Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

Orwell, Sender, Sales i el desert

Tota la novel.la sorgeix de preguntes primeres

Com passa el ritual d’una guerra a l’altra essent així que l’interval de vegades és de segles i que els executors no poden tenir cap noció d’història? No pot transmetre’s per tradició; ha de néixer dels instints. Quins instints tenim, doncs; quins instints, Déu meu?”, es pregunta el narrador d’Incerta glòria quan recorda un cos mutilat. La pregunta de Joan Sales ens demostra per què aquesta novel·la que és tantes coses és també un petit tractat sobre la naturalesa humana. Instints: Soleràs, personatge complement i contraposició del protagonista, dorm entre els fems per no passar fred les nits gèlides al front, un símbol que es transforma en la llet condensada que permet la supervivència a la rereguarda.

Tota la novel·la sorgeix de punts inicials, de preguntes primeres, de conceptes primigenis, alimentar-se, escalfar-se, estimar i ser estimat, sobreviure com a individu i com a grup o conjurar el perill de la regressió històrica a què ens condueixen tots aquells instints que són tan antics com nostres. Tota la novel·la ens demana per com actuar, per l’ideal renaixentista, modern, il·lustrat i , finalment, contemporani, que diu que l’home pot decidir el seu futur.

És curiós que tot això passi en el desert, en la zona àrida de Monegres, una terra quasi sense significat, sense vivència, sense sentit històric i potser sense futur. Els testimonis més antics ens parlen d’un espai inhòspit que s’ha de travessar de pressa, no en podem esperar res, ens diuen, d’aquest lloc. Per a Catalunya, a més, té un significat afegit, és la frontera natural, cultural i espacial que articula la relació amb Espanya. No és estrany, doncs, que sigui un escenari privilegiat, un escenari que acull dos llibres amb temps i arguments propers a Incerta glòria: el Réquiem por un campesino español, de Ramón J. Sender, i d’Homenatge a Catalunya, de George Orwell.

En totes tres hi trobem la preocupació per la necessitat de triar, de fer, una dificultat que l’aridesa de les planes de secà augmenta i rarifica. Mosén Millán es debat durant tot el Réquiem... entre el fer i el no fer o potser, millor dit, entre el fer i la impossibilitat i la inutilitat de fer. Orwell, autor i protagonista, actua, actua sense parar, però la seva actuació se situa en àmbits tan durs i complexos com els del propi Sales o Sender. Tots tres són coneixedors de la naturalesa humana, tots tres han reflexionat sobre la seva vida, tots tres podrien subscriure que el més profund és la pell, el desert i, el que és més important, tots tres ens n’han deixat llibres excel·lents que no tan sols no perden actualitat, sinó que l’actualitat no es pot permetre el luxe de perdre’ls. Algú hauria de mirar d’esbrinar perquè això passa al voltant d’un desert.