Selecciona Edición
Selecciona Edición
Tamaño letra
PENSANT-HO BÉ

La màquina d’encarregar

Periodisme via telefònica

Al voltant de la crisi del model industrial s’ha generat en el periodisme una especialitat que s’escapa de tot organigrama. Jo en dic la màquina d’encarregar, ni que sigui pel seu caràcter i funcionament, propis de les noves tecnologies i de la deshumanització que vivim en moltes feines.

 La màquina d’encarregar no té cara, pot ser home o dona, i és freda, per no dir insensible. Acostuma a actuar a distància, preferentment via telefònica, a fi que no sembli impersonal i tingui credibilitat. Els seus assumptes no es poden tramitar per correu. Ni són tan importants com perquè els demani el director ni tan menors com per ser tramitats pel cap de secció. Millor no donar-los massa transcendència ni tampoc banalitzar-los. L’interlocutor, no necessàriament conegut, actua en nom de qui mana o s’atorga el poder suficient perquè no puguis dir que no, ni preguntar a ningú més, i per postres et vol fer creure que ets la persona indicada per fer-ho.

El problema és que normalment t’encarreguen el que no et ve de gust i difícilment et demanen el que t’agradaria fer, un equilibri que no fa pas gaire temps s’aconseguia amb una relació directa dels que manaven amb els manats. Abans, a les velles redaccions, d’aquest negociat en dèiem marrons, i els redactors en cap els repartien entre els redactors, a fi que la pena fos solidària. Ara, en canvi, aquestes coses et vénen donades com una ordre de qui parla en nom del poder sense tenir autoritat i et vol fer creure que ets la persona indicada pel tema.

Sovint hem deixat de poder gestionar el nostre capital, que ha passat a mans de la màquina d’encarregar, un aparell perfecte en el procés d’externalització de serveis. La cosa funciona tan bé que aviat seran més els que encarreguen que no pas els que treballen.