Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
REPORTATGE

‘Incerta glòria’ (notes)

Notes para Incerta Glòria

De: Agustí Villaronga
Data: dimecres 29 de desembre
del 2010
Assumpte: Incerta glòria
Per a: Maria Bohigas
Bé, m’he mirat i remirat Incerta glòria i he fet unes notes que espero que us siguin útils, si més no per reflexionar. Són aquestes. I quan torni a la Ciutat Comtal, si voleu ens veiem i ho parlem perquè potser no enteneu res del que vull dir. Em sembla que en pot sortir una bona pel·lícula, ho veia més difícil de passar al cinema del que ho veig ara.
L’estimo molt, senyoreta.

Bàsicament, crec que la història té dos punts importants.
1. El primer, la vida del soldat en terra de ningú. Un lloc erm, desolat, on la naturalesa resta indiferent a la lluita entre tropes, com a teló de fons, i l’home apareix com desubicat. Aquesta part em fa pensar en Quanta, quanta guerra de Rodoreda i El manuscrito encontrado en Zaragoza i també en la pel·lícula de Terrence Malick La delgada línea roja.

La primera part del llibre té força informació en aquest sentit. Tal com es parla del paisatge. La història de les mòmies. I algunes anècdotes per triar d’aquell món militar tan barroer.

2. El segon, una història d’amor i desamor. La d’en Lluís i la Carlana. I la de la Trini amb en Lluís i amb els seus companys (Soleràs o Cruells).

No és gens útil per a una pel·lícula parlar de la vida civil a la ciutat. Tot el que passa fora de l’espai propi de la guerra al camp no convé. A més, per a aquesta pel·lícula, tampoc no convenen la quantitat de disquisicions que hi ha sobre temes filosòfics, especialment amb en Soleràs i en Cruells. És bo definir el caràcter d’aquests personatges però no explicar-ne la filosofia ni la visió que tenen del món. S’ha d’intuir però cal reflexionar-hi perquè pot ser molt confús.

La història hauria d’escollir uns personatges bàsics i posar els secundaris només en funció del desenvolupament d’allò que ens interessa dels protagonistes. Són…

1. Lluís: per mi, evidentment, és el protagonista. És l’home fora de lloc, el que mira i no entén el món. La fascinació que té per la Carlana és un gran tema. La dona en si ho és. El personatge de la Trini i el nen en seran el contrapunt.

2. Carlana: és un personatge fascinant. Té un passat ric argumentalment. A veure com s’inclou sense caure en el flashback. Ajuda a entendre-la la seva relació amb els moliners i com en parlen. És molt interessant el fet que hi hagi un interès pels papers del casament que legitima els seus fills. Dóna joc argumental i conflicte. I és molt bo que sigui una dona que no és clara políticament, i que no se sap a què juga. És interessant la seva implicació en l’espionatge. I útil argumentalment que es converteixi en vital en la resolució del conflicte de la malaltia del nen de la Trini i d’en Lluís per aconseguir el sèrum.

3. Trini: personatge també meravellós i que penso que ha d’aparèixer amb un toc de sorpresa ja molt avançada la pel·lícula. Potser se’n parla una mica, però tota l’evolució del personatge hauria de sorgir en aquesta visita de les dones dels oficials. Allà es descobreix com una dona vulgar al principi, i després mostra la seva autoritat com a persona i estableix la separació amb en Lluís i potser fins i tot un petit acostament al seu altre company (Soleràs o Cruells). L’aparició de la Trini en aquesta terra hostil, ara tota nevada i blanca i erta, és fenomenal. Intueixo que s’esbossa una trobada amb la Carlana (ombra en l’església fosca). Crec que al film hi hauria d’aparèixer aquesta trobada entre les dues dones, encara que fos sense paraules.

4. Soleràs o Cruells. Aquests dos personatges s’haurien de fondre en un de sol. És molt útil el contrapunt d’un personatge com en Soleràs, traïdor i lúcid i que d’altra banda és capaç de percebre la grandesa d’una dona normal com la Trini i descobrir la falsedat de la Carlana. A en Soleràs i en Cruells els uneix l’amor per la Trini. Sigui a través de les cartes o el que sigui. Però n’hi ha prou amb un. I per la psicologia dels personatges, la d’en Soleràs és molt més interessant. A mi particularment no m’interessa tanta disquisició cristiana ni tant dubte existencialista de l’amor i la bondat que enarbora en Cruells. Per això seria partidari de fondre tots dos personatges en benefici d’en Soleràs.

5. Secundaris. N’hi ha de molt interessants: l’oficial de la neteja; la dona on s’allotja en Lluís; el seu nét, de qui no se sap de quina banda és i en el llit del qual dorm en Lluís, i a qui potser ha matat en una baralla; i la dona del moliner. Però tots s’han de fer servir per enfilar la línia principal i ara és prematur dir qui, quan i com.

I ara ve el més difícil: establir unes línies bàsiques de desenvolupament argumental. A veure…

Situar en Lluís a la rebotiga de la batalla. Les mòmies, la solitud, un poble de gent molt bruta i... l’aparició gairebé mítica de la Carlana. Com creix aquesta història d’amor. Com el manipula aquesta dona per aconseguir uns papers que legitimen el seu fill. Les dificultats i la incursió d’en Soleràs com a eix d’un triangle, d’una banda, amb la Carlana i, d’un altre, amb la Trini, la dona d’en Lluís. (Bàsicament, és la primera part).

Potser seria bo que tot el que passi amb el marit de la Carlana en el passat ocorri també en el present. És a dir, detenció, mort, ella sobreviu... El mateix fet seria el que portaria en Soleràs a la deserció i a canviar de bàndol. Caldria plantejar-ho perquè donaria més vida a la narració en el present.

Així s’arribaria a l’hivern, moment en què apareix la Trini amb el nen. Una molèstia en la distorsionada relació amb la Carlana. Potser la Trini es veu amb en Soleràs d’amagat. No ho sé. Sigui com sigui, la diftèria del petit obliga a posar en joc tots els mecanismes per salvar-lo i servirà com a detonador per descobrir que la Carlana és una espia, que en Soleràs s’ha canviat de bàndol i que en Lluís comença a entendre que hi ha hagut un món que ha perdut per sempre, el de la Trini. Caldria veure si el sèrum per curar el nen s’aconsegueix o no. Crec que en aquests intents per aconseguir-lo es podria ajuntar les dues dones, la Trini i la Carlana.

El desenllaç pot ser molt tranquil. Separació de tots i en Lluís que acaba tot sol. També podria acabar amb la mort d’en Lluís en mans d’en Soleràs, no salvatgement sinó una mica a canvi de l’ajuda del nen, però no forçat, gairebé per casualitat. Encara que en Lluís es mori o no. Tots els personatges acaben en la solitud més absoluta.

Ja sé que no és gaire i que està molt mal explicat. Però hi he rumiat, no us penseu. Més ja és posar-se en escaletes i desglossaments, i en fi... Ja ve l’any nou que ens alegrarà la vida a tots.

Ah! I sí que penso que hi ha una pel·lícula. No la veia, però ara sí que crec que hi és.

Això és bo, oi?