Feliciano rescata Feliciano

Dret com un pal, com si l'esquena el martiritzés amb fuetades doloroses, Feliciano López  va remuntar el partit a quarts del Masters 1.000 de Xangai contra el rus Mikhaïl Iujni, Misha, el cosac de revés endimoniat (5-7, 6-4 i 6-4). El toledà va competir allunyant-se de tots els seus senyals d'identitat. Sense primer servei (54% de primers serveis, 37% en la primera mànega). Ancorat en la línia de fons. Sense anar a la xarxa. Sense gràcia a les cames. Com si l'esforç de tombar Rafael Nadal a la segona ronda i John Isner als vuitens com si hagués tingut el seu preu. Que amb aquestes lim...

Dret com un pal, com si l'esquena el martiritzés amb fuetades doloroses, Feliciano López  va remuntar el partit a quarts del Masters 1.000 de Xangai contra el rus Mikhaïl Iujni, Misha, el cosac de revés endimoniat (5-7, 6-4 i 6-4). El toledà va competir allunyant-se de tots els seus senyals d'identitat. Sense primer servei (54% de primers serveis, 37% en la primera mànega). Ancorat en la línia de fons. Sense anar a la xarxa. Sense gràcia a les cames. Com si l'esforç de tombar Rafael Nadal a la segona ronda i John Isner als vuitens com si hagués tingut el seu preu. Que amb aquestes limitacions l'espanyol aconseguís la victòria només s'explica per la seva obstinació a tocar una bola més, a donar vida als punts morts i a provocar així errors inexplicables en Iujni, que va acabar desesperat: tanta va ser l'obstinació de Feliciano, set i trencament de servei per sota (5-7, 3-4,  0-15), que el número 21 fins i tot va sobreviure a perdre el servei quan servia pel punt de partit (5-7, 6-4 i 5-3).

"Ha estat dramàtic", va descriure en els micròfons de Teledeporte el guanyador, que suma la victòria 200 de la seva carrera sobre el ciment. "No em trobava bé. Tenia l'esquena molt dura, i no tenia la gràcia d'altres dies. En el segon set he tingut un break quan ho tenia tot perdut i ha canviat tot", va afegir. "He recorregut a l'èpica".

La primera mànega va posar les bases del que seria l'enfrontament. Feliciano va anar darrere en el marcador des de l'inici, i des del començament va bregar per salvar aquesta distància. Va recuperar en blanc un trencament, va tenir les seves opcions de posar-se al capdavament, i va acabar cedint el parcial malgrat tenir dues boles de trencament quan Iujni va servir per aconseguir la primera mànega. Les anades i vingudes del lluminós van resumir les inseguretats de dos tennistes temorosos del rival, incapaços d'imposar les seves virtuts amb continuïtat i que van jugar gairebé sempre dubtant. Si el rus va sortir vencedor del primer parcial és perquè va jugar amb més risc en els moments decisius, i va atacar i va agafar les regnes dels intercanvis amb mans fermes, al contrari que l'espanyol, un tennista d'atac que va viure aquests pilotejos a la defensiva, de liftat en liftat, de tallada en tallada, enganxat a la línia de fons i sense ensenyar les dents.

I així, Feliciano es va veure set i break per sota, amb un peu al vestidor i mig bitllet comprat per tornar a Espanya. Amb 33 anys, no obstant això, el toledà ja és gat vell. Sense velocitat als peus, es va estirar una i mil vegades per convertir en globus defensius pilotes que havien de ser punts del rival. Una i mil vegades Feliciano va citar Iujni amb la necessitat de rematar el piloteig, i una i mil vegades va fallar el rus. D'aquests errors es va contagiar la resta del seu joc, que va començar a dessagnar-se pel drive. I Feliciano va recuperar el trencament que havia concedit en el segon set. I després en va aconseguir un altre per apuntar-se el parcial. I llavors, mentre es cobria en cada descans l'adolorida esquena amb una tovallola, va anar a totes per aconseguir guanyar el partit i va posar la diana en el drive dubitatiu de Iujni i va intentar controlar els seus propis nervis, que van fer que cedís el servei quan treia la pilota de la victòria (5-7, 6-4 i 5-3).

El toledà, cansat, jugarà les semifinals contra Gilles Simon. A l'espera del que faci David Ferrer amb Novak Djokovic a quarts, té una oportunitat única de jugar per primera vegada la final d'un Masters 1.000