Allau d'estrenes escèniques
Des d'avui i fins diumenge el Festival de Tardor de Catalunya Temporada Alta presenta vuit espectacles de creació de gèneres molt diversos i en diferents funcions al llarg del cap de setmana; quatre dies ben atapeïts pensats per a programadors i professionals que permeten a l'amant del teatre inquiet fer un tast intensiu de les últimes propostes d'aquí i de fora.
Los hijos se han dormido (Sala La Planeta, 19 i 20 de novembre). L'argentí Daniel Veronese reincideix amb un altre txèkhov després d'Un hombre que se ahoga i Espia a una mujer que se mata, les seves personals versions de Les tres germanes i Oncle Vània respectivament, presentades al festival en edicions anteriors. Amb Los hijos se han dormido, la seva visió de La gavina, es completa la trilogia. La condició dels personatges serà una altra, la seva dimensió també, però el conjunt girarà igualment al voltant d'un grup d'artistes provincians perquè Veronese, malgrat tots el canvis, mai no traeix l'essència de l'original.
Carles Santos estrena 'Schubertnacles humits', a partir de la 'Simfonia Inacabada'
À louer (Teatre Municipal de Girona, 18 de novembre). La companyia de dansa belga Peeping Tom va presentar Le Salon al Mercat de les Flors el 2006, una peça sobre el declivi d'una família que recordem per la seva força visual, pel virtuosisme dels ballarins i per la filla petita de la parella fundadora, els coreògrafs i directors Frank Chartier i Gabriela Carrizo, que apareixia en una caixa de cartró. Enguany debuten al festival amb el que ells descriuen com un periple per la imaginació quan aquesta es distreu i s'escapa de l'avorriment. À louer parla sobre la condició efímera de tot allò que ens envolta, les nostres vides incloses.
Schubertnacles humits (Teatre de Salt, 19 i 20 de novembre). L'última proposta escènica de Carles Santos ha canviat de títol. El que fins fa poc s'anunciava com Els urinaris públics europeus és, segons confessa ell mateix, un pas més en la seva obsessió pels líquids, concretament pels que entren i pels que surten del cos. A partir de la Simfonia Inacabada de Franz Schubert. Schubertnacles humits es podrà veure al Teatre Lliure de Gràcia, a Barcelona, del 7 al 17 de juny.
A vegades em sembla que et veig (Estació de tren i Sala Platea, 18 de novembre; Mercat del Lleó, 19 de novembre). Les propostes de l'argentí Mario Pensotti se situen en escenaris reals. El 2008 el carrer Nou de Girona va ser l'escenari gegant de La marea; enguany es fixa en escenes quotidianes d'una estació de tren o d'un mercat i hi situa quatre escriptors perquè les observin i les descriguin o les reescriguin. Els espectadors/ transeünts assistiran en directe a la construcció dels relats de Josep Maria Fonalleras, Marta Buchaca, Ferran Joanmiquel i Jordi Casanovas.
L'allau d'estrenes gironina inclou l'última performance de la sempre radical Angélica Liddell (San Jerónimo, Factoria Coma Cros, Salt, 20 de novembre); la creació de la companyia valenciana El Pont Flotant (Algunes persones bones, Auditori de la Mercè, 19 de novembre); la proposta de teatre d'objectes de Xavier Bobés-Playground (Insomni, Mas Espolla, 18, 19 i 20 de novembre) i la de "teatre bastard" de Loscorderos.sc, una companyia que fuig dels codis teatrals convencionals (El cel dels tristos, La Planeta, 17 de novembre).
Per als que es queden a Barcelona, tres estrenes recents que s'han de tenir en compte. La sala Beckett torna al britànic Martin Crimp, dramaturg vinculat al Royal Court Theatre de Londres, després de dedicar-li un cicle la temporada 2004-2005 amb El camp i Atemptats contra la seva vida. La ciutat, traduïda i dirigida per Víctor Muñoz i Calafell, és una peça per a quatre personatges —interpretats per Sílvia Bel, Joan Carreras, Míriam Iscla i Diana Gómez— que lluiten per trobar el sentit a un món surrealista que es troba a un pas del col·lapse.
Al Lliure de Gràcia Juan Carlos Martel adapta i dirigeix el text més destacat de l'italià Remo Binosi, La espera, una història sobre tres dones del segle XVIII protagonitzada per Marta Marco, Clara Segura i Isabel Rocatti.
A La Seca-Espai Brossa els polipoètics Xavier Theros i Rafael Metlikovez celebren els seus 20 anys d'accidents amb Ontología General, un recital poètic que repassa el seu repertori clàssic i que inclou, en la segona part, composicions inèdites.
