Vitalisme
Cant de novembre —poema datat el 1895 pel poeta i publicat a Visions & Cants el 1900— és una mena de divisa que expressa millor el vitalisme de Joan Maragall.
El poeta fa servir els dos grans cicles de la natura —la decadència i la mort que es reflecteixen en la tardor i l'hivern i la puixança i vigor de la primavera i l'estiu— com a símbols per comunicar el seu amor per la vida, tota la vida, sense exclusions.
Aquesta estrofa escollida, la primera del cant, demostra el mestratge artístic del poeta amb el desplegament de les idees per la sintaxi, la combinació de pentasíl.labs i decasíl.labs, la rima significativa, el domini del to expressiu de sinceritat, la senzillesa del lèxic...
Cant de Novembre
El vermell dels arbres, /
encès per la posta —dels sols hinvernals, /
delita i penetra /
lo mateix que aquells verds primaverals. /
Germans, alcem els cors, que tot és bell, /
el verd i el vermell. /
(...)
