Síria denuncia un atac aeri d’Israel prop de Damasc
Els bombardejos, que no van causar víctimes, s'haurien dirigit contra un comboi de míssils avançats que el règim enviava al Líban, segons els mitjans israelians
L'agència oficial de notícies siriana Sana i la televisió pública del règim de Bashar al-Assad han denunciat aquesta tarda un suposat ...
L'agència oficial de notícies siriana Sana i la televisió pública del règim de Bashar al-Assad han denunciat aquesta tarda un suposat atac de la Força Aèria d’Israel contra el seu territori. Segons tots dos mitjans, avions israelians haurien atacat dues zones on no s'estaven produint combats, en el perímetre rural de Damasc i a la localitat propera d’Al Dimas, a uns 25 quilòmetres de la capital del país i molt propera a la frontera amb el país veí, el Líban. No s'han reportat baixes humanes. Els mitjans afins a Hezbollah, el partit-milícia xiïta libanès prosirià, també han confirmat aquesta informació, que Israel s'ha negat a valorar de moment.
L’Observatori Sirià pel Drets Humans, un grup opositor que documenta els crims al país des de la seva seu de Londres, ha reportat en el seu web que nombrosos testimonis han explicat fins a 10 explosions importants a la zona d’Al Dimas, encara que no poden aclarir-ne l’origen. Diaris israelians com The Jerusalem Post sostenen que l'atac podria haver-se dirigit contra un comboi de míssils avançats S300, de fabricació russa, que pretenia enviar-se des de Síria cap al Líban. No obstant això, el president rus Vladímir Putin, va dir el setembre que el lliurament d'alguns components essencials per a la seva fabricació s'havia paralitzat. Els grups contraris a Assad es divideixen a l'hora d'afirmar si el dictador té o no en el seu poder aquest escut antiaeri.
Els mandataris israelians han repetit en nombroses ocasions que se senten plenament autoritzats per atacar els enviaments d'armes que puguin reforçar Hezbollah, contra el qual es van enfrontar en guerra oberta l'estiu de 2006.
L’exèrcit fidel a Assad ha qualificat l'atac de “flagrant” i confirma que ha causat danys en les seves infraestructures, encara que no especifica quins són ni el grau de destrucció aconseguit. A través d'un comunicat, la Comandància General ha assegurat que “les agressions d’Israel no desanimaran el govern en la lluita contra el terrorisme”. Denuncia que es tracta de la “prova” que Israel “està relacionat amb el terror regional”.
Des que el març de 2011 van començar els aixecaments populars contra Assad, després convertits en una guerra intestina entre opositors i acòlits del règim, Damasc ha repetit en nombroses ocasions que Israel estava ajudant la dissidència, en un intent de soscavar la imatge de l'enemic.
Precisament avui el diari Haaretz publica que diversos informes dels observadors de l’ONU en els alts del Golan durant els últims 18 mesos revelen que existeix una cooperació sostinguda entre Israel i sectors de l'oposició siriana. La informació, en poder del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, reporta contactes periòdics a la frontera dels alts del Golan entre membres de l’exèrcit israelià i personal de l'oposició armada siriana.
La força aèria israeliana ha portat ja a terme diversos atacs aeris contra Síria en els tres últims anys. Mai els ha reconegut oficialment però han estat assignats al seu exèrcit per Intel·ligències com la nord-americana. L'últim cop es va produir al juny, després que un morter arribat des del costat sirià matés un adolescent que es trobava a la frontera, en el costat israelià. Llavors es va confirmar oficialment que havien respost atacant nou infraestructures sirianes. El gener, el règim va reportar un altre suposat atac aeri contra un comboi a Latakia. Com l’atac denunciat avui, es calcula que se n’han pogut produir almenys sis, de més o menys calat, des de 2011.
Després de dècades de calma, Israel tem que el conflicte civil sirià afecti el seu territori i ha reforçat, per això, la vigilància en els alts del Golan, una regió de la qual es va apoderar a la guerra de 1967 i que es va annexionar unilateralment el 1981, en un moviment no reconegut internacionalment. Els dos països continuen tècnicament en estat de guerra i per això es mantenen observadors de l’ONU desplegats per vigilar una zona desmilitaritzada d'uns 70 quilòmetres.