El rocambolesc Miguel Condé

Miguel Condé es defineix com a “pintor, dibuixant i gravador figuratiu mexicà”, tot i que va néixer a la molt nord-americana Pittsburg, viu a Sitges i sempre que pot s’escapa a París. Aquest “autodidacta a excepció d’estudis d’anatomia”, segons consta en el seu currículum, ha construït una esplèndida obra centrada en la figura humana absolutament personal i d’una gran originalitat, un regal per als sentits. Condé fa servir totes les tècniques de l’ofici, a la manera dels grans mestres, als quals sembla reinterpretar a la seva manera encara que finalment l’únic que en queda és la potència i la suggestió de les imatges.

El seu món es passeja per la ironia, travessa l’absurd i reposa en un molt personal surrealisme situat en un món ucrònic, en què sembla que les realitats s’hagin suspès o que se solapin amb indiferència. “Se solaça especialment recuperant per a la modernitat temàtiques pròpies de Cervantes o de Quevedo, escenes i personatges que evoquen l’estètica de l’edat mitjana tardana encara que se situen al marge del temps i de la història”, escrivia la crítica Maria Lluïsa Borràs, per a qui “en les seves composicions, cada vegada més complexes, més detallistes, es fon a poc a poc l’absurd amb l’enigmàtic, la ironia negra de Goya, les fantasmagories d’El Bosco, la repulsió i la fluïdesa de Brueghel, el virtuós dibuix de Durero”.

A Condé, a més, el fascina la matèria —el paper i el burí— i busca els suports més sorprenents amb vells pergamins o llibres desfilats, i els embolica amb objectes trouvés com marcs antics i altres rareses.

Al llarg de la seva carrera Condé ha fet centenars d’exposici-ons; en fires d’art, centres culturals, galeries grans i petites; de vegades només teles sobre un tema, altres dibuixos o gravats. La diferència amb la mostra que ara inaugura a Barcelona és que tota la desbordant riquesa dels seus treballs i la varietat dels registres utilitzats es pot degustar d’una tirada a la Galeria Alejandro Sales, ja que és una exposició que neix del llaç entre el marxant i l’artista i mostra l’intercanvi de mirades que es produeix.

Sales ha entrat a l’estudi de Condé, autèntic cabinet de curiosités, i s’ha servit un bufet lliure després de tafanejar per tots els racons, “com qui se’n va a comprar en una botiga d’ultramarins”, en paraules de Miguel Condé. El resultat, segons l’artista, és “una antologia de l’excentricitat formada per fragments literaris i assaigs, una gustosa olla podrida”.