Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
PENSANT-HO BÉ

Geografia possible

Els recorreguts del GPS no tenen context i la mirada de Google Maps és tan útil i internacional com estandarditzada i freda. Ara com ara no hi ha cap altre mapa de Catalunya com l'atles de carreteres que reedita Geoestel. I aquest mapa només el tenim nosaltres. El millor, emperò, és que és molt més que un atles, és un excel·lent llibre d'economia, d'història i de narrativa.

Els mapes expliquen el perquè del nom d'aquell polígon que agafa els camps i els topònims d'una masia que s'ha transformat en magatzem de peces per a la Seat. Ens dibuixen les obscenitats del creixement urbanístic d'Alcarràs, de Figueres o de l'Ametlla del Vallès, sembla que estiguem cansats després de tant créixer. Les discontínues de les carreteres projectades en la primera edició s'han acabat, però les que surten en el segon seran discontínues molt i molt de temps. Ja sabem on som tots plegats, amb una precisió 1:50.000.

No és un mapa mut, és un mapa polític. Aquests puntets de la quadricromia parlen de nosaltres i d'una pàtria tan petita que, com deia el poeta, la somiem completa. Ara mateix no és ni rica ni plena i per damunt dels nostres caps ja no s'enlaira Spanair, però és un país. Sí, hi ha mancances i també li sobren alguns personatges, però a l'atles les carreteres tenen història, i s'hi veuen les ciutats i els pobles, les àrees industrials i agrícoles, el mar, els rius i les muntanyes. I la capital. Vaja, allò que se'n diu un estat socialment, culturalment i econòmicament viable. Què li falta? Un referèndum? La Audiencia Nacional s'ho hauria de mirar bé. Ja he dit que era un mapa polític i que no era mut.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 2 de febrero de 2012