Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
AGENDA

Viatge del Blue Note al Jamboree

A hores d'ara el gadità resident a Barcelona Chano Domínguez ja és un clàssic del jazz nacional —i també internacional, sense complexos—, un tòtem del flamenc jazz que passarà a la història per haver introduït amb solidesa el llenguatge del flamenc a l'estètica del piano jazz; per haver seduït personatges com el trompetista Wynton Marsalis; per haver inventat, en definitiva, un nou llenguatge jazzístic i flamenc.

Conèixer la trajectòria de Domínguez és entendre el seu so. Als dotze anys va entrar a formar part del cor de la seva parròquia. Va ser l'excusa perfecta per començar a tocar d'amagat el vell orgue de l'església gaditana del costat de casa. El piano va ser l'epifania de la seva vida. No l'importa tocar el piano on sigui, tant és que sigui en grups de música folklòrica o en bandes de tall més comercial.

L'inventor del flamenc jazz ofereix concerts de profunditat i de piano virtuós

Domínguez, que va començar la seva carrera artística com a membre del grup de rock andalús Cai, a la dècada dels vuitanta va treblallar en el llegendari grup espanyol Hiscadix, i això li suposa situar-se en el panorama internacional del jazz. També va fer furor a partir de la dècada dels noranta del passat mil·lenni amb la publicació de discos com Chano (Nuba, 1992), el primer que va enregistrar amb el seu llegendari trio, Hecho a mano (Nuba, 1996), Imán (Nuba, 1999), Oye cómo viene (Lola, 2002), New Flamenco Sound (Verve, 2006) o En directo. Piano solo (Nuba, 1998). També cal tenir en compte, a banda, 10 de Paco (Milestone, 1994), la recreació de peces llegendàries de Paco de Lucía.

Precisament, és quan s'enfronta sol al piano quan se'ns permet descobrir millor els matisos, la profunditat (jondo en diuen) d'aquest mestre que va formar part de la inigualable nòmina de protagonistes del film del director madrileny Fernando Trueba Calle 54, i és avui un dels pocs espanyols que pot presumir d'haver gravat per al mític segell Blue Note. De nou el Jamboree regala una perla al perseverant i sofert públic jazzístic de Barcelona. A més, en ambients com en la cava de la plaça Reial, el gadità sembla encara un artista més complet.

És amb Calle 54 que Chano Domínguez arriba a un públic més ampli, que connecta amb la seva heterogeneïtat. En aquest film, Trueba ret homenatge a la música de jazz llatí i compta amb la participació de reconeguts artistes com ara: Chucho Valdés, Paquito D'Rivera, Gato Barbieri, Cachao, Patato, Jerry González, Bebo Valdés, Michel Camino, Eliane Elías o el rei del timbal Tito Puente. Només Chano Domínguez no és directament un representant d'aquest so, no té el pedigrí, però sí que en té el so. Cal recordar que la banda de la sonora de Calle 54 es va editar en disc i va ser nominada als Premis Grammy Llatins 2001, a més de ser un èxit de vendes.

CHANO DOMÍNGUEZ

Divendres

Jamboree

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 2 de febrero de 2012