Barça i Madrid redefineixen els seus migcampistes

La tradició diu que els migcampistes són els amos del partit i que del domini del centre del tauler depèn el que passi a les àrees. Amb aquest aspecte del joc es van decidir els partits i l'estil. I els clàssics també es van omplir de migcampistes per a la memòria: Muñoz, Del Sol, Zárraga, Santiesteban, Grosso, Velázquez, Del Bosque, Pirri, Netzer, Stielike, Michel, Zidane, passant per Schuster i Müller, que van defensar les dues samarretes, i també Gonzalvo, Segarra, Fusté, Asensi, Marcial i, és clar, Iniesta i Xavi, que amb Busquets van marcar el tempo dels duels en l'era de Messi. De vegade...

La tradició diu que els migcampistes són els amos del partit i que del domini del centre del tauler depèn el que passi a les àrees. Amb aquest aspecte del joc es van decidir els partits i l'estil. I els clàssics també es van omplir de migcampistes per a la memòria: Muñoz, Del Sol, Zárraga, Santiesteban, Grosso, Velázquez, Del Bosque, Pirri, Netzer, Stielike, Michel, Zidane, passant per Schuster i Müller, que van defensar les dues samarretes, i també Gonzalvo, Segarra, Fusté, Asensi, Marcial i, és clar, Iniesta i Xavi, que amb Busquets van marcar el tempo dels duels en l'era de Messi. De vegades el Madrid tocava i el Barça corria, i a l'inrevés. Ara el clàssic fa acte de presència amb les samarretes canviades. Aquest Madrid vol tenir la pilota.

El Barça podria haver jugat perfectament amb el migcamp que pot presentar demà el Madrid: Isco, Kroos i Modric. Tots tres eren a la cartera de futuribles del Barça, va parlar amb els tres i tots tres encaixaven en la seva idea de joc. Els tres, per diferents motius, no van arribar al Camp Nou. Però tots tres tenen l'anomenat perfil Barça: saben guardar la pilota, ajuntar-se, llegir els partits i no tenen pressa; en un rondo, els tres estarien més temps a fora que a dins.

Però el Barça ja no és el que era. Luis Enrique l'ha capgirat. Ha confiat la seva sort a l'arribada a porteria, tret molt propi del Madrid, des que es creia que n'hi havia prou amb Casillas i Ronaldo, el Gras, per dominar el camp. En la seva aposta, ha renunciat a elaborar. Ara Iniesta treballa i corre més i juga menys, Xavi interessa més al camerino que no pas al camp i aposta per Rakitic i Rafinha, bons futbolistes, més agitadors que no pas tocadors. El rondo ja és història, s'ha de volar i al Camp Nou ja no s'aplaudeix la possessió de pilota.

“M'agradaria tenir més pausa, però si podem marcar un gol en una contra no els demanaré que parin i tornin a començar”, ha dit Luis Enrique, que prefereix veure els volants a l'àrea contrària finalitzant i no elaborant tant. “Li surt de dins”, expliquen els que el coneixen, conscients que prefereix pressionar la pèrdua de pilota que començar el joc.

“Un equip és un puzle”, diu Sacchi. “I Kroos és extrem no migcampista"

Els tècnics del Madrid, per la seva banda, han arribat a una conclusió agredolça. Disposen d'una plantilla fantàstica en què destaquen quatre o cinc dels millors jugadors del món per ocupar la línia creativa en un esquema de 4-2-3-1. Modric, Kroos, James i Isco són fonamentals per combinar i assistir el punta. Hi ha sobreabundància de talent. Però aquest luxe contrasta amb dos obstacles. En primer lloc, la impossibilitat de trobar el lloc adequat en zones que ja estan ocupades per Bale, Benzema i Cristiano. En segon lloc, la necessitat d'acomodar-se al migcampista, on Kroos, Modric i Isco han de fer tasques defensives, contra el seu propi perfil. En aquesta posició al Madrid li falta un Busquets o un Alonso.

Arrigo Sacchi, que va ser director esportiu del Madrid i constitueix un element determinant en la formació de Carlo Ancelotti com a entrenador, observa el problema amb claredat. “Un equip és un puzle”, diu. “Si no poses totes les peces en la posició correcta l'equip no es forma. Kroos és un extrem que va jugar molt bé durant la primera part de l'any. Va ser una de les claus del Madrid en el primer clàssic. Però no és un migcampista pur”.

"Si Kroos jugués amb Xabi Alonso haurien pogut equilibrar l'equip”, apunta Quique Flores

Els analistes del Madrid tenen el problema ben estudiat. Els gols que més mal van marcar a l'equip coincideixen amb situacions del joc en què el migcamp es distancia de la línia de defensors i deixa un buit per on penetren els atacants o els migcampistes. Kroos és el primer responsable de cobrir aquest espai per no deixar exposats Ramos i Pepe.

L'alemany compta les seves badades per forats en defensa i gols que van fer molt mal al Madrid. El 2-2 a Anoeta; l'1-2 en el primer derbi, al Bernabéu; l'1-1 a Mestalla; l'1-0 i en el 2-0 a l'últim derbi, i l'1-1 en l'empat contra el Vila-real, van posar de manifest que Kroos no és un expert a tancar els passadissos interiors a la porteria. Si al seu costat només té dos extrems per tapar espais, perquè ni Bale ni Cristiano ajuden en defensa, el problema amenaça de convertir-se en una crisi.

“El migcamp del Barça és més equilibrat que el del Madrid”, apunta Quique Sánchez Flores. “Els davanters del Madrid són com trapezistes que actuen sense xarxa. Busquets ocupa molt camp per darrere mentre que Kroos, que durant tota la seva carrera ha jugat en posicions més avançades, no hi arriba. Si Kroos jugués amb Xabi Alonso haurien pogut equilibrar l'equip”.

Al Madrid li falta una peça per completar el puzle perfecte i el Barça se sent còmode saltant-se les estacions intermèdies. Les estadístiques indiquen un canvi: el centre del camp del Barça només ha participat en el 25% dels gols a la Lliga; els del Madrid ho han fet el 48%.

Luis Enrique els demana als seus mitjans que busquin a Messi. I Messi és el mestre per antonomàsia en l'art de guanyar l'esquena a jugadors com Kroos.