“Si fos possible, vindria aquí a entrenar-me”

De vegades, l'èxit, quan encara és recent, pot deixar un gest de desconcert, un aire de somni lúcid. Amb un somriure involuntari i una aparent falta de perspectiva per assimilar el que acaba d'aconseguir, Queralt Castellet (Sabadell, 25 anys) va exhibir la seva medalla de plata en mig tub (halfpipe), el primer podi espanyol en uns Mundials de surf de neu. “Encara tinc el cap en la competició”, reconeixia, escortada per Miguel Cardenal, president del Consell Superior d'Esports, i May Peus, de la Federació d'Esports d'Hivern.

Enmig d'aquest somni hi va haver una imatge reveladora...

De vegades, l'èxit, quan encara és recent, pot deixar un gest de desconcert, un aire de somni lúcid. Amb un somriure involuntari i una aparent falta de perspectiva per assimilar el que acaba d'aconseguir, Queralt Castellet (Sabadell, 25 anys) va exhibir la seva medalla de plata en mig tub (halfpipe), el primer podi espanyol en uns Mundials de surf de neu. “Encara tinc el cap en la competició”, reconeixia, escortada per Miguel Cardenal, president del Consell Superior d'Esports, i May Peus, de la Federació d'Esports d'Hivern.

Enmig d'aquest somni hi va haver una imatge reveladora. Castellet mirant Castellet. La medallista, abstreta, observant per primera vegada en condicions la seva actuació en el campionat. Primer, la mànega que li va assegurar el podi i després les altres dues, en què va caure quan intentava un backside 900. “Aquí no em vaig invertir tant com a acostumo fer-ho, perquè sabia que el migtub estava tou”.

Castellet ja va estar a punt d'aconseguir una medalla olímpic per al surf de neu espanyol, però el somni es va truncar a Vancouver per una caiguda en un entrenament, i a Sotxi, en fallar quan acariciava el podi. “D'alguna forma m'he tret l'espina de Sotxi. El truc que em va fer perdre allà és el mateix que m'ha donat la medalla”. Després d'un temps entrenant-se a Nova Zelanda i als Estats Units, Queralt, que ja ha participat en quatre Mundials i tres cites olímpiques, s'ha establert a Laax, Suïssa. Una vida itinerant a la recerca d'un entorn on esprémer les seves qualitats. “Òbviament em sento una mica sola perquè a Espanya no hi ha gaire gent que practiqui aquesta disciplina”. La catalana va lamentar que no hi hagi facilitats per trobar potencial. “Fan falta instal·lacions”, va apuntar. “Si fos possible vindria a entrenar-me aquí”.

Espanya disposa de 97 llicències de competició en surf de neu. Només en esquí alpí, per esmentar l'esport de neu majoritari, n'hi ha 2.199. Com a resposta de la reclamació de Queralt, a la federació puntualitzen que Espanya té dos superpipe, el mig tub amb les dimensions adequades per preparar les cites d'elit.

De moment no sembla que sigui suficient per a la gran figura del surf de neu espanyol, que aquest dilluns ja volava a Suïssa per posar rumb a Colorado, els Estats Units, on esperen els X-Games, la seva ambició més immediata. A llarg termini, seran els mundials de Sierra Nevada, el 2017, un enclavament immillorable per tenyir d'or la seva històrica gesta.