir cap alteració al seu racó de pau. Tampoc quan li van anunciar que venia Kroos. Ni quan li van dir que Alonso, el seu estimat lloctinent, seria traspassat al Bayern, l'entrenador del Madrid va perdre el tarannà serè.

La setmana passada el president Florentino Pérez va convocar una conferència per advertir que els mitjans de comunicació busquen l' "autodestrucció" del madridisme. El mandatari va criticar que procuressin influir en l'entrenador perquè deixés Gareth Bale a la banqueta. Cada vegada que l'hi recorden, Ancelotti deixa anar una rialleta sorda. En el clàssic d'avui, per descomptat, jugaran Bale i deu més.

Arrigo Sacchi, que va ser director esportiu del Madrid entre 2003 i 2005, creu que Ancelotti és l'entrenador ideal per al club de Chamartín. “Quan Carlo dirigia el Milan, el 2002, va demanar un defensa”, recorda. “I un dia em va cridar i em va dir: ‘M'han fitxat Rivaldo! què faig?’. ‘Posa'l a defensar!’, li vaig dir [riallada]. Ell hi està acostumat. Treballa per al club, és sempre proactiu, sempre judiciós i les seves esquenes són amples. El Madrid té un president fantàstic. Un crack que va canviar la història d'un club que s'estava morint. Però com tots els genis, també és una miqueta complicat. Florentino és molt intel·ligent i sap que Ancelotti és una parella fantàstica. Per mi, formen la parella ideal. Perquè Carlo podria relaxar-se. Però amb Florentino no et relaxes més!”.

Nascut a Reggiolo el 1959, Ancelotti és l'únic entrenador que ha guanyat cinc Copes d'Europa: tres com a tècnic i dos com a jugador. A simple vista, el seu aire de camperol distret no convida a imaginar dons excepcionals. Va ser el mateix Sacchi qui va saber detectar el seu talent i explotar-lo com ningú quan el va fitxar per al gran Milan. “Quan juguem la semifinal de Champions contra el Madrid, el 1989”, recorda el mestre; “el dimarts de la vigília Albertini va trencar el turmell a Evani, i vaig haver de canviar-lo. En aquest moment Rijkaard jugava com a defensa: podia avançar-lo. Podia posar Gullit com a mitja punta i Donadoni com a extrem. Podia fer moltes coses. Vaig preferir avançar Rijkaard, situar Costacurta al seu lloc i Ancelotti al lloc d'Evani. Em podrien haver dit: ‘Tu estàs boig!’ Carlo no tenia ni una sola característica d'Evani. Ni velocitat, ni rapidesa, ni cap experiència com a interior esquerra. Jo vaig confiar només en la seva intel·ligència. No sabia si jugaria bé o malament però sabia que ell era on havia de ser... Doncs bé, Carlo va marcar el primer gol contra el Madrid”.

“Florentino és un geni. I sap que Carlo és la seva parella ideal”, observa Arrigo Sacchi

Sacchi va canviar la història del futbol entre 1987 i 1991. Convertit al madridisme, ara es mostra preocupat davant el joc intermitent de l'equip que afronta el clàssic del Camp Nou. “En aquestes situacions Ancelotti és un mag”, avisa el tècnic. “Té intel·ligència, paciència... totes les virtuts de l'home savi. I coneix molt bé la seva feina”.

Ancelotti assenteix: “La paciència forma part de la meva personalitat. Aquest ambient m'ha ajudat a augmentar la paciència. Alguns em diuen que tinc una paciència il·limitada. Però hi ha límits. Em trobo bé, m'he trobat bé i estaré bé. En aquest món el més important és tenir el cap fred: en la meva relació amb la premsa, amb el club i amb els jugadors. Sobretot per afrontar aquest tipus de partits. I després una confiança total: un pensament que gairebé sempre és positiu. Encara que no tinguem una bona ratxa”.