Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

Detectius casolans

El primer episodi de qualsevol sèrie vol ser pro-gramàtic. Cal definir els personatges, els centres d'interès argumental, l'estètica de les escenes, la gosadia temàtica... TV-3 va estrenar fa quatre dilluns Kubala, Moreno i Manchón i en la seva presentació va tocar moltes tecles. D'entrada, i això sembla inamovible, tenim una parella de detectius més aviat modestos. No són una gran empresa ni els cauen grans assumptes. Un és exfutbolista i l'altra, exmosso. Un té una vida familiar estable, amb retrets, i l'altre, està divorciat. Aquest va tenir una escena que recordava els problemes com a pare de Clint Eastwood a Ejecución inminente. La feina el fa descuidar el compromís de portar a passejar la filla petita que viu amb la mare. Al final del primer capítol s'hi va incorporar una noia, molt decidida i particularment resolutiva.

Els dos primers casos on els vam veure treballant, i resolent-los, és clar, van anar del frau d'un opositor que guanya la plaça enviant el seu germà a cantar els temes davant del tribunal i un mobbing immobiliari. Aquest darrer el van explicar amb algunes tombarelles sobre qui sembla la víctima de l'afer que acaba amb dos cadàvers. La segona setmana els detectius van concentrar-se a demostrar la innocència d'un condemnat que ha passat 12 anys a la garjola. Posat que tot acabi bé, ni que sigui una estona, fins i tot hi va haver alguna relaxació en els afers personals. Vam assistir a una amable guerra de dedicació paternal entre l'exmosso i el padrastre de la seva filla.

En el tercer episodi van enfilar tres històries, una de professional (amb l'habitual i fàcil capgirell final) i dues de domèstiques. Massa teca per perdre temps amb la cal·ligrafia.

L'obra és una idea de Diagonal TV, productora acreditada en sèries televisives. Per exemple, és la responsable de Ventdelplà. Això explica coses. L'actual riquesa i mala baba de la iconografia de les sèries negres no permeten que es reprodueixi l'estètica de sitcoms domèstiques. I a Kubala, Moreno i Manchón de vegades sembla que ets a Infidels —que les ganes de ser moderna la feien postissa— amb la càmera mirant de trobar, amb innocència, un punt de vista inèdit, com, de vegades, a un culebrot tradicional.

El millor capital de la sèrie són els actors i no solament els protagonistes. Al cine negre són vitals els secundaris. En canvi, la voluntat que a cada escena passin coses aparentment vitals, enfarfega. Amb prou feines hi ha climes: hi ha esdeveniments. El quart capítol va demostrar més interès en els afers domèstics dels protagonistes (la paternitat continua sent un problema per a un d'ells) que en els afers detectivescos, resolts a base de pinzellades.

Kubala, Moreno i Manchón vol ser una barreja d'intriga dramàtica i comèdia, però els salts de registre perjudiquen la primera. Massa condiments. On més patina és quan vol ser diferent dels millors exemplars del gènere.

'KUBALA, MORENO

I MANCHÓN'

Producció de Diagonal TV

TV-3. Els dilluns a la nit

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 2 de febrero de 2012