Hong Kong evoca l'esperit de Tiananmen

Al Govern local de Hong Kong li va sortir el tret per la culata amb el permís que va concedir a la policia per usar gas lacrimogen i gas pebre contra els manifestants pro democràcia el diumenge. Aquest dilluns, desafiadors, molts més manifestants que dies previs —100.000 segons els organitzadors— van ocupar les artèries principals de la ciutat, però no hi havia amb prou feines presència de forces antidisturbis, per ordre del cap de l'Executiu, Leung Chun-ying. Una victòria per als ciutadans, encara irats pel que consideren que va ser un ús desproporcionat de la força, però que també declaraven...

Al Govern local de Hong Kong li va sortir el tret per la culata amb el permís que va concedir a la policia per usar gas lacrimogen i gas pebre contra els manifestants pro democràcia el diumenge. Aquest dilluns, desafiadors, molts més manifestants que dies previs —100.000 segons els organitzadors— van ocupar les artèries principals de la ciutat, però no hi havia amb prou feines presència de forces antidisturbis, per ordre del cap de l'Executiu, Leung Chun-ying. Una victòria per als ciutadans, encara irats pel que consideren que va ser un ús desproporcionat de la força, però que també declaraven la seva satisfacció per haver aconseguit fer-se seu el carrer, en una evocació de l'esperit dels fets de la plaça de Tiananmen el 1989. En aquella ocasió les protestes multitudinàries a Pequín van ser durament reprimides fins i tot amb tancs.

L'ambient era molt diferent de les tensions dels dies anteriors. Desenes de milers de hongkonguesos, majoritàriament joves, atapeïen els carrers al centre de l'excolònia britànica en actitud festiva. Uns quants havien passat allà la nit, dormint al terra. Molts havien portat entrepans i begudes, i seien sobre l'asfalt en una mena de romeria laica. D'altres, els més propers a la seu del Govern local —al costat de la qual van tenir lloc les pitjors càrregues policials— sense espai per seure, estaven dempeus mentre corejaven eslògans. Molts reconeixien que no hi haurien anat sense la repressió policial prèvia.

En Jackie, un estudiant de 21 anys, i la seva amiga Cary, de 20, que exigien a crits la renúncia de Leung, així ho declaraven. “Vam veure per televisió la violència de la policia, ens vam enfadar molt, i vam sentir que havíem de venir. El Govern de Hong Kong mai no s'ha dignat a respondre a les nostres demandes i ara empra la violència. Vindrem fins que ens escolti”, sostenien.

Els manifestants estan perfectament organitzats. Han establert llocs de primers auxilis, nombrosos punts de subministrament gratuït de menjar, begudes —imprescindibles en l'aglomeració sota temperatures superiors als 30 graus— i els productes bàsics per fer front a les càrregues de gasos policials: tovalloles, plàstics, màscares... Molts voluntaris porten bosses d'escombraries per recollir escrupolosament qualsevol deixalla. Les escombraries se separen per al reciclatge. Les àrees de gespa amb el cartell “No trepitgeu” romanen immaculades. Malgrat la munió, ningú no hi posa ni un peu al damunt ni hi llança cap ampolla buida.

La figura més impopular, amb diferència, és la de Leung. “Leung Chun-ying, dimiteix ara!”, és l'eslògan més corejat de la concentració, per milers i milers de veus a l'uníson. Una careta gegant del cap del Govern amb ullals rep els esbroncs més sonors de la nit. Algú, amb un sentit de l'humor macabre, ha erigit davant d'un autobús transformat en lloc de primers auxilis un altar com els que en la cultura xinesa es reserven als morts, amb espelmes, encens i ofrenes de fruites, i el lloc d'honor en el conjunt s'ha reservat a una foto del líder de l'Executiu, sota el lema “Vergonya, Leung”.

La protesta, que fins al diumenge se cenyia a un àrea limitada i relativament apartada del trànsit al centre de l'illa de Hong Kong, s'ha estès arran de la repressió del diumenge no només per una àmplia zona del districte polític i financer, sinó també per dos dels nuclis comercials i turístics principals del territori autònom, Causeway i Mong Kok, a la península de Kowloon.

“Mai no vam esperar tanta participació. No ens fiem prou de la gent”, declara el professor universitari Chan Kin-man, un dels cofundadors del moviment civil Occupy Central with Peace and Love (Ocupem Central amb Pau i Amor), convocant de la seguda. Segons ell, la clau de l'èxit del moviment va ser que els manifestants no només no es van retirar sinó que es van multiplicar després de les càrregues del diumenge. Aquesta resposta inesperada de la població va fer que el cap de l'Executiu local canviés de tàctica. “Una duresa encara més elevada hauria significat declarar l'estat d'excepció, potser fer intervenir les tropes de l'Exèrcit Popular d'Alliberament [que disposa d'una caserna en la colònia]. Probablement ho va consultar amb Pequín i li van dir que no”, considera Chan.

L'origen de les protestes rau en la proposta de reforma electoral per l'excolònia que Pequín va anunciar el 29 d'agost. Encara que —tal com s'havia compromès Pequín fa anys— introdueix el sufragi universal, imposa una sèrie de condicions destinades, segons el moviment pro democràcia, a garantir que els candidats tindran el vistiplau de Pequín. En resposta, Occupy Central va proclamar “el començament d'una era de desobediència civil”. Des de fa una setmana els moviments estudiantils estan en vaga. El divendres, una seguda a la seu del Govern autònom va acabar amb el desallotjament de 150 joves. Un total de 78 persones van ser detingudes en unes protestes que es van perllongar tot el cap de setmana i que van fer que Occupy Central avancés el començament de la campanya per reclamar més democràcia.

La data marcada en tots els calendaris és la del dimecres 1 d'octubre, dia nacional de la Xina, la data original del començament de la campanya de desobediència civil d'Occupy. Chan considera necessari mantenir les mobilitzacions fins llavors. El Govern local va anunciar el dilluns que suspèn la cerimònia de focs artificials prevista per a aquest dia. “És un reconeixement de debilitat. Nosaltres, en canvi, estem agafant impuls. Cal aprofitar-ho”, sosté el professor.